- L’existència de l’acord de compensació contractual i garantia financera s’ha d’acreditar per escrit o de forma jurídicament equivalent, sense que pugui exigir-se cap altra formalitat per a la seva constitució, validesa, eficàcia davant de tercers, executabilitat o admissibilitat com a prova.
El registre o l’anotació per mitjans electrònics o en qualsevol altre suport durador té la consideració de forma jurídicament equivalent a la constància per escrit.
-
La constitució de la garantia financera requereix, a més de la formalització mitjançant un dels acords als quals es refereix l’apartat 1 de l’article 78, l’aportació de l’actiu objecte de la garantia i la constància d’aquesta aportació per escrit o de forma jurídicament equivalent. A aquests efectes:
- a) S’entén que una garantia financera ha estat vàlidament aportada quan l’actiu objecte de la garantia financera hagi estat entregat, transmès, mantingut, registrat o acreditat de qualsevol altra forma, de manera que estigui en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en el seu nom.
En el cas dels valors representats mitjançant anotacions en compte, s’entén que la garantia financera ha estat constituïda i aportada des de la inscripció de la nova titularitat o de la garantia pignorativa al registre comptable corresponent.
- b) La prova o constància per escrit de l’aportació d’una garantia financera ha de permetre la identificació de l’actiu a què es refereix. Per això, és suficient provar que la garantia financera representada mitjançant anotació en compte de valors ha estat abonada o constitueix un crèdit en el compte principal al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 88, i que la garantia financera aportada en efectiu s’hagi abonat o constitueixi un crèdit en el compte designat a aquest efecte.
- c) Pel que respecta als drets de crèdit, incloure’ls en una llista de crèdits presentada al beneficiari de la garantia financera, per escrit o de forma jurídicament equivalent, és suficient per identificar el dret de crèdit i per demostrar l’aportació d’aquest crèdit com a garantia financera entre les parts i contra el deutor o els tercers.
No obstant, el garant no pot aportar un dret de crèdit com a garantia financera sense haver-ho notificat prèviament al deutor, que pot renunciar vàlidament, per escrit o per qualsevol altre mitjà jurídicament equivalent:
- i) Als seus drets de compensació enfront del creditor i enfront de les persones a favor de les quals hagi cedit, pignorat o mobilitzat de qualsevol altra forma el dret de crèdit com a garantia financera.
- ii) Als drets que l’emparin en virtut de les normes sobre secret i que, en cas contrari, impedirien al creditor del dret de crèdit facilitar informació sobre aquest últim o sobre el deutor o restringirien la seva capacitat per fer-ho, a fi d’utilitzar el dret de crèdit com a garantia financera.
El deutor que pagui abans de ser notificat de l’aportació del dret de crèdit en garantia financera queda alliberat.
- d) La constitució de garanties financeres en benefici de les entitats assenyalades a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 75 es pot fer per manifestació unilateral de qui apareix com a titular de l’actiu objecte de la garantia financera en el registre comptable, en la forma que determinen les seves normes d’ordenació i disciplina, i sense que de les dites normes en pugui resultar la necessitat de portar a terme un acte formal que condicioni la constitució, la validesa o l’eficàcia de la garantia financera.