Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública.

1. En totes les circumstàncies previstes en l’article 58, el Govern adopta les mesures preventives i de protecció adequades, entre les quals l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals; l’establiment de normes i protocols d’higiene pública; el tancament i la limitació de capacitats de locals, establiments i espais d’ús públic; la prohibició i la restricció d’activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, i les restriccions a la mobilitat personal i a la circulació de mercaderies, que sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període d’un mes, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de dos mesos més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures davant, d’acord el que disposa el Capítol VI del títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa són, en cada cas, les mínimes necessàries.

2. El Govern també pot aprovar la realització de proves diagnòstiques en establiments i centres públics, o en establiments i centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractaments mèdics ni vacunes, d’acord amb la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

3. Tanmateix, en el marc de les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot autoritzar persones privades diferents de les previstes a l’apartat anterior a realitzar proves diagnòstiques als seus clients i usuaris, sempre que utilitzin tests degudament autoritzats pel ministeri responsable de la salut, i disposin d’un protocol, prèviament aprovat pel ministeri esmentat, que ha d’establir, com a mínim i cumulativament, les condicions següents:

   • a) L’espai en el qual han d’efectuar-se les proves, a l’efecte de garantir la seguretat i la intimitat de les persones que s’hi sotmetin.
   • b) La formació del personal que pot efectuar les proves i de l’equipament de protecció personal que han d’utilitzar.
   • c) La neteja i desinfecció dels espais, els equipaments de protecció, i el circuit de les persones que se sotmetin a les proves.
   • d) El tractament de les dades, que en tot cas ha de respectar la legislació de protecció de dades personals en l’àmbit sanitari, així com les obligacions quant al trasllat del resultat de les proves al ministeri responsable de la salut i les actuacions que cal seguir en cas que es diagnostiqui una persona com a positiva d’un malaltia.

Abans de sotmetre’s a les proves, les persones concernides han de signar un consentiment informat, el contingut del qual ha de ser establert pel ministeri responsable en matèria de salut. En el cas de les persones menors de setze anys i de persones amb capacitat modificada judicialment, el consentiment ha de ser signat per un dels titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, tal com recull la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

En cap cas la realització de les proves previstes en aquest apartat no eximeix les persones que les duguin a terme de les mesures imposades per l’autoritat competent en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, ni tampoc de l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals per part de les persones que s’hagin sotmès a les proves esmentades i hagin estat diagnosticades com a negatives de la malaltia.

L’eventual restricció de l’admissió als establiments de les persones privades previstes en aquest apartat que es fonamenti en el refús a sotmetre’s a les proves diagnòstiques ha d’aplicar-se en estricte respecte del principi de no-discriminació i d’igualtat de tracte, i ha de ser comunicada als clients i usuaris, de forma prèvia, clara i accessible, a l’entrada de l’establiment en qüestió o, pels serveis contractats de forma anticipada, abans de formalitzar-se la contractació.”

3. S’afegeix un nou apartat 5 a la lletra A de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix:

1. En totes les circumstàncies previstes en l’article 58, el Govern adopta les mesures preventives i de protecció adequades, entre les quals l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals; l’establiment de normes i protocols d’higiene pública; el tancament i la limitació de capacitats de locals, establiments i espais d’ús públic; la prohibició i la restricció d’activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, i les restriccions a la mobilitat personal i a la circulació de mercaderies, que sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període d’un mes, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de dos mesos més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures davant, d’acord el que disposa el Capítol VI del títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa són, en cada cas, les mínimes necessàries.

2. El Govern també pot aprovar la realització de proves diagnòstiques en establiments i centres públics, o en establiments i centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractaments mèdics ni vacunes, d’acord amb la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

3. Tanmateix, en el marc de les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot autoritzar persones privades diferents de les previstes a l’apartat anterior a realitzar proves diagnòstiques als seus clients i usuaris, sempre que utilitzin tests degudament autoritzats pel ministeri responsable de la salut, i disposin d’un protocol, prèviament aprovat pel ministeri esmentat, que ha d’establir, com a mínim i cumulativament, les condicions següents:

   • a) L’espai en el qual han d’efectuar-se les proves, a l’efecte de garantir la seguretat i la intimitat de les persones que s’hi sotmetin.
   • b) La formació del personal que pot efectuar les proves i de l’equipament de protecció personal que han d’utilitzar.
   • c) La neteja i desinfecció dels espais, els equipaments de protecció, i el circuit de les persones que se sotmetin a les proves.
   • d) El tractament de les dades, que en tot cas ha de respectar la legislació de protecció de dades personals en l’àmbit sanitari, així com les obligacions quant al trasllat del resultat de les proves al ministeri responsable de la salut i les actuacions que cal seguir en cas que es diagnostiqui una persona com a positiva d’un malaltia.

Abans de sotmetre’s a les proves, les persones concernides han de signar un consentiment informat, el contingut del qual ha de ser establert pel ministeri responsable en matèria de salut. En el cas de les persones menors de setze anys i de persones amb capacitat modificada judicialment, el consentiment ha de ser signat per un dels titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, tal com recull la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

En cap cas la realització de les proves previstes en aquest apartat no eximeix les persones que les duguin a terme de les mesures imposades per l’autoritat competent en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, ni tampoc de l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals per part de les persones que s’hagin sotmès a les proves esmentades i hagin estat diagnosticades com a negatives de la malaltia.

L’eventual restricció de l’admissió als establiments de les persones privades previstes en aquest apartat que es fonamenti en el refús a sotmetre’s a les proves diagnòstiques ha d’aplicar-se en estricte respecte del principi de no-discriminació i d’igualtat de tracte, i ha de ser comunicada als clients i usuaris, de forma prèvia, clara i accessible, a l’entrada de l’establiment en qüestió o, pels serveis contractats de forma anticipada, abans de formalitzar-se la contractació.”

3. S’afegeix un nou apartat 5 a la lletra A de l’article 64 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, el qual queda redactat com segueix: