At�s que el Consell General en la seva sessi� del dia 3 de novembre del 2004

ha aprovat la seg�ent:

llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d'incapacitaci� i organismes

tutelars

Les consultes i els treballs preparatoris per a l'elaboraci� de la Llei de garantia

dels drets de les persones amb discapacitat van permetre constatar la gran

preocupaci� dels pares per la protecci� dels seus fills amb discapacitat,

especialment quan no poden governar-se per si mateixos, i van posar de relleu

les mancances de la legislaci� andorrana en la regulaci� d'aquesta mat�ria.

Tanmateix, tamb� cal tenir en compte que aquesta situaci� pot afectar no tan

sols el col�lectiu que pateix alguna discapacitat sin� tamb� d'altres, com per

exemple les persones amb problemes greus de salut mental o la gent gran amb

trastorns psiqui�trics i que pateixen processos cerebrals degeneratius

importants, que s�n igualment mereixedores de mesures de protecci� i de

solidaritat social.

Per aix�, la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat,

aprovada el 17 d'octubre del 2002, en el cap�tol IV dedicat a la protecci� i

garantia dels drets, regula a l'article 22 la incapacitaci� i tutela amb car�cter

provisional i estableix a la

d'un any, ha de sotmetre al Consell General un projecte de llei regulador de la

incapacitat i el sistema tutelar amb car�cter general. Per tal de donar

compliment a aquest mandat, s'ha elaborat la present Llei que, primer, es

refereix a la incapacitaci� i a l'internament en situacions determinades i,

despr�s, regula de forma completa i sistem�tica les institucions tutelars que

permeten conferir a determinades persones la guarda i protecci� d'aquelles que

no tenen una capacitat plena d'autogovern.

Entre els aspectes que conformen aquesta Llei s'ha d'assenyalar, en primer

lloc, que el r�gim jur�dic de la incapacitat s'ajusta plenament als principis

emanats de la Constituci� del Principat d'Andorra i a l'inter�s p�blic que informa

S'ha decidit atribuir el c�rrec de tutor a una sola persona per tal d'evitar els

totes les q�estions relacionades amb els drets i les llibertats de la persona. En

inconvenients que s'originen a la pr�ctica moltes vegades per la pluralitat de

els aspectes processals interessa destacar la necessitat que es facin

tutors o per la coexist�ncia amb administradors dels b�ns del tutelat. Les

determinades proves, aix� com les concessions que es fan al principi de la

institucions tutelars poden recaure tant en persones f�siques que estiguin en el

investigaci� oficial amb la finalitat d'obtenir el coneixement de la veritat real en

ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en les causes d'incapacitat o

un tema tan delicat. S'imposa tamb� que la sent�ncia que decreta la incapacitat

inhabilitat establertes per la llei, com en persones jur�diques que tinguin per

determini el grau i les limitacions.

objecte la protecci� dels menors i de les persones incapacitades, que no tinguin

La Llei tamb� s'enfronta amb la problem�tica derivada de l'internament d'acord

afany de lucre i que estiguin acreditades pel Govern. Pel que fa a les

amb els principis constitucionals i amb criteris fonamentalment garantistes, que

obligacions que s'imposen al tutor interessa recordar aqu� l'actualitzaci� que

no tenen altra finalitat que evitar que, a l'empara d'una declaraci� judicial

s'efectua de les garanties que es poden imposar al titular del c�rrec en funci�

d'incapacitat, es pugui privar abusivament a una persona del seu dret

dels interessos que predominen en la fam�lia i la societat andorrana dels temps

fonamental a la llibertat. Aix� mateix, introdueix com a novetat el sup�sit

actuals.

anomenat d'internament voluntari, amb unes garanties adre�ades a evitar que

Aix� mateix, la Llei introdueix altres aspectes nous per a la nostra legislaci� que

es pugui convertir despr�s en un internament involuntari i, per tant, il�legal.

cal ressaltar. En primer lloc, aquesta norma, a m�s de mantenir el sistema

Pel que fa a les institucions tutelars, es regulen d'acord amb uns criteris que en

tradicional d'atribuir als pares la facultat de poder nomenar tutor pels fills

part ja es troben a la legalitat fins ara vigent, per� que es desenvolupen, se

menors no emancipats, regula la p�tria potestat prorrogada que pot ser

sistematitzen i s'adapten als principis que informen la societat i la fam�lia del

promoguda pels pares d'un menor quan es creu raonable que pot persistir una

Principat d'Andorra en els temps actuals.

