Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia

Es modifica l’article 74 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, el qual queda redactat com segueix: “Article 74. Condicions físiques, psíquiques i sensorials 1. Els membres del Cos de Policia que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda degudament, siguin especialment sensibles als riscos derivats de l’activitat que duen a terme, han de gaudir d’una protecció específica i no poden ocupar llocs de treball o desenvolupar funcions en relació amb les quals ells mateixos, altres treballadors o terceres persones puguin quedar exposats a situacions de perill. 2. Els membres del Cos de Policia han d’estar en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al lloc de treball que ocupen, i en cas contrari n’han d’informar al director del Cos sempre que se’n pugui derivar un perill per a la seva integritat física o la d’altri. Si hi ha símptomes o indicis suficients per creure que els ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que els pot fer no aptes per a l’activitat que han de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, els membres del Cos s’han de sotmetre als exàmens de salut específics i oportuns. 3. En els casos establerts a l’apartat anterior, el director del Cos de Policia també pot decidir que els membres del Cos se sotmetin a una revisió psicotècnica o mèdica específica per determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball i en les funcions que tenen encomanades. El director del Cos comunica per escrit la decisió de forma motivada al membre del Cos concernit i al ministre competent en matèria d’interior. 4. Els exàmens de salut específics i la revisió psicotècnica o mèdica els efectua un comitè mèdic compost per un metge especialista en medicina del treball i pels metges especialistes o els professionals tècnics que designi el ministre competent en matèria d’interior. Les altres particularitats sobre el comitè mèdic es determinen reglamentàriament. 5. El comitè mèdic també té la funció d’examinar els membres del Cos de Policia que presenten certificats o es troben en una situació que hagi de comportar la modificació de les condicions de treball. En aquest cas, el membre del Cos concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball i facilitar als metges o els professionals designats la documentació oportuna que li sigui requerida. 6. D’acord amb el dictamen que emeti el comitè mèdic, que té caràcter vinculant, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir de forma motivada, alternativament o conjuntament, si escau: a) El seguiment del tractament o les prescripcions mèdiques que s’indiquin en el dictamen per al compliment degut de les funcions que el membre del Cos de Policia concernit té encomanades, durant un temps determinat i susceptible de ser renovat successivament. b) L’adaptació temporal de les condicions del lloc de treball del membre del Cos a les mesures de prevenció i protecció necessàries, en cas que sigui possible, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial a les noves condicions del lloc de treball, si escau. c) L’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Policia, que pugui desenvolupar degudament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau. d) La suspensió temporal del membre del Cos de les seves funcions, si el tractament no se segueix degudament o les prescripcions mèdiques no es respecten, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau. 7. Si el membre del Cos de Policia refusa de sotmetre’s als exàmens de salut específics o a la revisió psicotècnica o mèdica corresponent, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir motivadament la suspensió del membre del Cos concernit de les seves funcions per un període no superior a sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau, o bé l’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.”