Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

1. En la mesura que l’estat de l’usuari del sistema sanitari ho permeti, cal que intervingui tant com sigui possible en la presa de decisions encara que no en tingui plena competència.

2. En cas que es doni la situació de necessitat de decisió subrogada:

   • a) El consentiment s’ha d’obtenir del seu representant.
   • b) Subsidiàriament, el consentiment s’ha d’obtenir d’una persona vinculada estretament a l’usuari del sistema sanitari, i que pugui acreditar-ho.
   • c) El consentiment pot ser lliurat per l’autoritat judicial mitjançant un aute, quan aquesta autoritat ho cregui necessari.

3. En els casos de substitució de la voluntat de l’afectat, la decisió ha de ser la més objectiva i proporcionada possible, en el millor interès de l’usuari del sistema sanitari, respectant sempre la seva voluntat, si aquesta és coneguda, i adequant la decisió a les seves necessitats. En la mesura en què l’estat de l’usuari del sistema sanitari ho permeti, cal que intervingui tant com sigui possible en la presa de decisions.

En cas de dubte sobre el benefici per a l’usuari del sistema sanitari de la decisió per substitució que prenguin tercers, cal consultar la Comissió d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, cal adreçar-se al Comitè Nacional de Bioètica.

La decisió del professional, després d’aquesta ponderació, es fa constar en la història clínica, en què també s’inclou la voluntat de l’usuari del sistema sanitari, la de la persona subrogada que dona la decisió, i els motius de la seva decisió.

1. En la mesura que l’estat de l’usuari del sistema sanitari ho permeti, cal que intervingui tant com sigui possible en la presa de decisions encara que no en tingui plena competència.

2. En cas que es doni la situació de necessitat de decisió subrogada:

   • a) El consentiment s’ha d’obtenir del seu representant.
   • b) Subsidiàriament, el consentiment s’ha d’obtenir d’una persona vinculada estretament a l’usuari del sistema sanitari, i que pugui acreditar-ho.
   • c) El consentiment pot ser lliurat per l’autoritat judicial mitjançant un aute, quan aquesta autoritat ho cregui necessari.

3. En els casos de substitució de la voluntat de l’afectat, la decisió ha de ser la més objectiva i proporcionada possible, en el millor interès de l’usuari del sistema sanitari, respectant sempre la seva voluntat, si aquesta és coneguda, i adequant la decisió a les seves necessitats. En la mesura en què l’estat de l’usuari del sistema sanitari ho permeti, cal que intervingui tant com sigui possible en la presa de decisions.

En cas de dubte sobre el benefici per a l’usuari del sistema sanitari de la decisió per substitució que prenguin tercers, cal consultar la Comissió d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, cal adreçar-se al Comitè Nacional de Bioètica.

La decisió del professional, després d’aquesta ponderació, es fa constar en la història clínica, en què també s’inclou la voluntat de l’usuari del sistema sanitari, la de la persona subrogada que dona la decisió, i els motius de la seva decisió.