causa d'incapacitat despr�s de la minoria d'edat. Tamb� s'introdueix

D'altra banda, s'ha de remarcar que la Llei opta clarament per un sistema de

l'anomenada autotutela, que ha estat ben rebuda en altres pa�sos, en virtut de

tutela judicial o d'autoritat, el qual ja informava la darrera normativa vigent al

la qual qualsevol persona major d'edat pot nomenar un tutor en previsi� d'una

Principat sobre la mat�ria. Interessa precisar que no s'instaura un sistema �nic,

futura declaraci� judicial. Una altra novetat que estableix, que pot ser d'inter�s

sin� b�sicament una dualitat de sistemes de guarda legal, que s�n la tutela per

ateses les caracter�stiques del pa�s, �s la possibilitat d'instaurar

a la protecci� dels interessos personals i patrimonials de la persona

excepcionalment un sistema de tutela privada per a la gesti� d'una empresa

incapacitada i la curatela per a la protecci� �nicament del patrimoni d'aquestes

familiar del tutelat, a la qual s'atribueixen una bona part de les funcions que

persones incapacitades, per� tamb� dels declarats pr�digs i absents. No

normalment corresponen a l'autoritat judicial o al consell de tutela.

obstant aix�, es preveu la figura del defensor judicial, que �s tamb� un �rgan

Finalment la Llei regula les situacions de les persones que no tenen la

tutelar, que ha de substituir el tutor i el curador en els casos que preveu la Llei.

nacionalitat andorrana mitjan�ant criteris fonamentats essencialment en els

convenis internacionals existents sobre incapacitaci� i organismes tutelars.

Tanquen la Llei dues disposicions transit�ries, referents a la retroactivitat i a

una adaptaci� autom�tica del c�rrec de defensor de l'absent al de curador, una

T�tol I. Incapacitaci� i internament de les persones

Cap�tol primer. R�gim jur�dic de la incapacitaci�

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

nt

1. El procés d'incapacitació s'ha de seguir d'acord amb els tràmits que estableix

la Llei pel procediment civil abreujat, amb les modificacions que resulten de les

disposicions d'aquesta Llei.

2. Són nul·les la renúncia, l'aplanament o la transacció que recauen sobre

matèries objecte del procés d'incapacitació.

3. No es pot decretar la incapacitació sense que l'organisme jurisdiccional hagi

examinat personalment la persona objecte del procés d'incapacitació i sense

l'existència d'un dictamen pericial mèdic, acordat per l'organisme jurisdiccional

que ha de decretar la incapacitació.

4. Sens perjudici de les proves que proposin les parts, l'organisme juridiccional

pot acordar, fins i tot d'ofici, els mitjans de prova que consideri escaients en

atenció a les finalitats del procés.

5. Durant la tramitació del procediment l'organisme jurisdiccional pot adoptar

les mesures escaients per a la protecció dels interessos de la persona que pot

ser incapacitada, que han de ser substituïdes per les que estableixi la sentència

ferma que decreta la incapacitació.

ia

1. La incapacitació produeix els seus efectes des de la fermesa de la sentència

que l'estableix, excepte en el supòsit que preveu l'article 1.2. La sentència ha

de determinar el grau i les limitacions de la incapacitat, la constitució de

l'organisme de protecció en funció de la incapacitat establerta, i la procedència

o no de l'internament de la persona incapacitada.

2. La sentència és apel·lable a ambdós efectes i no escau la seva execució

provisional.

at

1. L'organisme jurisdiccional competent per a l'execució de la sentència

d'incapacitació ha de promoure d'ofici la seva inscripció en el Registre Civil el

mateix dia en què guanyi fermesa la sentència recaiguda, i ha de practicar el

registre d'acord amb les prescripcions legals sobre la matèria d'acord amb el

testimoni de la resolució judicial.

2. Els actes realitzats per la persona incapacitada abans de la inscripció de la

incapacitació en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona fe.

da

Els actes realitzats per la persona incapacitada després de la sentència que

decreta la incapacitació, poden ser impugnats a instàncies del seu representant

legal, de la mateixa persona incapacitada o dels seus successors.

at

1. Des del moment que desapareix la causa que va determinar la incapacitació,

aquesta pot ser revocada o modificada a instàncies de les mateixes persones

que segons l'article 2 estan legitimades per promoure la declaració judicial

d'incapacitació, de la persona que té la representació legal o la guarda de la

persona incapacitada i de la mateixa persona incapacitada, aquesta darrera

sols en el cas que hagi obtingut l'autorització judicial corresponent.

2. S'apliquen al procediment de reintegració de la capacitat les previsions que

estableix l'article 4.

ia

1. La sentència que recaigui en el procediment a què es refereix l'article

anterior ha d'establir si escau o no revocar la declaració judicial d'incapacitació

o, si és el cas, determinar les modificacions corresponents sobre l'extensió i els

límits de la incapacitació establerts per la sentència anterior. Els seus efectes

es produeixen únicament des de la fermesa de la nova sentència.

2. S'apliquen a la sentència recaiguda en el procediment de reintegració de la

capacitat les prevencions de l'article 6 sobre publicitat de la sentència

d'incapacitació.

