Les professions de traductor i d’intèrpret i de traductor i d’intèrpret jurat són complementàries i distintes i necessàries en el marc de la nostra societat per dur a terme treballs de traducció i interpretació, amb certificació o sense.
En data 20 de juny de 1996, el Consell General va aprovar la Llei de la traducció i/o la interpretació jurades, que en l’exposició de motius indica la necessitat de tenir al país traductors i intèrprets jurats en vista del desenvolupament de les relacions internacionals polítiques, socials, econòmiques i jurídiques entre ciutadans de nacionalitats, cultures i llengües diferents, provinents dels països veïns i de la resta del món. Alhora, assenyalava que la Llei esmentada participava de la protecció dels drets fonamentals de la persona reconeguts per la Constitució del Principat.
Multitud de situacions requereixen la necessitat de tenir traduccions oficials de documents inicialment redactats en una altra llengua. Els serveis de traducció s’organitzen de forma diferent en els diversos estats, amb marcs professionals molts heterogenis.
L’article 10 de la Constitució andorrana, l’article 6 del Conveni europeu dels drets humans (CEDH) i l’article 47 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea reconeixen i protegeixen el dret a un procés degut. El dret a la interpretació i a la traducció de les persones que no parlen o no entenen la llengua en la qual s’està desenvolupant un procediment administratiu o judicial està previst a l’article 6 del CEDH. A aquest efecte, es fa necessari garantir el dret d’aquestes persones a beneficiar-se de traductors i intèrprets jurats competents.
Per aquesta raó, per reconèixer-ne la importància, aquesta Llei regula d’una manera integral i sistemàtica els aspectes inherents a l’exercici de les professions titulades de traductor i d’intèrpret.
Així doncs, la Llei es divideix en quatre capítols i en trenta-tres articles, tres disposicions transitòries i dos disposicions finals.
El capítol primer es destina a la regulació de les disposicions generals aplicables a les professions esmentades. Entre aquestes disposicions, cal destacar les definicions de les professions, les seves funcions i l’àmbit d’aplicació, així com el principi de llibertat, independència i lliure i lleial competència.
El capítol segon tracta de la creació del Col·legi Oficial de Traductors i Intèrprets, i Traductors i Intèrprets Jurats d’Andorra (Cotija), de la regulació dels requisits per a la col·legiació, i estableix també el règim aplicable d’incompatibilitats, d’incapacitats i de pèrdua o recuperació de la condició de persona col·legiada. Defineix, alhora, els òrgans de govern del Col·legi.
El capítol tercer, relatiu a l’exercici de la professió, recull els drets i deures d’aquests professionals, i alhora les modalitats d’exercici i la responsabilitat inherent. Inclou, a més, les normes aplicables a la publicitat i l’habilitació del Col·legi per adoptar normes d’autoregulació de la professió.
El capítol quart tracta de les responsabilitats a què estan subjectes els traductors i intèrprets, i traductors i intèrprets jurats, i abraça el règim disciplinari que els és aplicable i els procediments que cal seguir, com també les sancions que s’han d’aplicar en cas d’infraccions professionals i col·legials.
Les dos primeres disposicions transitòries s’ocupen de reconèixer els professionals autoritzats a exercir amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei.
La