Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

La Llei transitòria de procediments judicials va ser aprovada pel Consell General el dia 21 de desembre de 1993, quan encara no havien entrat en vigor determinats preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, aprovada tres mesos i escaig abans. En efecte, les disposicions de caràcter processal contingudes en la norma jurídica esmentada, per aplicació de l’apartat 2 de la

Com indica el mateix nom del text, la Llei transitòria de procediments judicials tenia, ja des del moment en què va ser promoguda, vocació de provisionalitat, fins que fos redactada i aprovada una nova Llei general de procediments amb unitat de criteri, científic i tècnic, segons els termes de l’exposició de motius, que també indicava que aquesta tasca s’havia de posposar fins a la legislatura següent, atesa la magnitud tecnicojurídica i la complexitat de l’elaboració. Si bé és cert que alguns dels capítols o seccions de la Llei i els articles que els conformen han estat entretant tàcitament derogats, com ara els que fan referència al procediment penal o a la normativa de societats, d’arrendaments urbans o del contenciós en matèria de seguretat social, no és menys cert que la majoria del capítols, seccions i articles romanen vigents encara avui, malgrat que en els darrers temps s’han impulsat iniciatives legislatives que a curt o mitjà termini han de permetre la derogació de parts substancials de la Llei, com ara les dedicades als procediments civil o concursal.

Tanmateix, de moment no es preveu que determinats altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials puguin ser derogats o encabits, amb les modificacions oportunes, en altres normes jurídiques de nova creació. Aquesta previsió és vàlida per a la majoria dels articles continguts des del capítol primer fins al quinzè i també del capítol dissetè, que desenvolupen molts dels preceptes de la Llei qualificada de la Justícia. La modificació de la Llei qualificada de la Justícia s’ha produït de forma coetània amb els objectius de configurar un estatus dels batlles, magistrats i fiscals més complet i detallat, i consolidar les carreres judicial i fiscal; conferir noves atribucions a l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial; impulsar una reforma de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o ampliar el contingut de la Llei d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. I la revisió esmentada de la Llei qualificada de la Justícia ha fet necessària una reforma de la Llei transitòria de procediments judicials.

La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es divideix en trenta-un articles, una

En qualsevol cas, es tracta de la tercera modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i també és la que té un abast més ampli, com a corol·lari de la reforma substancial que s’ha dut a terme de la Llei qualificada de la Justícia, a la qual es troba íntimament vinculada, com s’ha dit. En efecte, les dues primeres modificacions, introduïdes amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, només van comportar l’addició d’un article encabit en una nova secció, per regular l’incident de nul·litat d’actuacions, i la modificació de tres articles per adequar-los a la nova norma penal.

Diversos articles d’aquesta Llei tenen com a finalitat adaptar els preceptes de la Llei transitòria de procediments judicials al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. També ha calgut reformar o derogar altres articles, seccions o capítols per donar empara, d’acord amb la Llei esmentada, a la creació de les dues seccions d’Instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.

No obstant això, es reformen altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials que, si bé desenvolupen preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, van més enllà dels aspectes assenyalats. En efecte, el temps transcorregut d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei transitòria de procediments judicials aconsellava de fer-ho, a fi de precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau.

Així, s’incorporen modificacions en la regulació del procediment de l’habeas corpus i en els preceptes que concreten el principi de publicitat de les resolucions judicials; se simplifica i actualitza la redacció dels articles que determinen les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i que regulen l’establiment dels torns corresponents; es reforma el règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i s’adapten les normes processals relatives a les comissions rogatòries al marc jurídic i normatiu actual.

Finalment, s’han introduït uns nous capítol i article per fixar les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia.

S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 30 bis

1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al·legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.”

Es modifica l’article 31 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 31

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.

A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:

• a) Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
• b) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.
• c) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
• d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.”

Es modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 32

El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.”

Es modifica l’article 33 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 33

Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.

En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.

Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”

Es modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 37

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.

En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.

Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.”

Es modifica l’article 38 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 38

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.

A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple.

En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.”

Es modifica l’article 44 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“D’acord amb l’article 18.2 de la Llei qualificada de la Justícia, es pot dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia. Si es fa ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixeca acta de la part dispositiva de la sentència dictada, de la qual es lliura còpia a les parts en aquell mateix acte.”

Es modifica l’article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 52

1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol·licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:

   • a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
   • b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
   • c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
   • d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.

2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.”

Se suprimeix el capítol onzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 53 que en forma part.

1. Se suprimeix el capítol dotzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 54 que en forma part, el qual fou modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
2. Els capítols tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè, vintè i vint-i-unè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè i vintè.
3. Les referències als capítols divuitè i dinovè que fan els articles 77 i 78 de la Llei transitòria de procediments judicials s’entenen fetes als capítols dissetè i divuitè.

Es modifica l’article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat al seu torn per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 55

El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.”

Es modifica l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 58

En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn.

El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.”

Es deroga l’article 59 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Es modifica l’enunciat del capítol catorzè, que passa a numerar-se com a capítol tretzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:

“Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia. El Tribunal de Corts”

Es modifica l’article 60 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 60

El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes.

Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.”

Es modifica l’article 61 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“Article 61

Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.”

Es modifica l’article 63 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:

“El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.”

Es modifica l’article 64 de la Llei transitòria de procediments judicials, que passa a encabir-se dins el nou capítol tretzè, d’acord amb el que preveu l’article 17.2 d’aquesta Llei, en concordança amb el que disposa l’article 28 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:

“Article 64

És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.”

1. Se suprimeix la secció primera del capítol quinzè de la Llei transitòria de procediments judicials, que ha passat a numerar-se com a capítol catorzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i l’únic article 64 que en forma part ha estat modificat i encabit en el nou capítol tretzè, d’acord amb l’article 27 d’aquesta Llei.
2. Les seccions segona, tercera, quarta, cinquena, sisena i setena del nou capítol catorzè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, seccions primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena.

Es modifica l’article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 66

És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.”

Es modifica l’article 69 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 69

En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.”

Es modifica l’article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 100

La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.”

Disposició transitòria

El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 8, 12 i 22, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.

Casa de la Vall, 24 de juliol del 2014

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília François Hollande

Bisbe d’Urgell President de la

República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Disposició transitòria

El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.