3. La sentència que revoca la que va decretar la incapacitació, no afecta

l'eficàcia dels actes realitzats abans de la fermesa de la sentència revocatòria.

al

1. Els actes realitzats per una persona que no ha estat incapacitada per

sentència, però que es troba en situació de no conèixer el seu significat en el

moment de realitzar-los, poden ser impugnats per la mateixa persona mancada

de capacitat, pel seu guardador o pel Ministeri Fiscal i, després de la mort de la

persona, pels seus hereus, sempre que els hagin ocasionat un perjudici.

2. L'acció impugnatòria caduca als quatre anys a comptar de la data de

celebració de l'acte perjudicial.

Capítol segon. Règim jurídic de l'internament

ia

1. Si per raons d'urgència mèdica una persona que pateix trastorns psíquics ha

estat ingressada en una institució adequada en règim tancat, el director del

centre on s'ha realitzat l'internament ha d'informar d'aquest fet a la Batllia al

més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i hi

ha d'adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les

característiques del trastorn i la necessitat de l'internament.

2. El batlle de guàrdia ha de ratificar o denegar l'internament en resolució

motivada dins el termini de setanta-dues hores des que ha tingut coneixement

de l'internament, amb observança dels requisits que estableix l'apartat tercer de

l'article següent.

es

1. Excepte el cas previst a l'article anterior, l'internament involuntari amb

finalitats terapèutiques d'una persona que pateix trastorns mentals o

discapacitats psíquiques en una institució adequada en règim tancat exigeix

sempre autorització judicial prèvia motivada.

2. Poden promoure la demanda d'internament i proposar també la institució en

la qual es practicarà l'internament les persones que segons l'article 2 estan

legitimades a instar la declaració judicial d'incapacitat i, també, el representant

legal de la persona incapacitada. La persona que pugui ser internada està

legitimada a comparèixer en el procediment amb defensa i representació

pròpies i, si no, n'ha d'assumir la defensa el Ministeri Fiscal i, subsidiàriament,

el defensor judicial.

3. Abans d'autoritzar o de ratificar l'internament, el batlle ha d'examinar

personalment la persona afectada, demanar el dictamen d'un facultatiu

designat pel mateix batlle, escoltar el parer de la persona que pugui ser

internada, del seu defensor i del Ministeri Fiscal. El batlle pot practicar també

qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que

consideri convenient.

4. Sense més tràmits, el batlle dicta aute en el termini més breu possible,

contra el qual es pot interposar recurs d'apel·lació a un sol efecte.

nt

1. El batlle que ha decretat l'internament pot sol·licitar d'ofici en qualsevol

moment informació sobre la situació personal de l'internat i, en tot cas, l'aute

que decreta l'internament imposa als metges que atenen l'internat l'obligació de

remetre a la Batllia cada sis mesos un informe sobre la necessitat de mantenir

l'internament o no, en base al qual el batlle ha de decretar, després d'examinar

personalment l'internat i el dictamen emès per un metge que hagi designat, i

després d'escoltar el parer del Ministeri Fiscal, en resolució motivada, si es

continua o no l'internament. Així mateix, el tutor o la persona que tingui cura de

l'intern poden demanar informació sobre la seva situació.

2. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, si els metges que atenen

l'internat consideren que no cal perllongar l'internament, han de proposar l'alta

del pacient i ho han de comunicar a la Batllia, que ha de resoldre en el termini

de 24 hores.

at

L'internament de menors d'edat es fa sempre en un establiment adequat a les

seves característiques, amb informe previ dels serveis que atenguin el menor.

ri

1. L'ingrés voluntari d'una persona major d'edat o emancipada en un centre

escaient a la seva situació que es faci en règim de limitació de la seva llibertat,

exigeix el seu consentiment per escrit, que pot ser revocat en qualsevol

moment.

2. Si la persona que ha ingressat voluntàriament al centre esmentat presenta

després indicis de trobar-se en una situació de no poder decidir lliurement la

continuació de l'internament, aquest internament sols es pot perllongar si s'obté

l'autorització judicial corresponent, amb aplicació dels requisits que estableix

l'article 12.3.

Títol II. Les institucions tutelars

Capítol primer. Disposicions generals

[Derogat]

rs

Els titulars de les institucions tutelars assumeixen unes funcions que han

d'exercir de forma personalíssima en interès de la persona sotmesa a tutela o

curatela, que tenen com a finalitat en el seu cas la protecció de la persona, la

gestió del seu patrimoni i l'exercici dels seus drets.

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

es

1. Les funcions tutelars constitueixen un deure, excepte per a les persones

esmentades en els articles 19 i 20.

2. Poden excusar-se d'acceptar un càrrec tutelar:

   • a) Les persones que han complert l'edat de setanta anys o que pateixen una

malaltia o discapacitat greu de caràcter permanent.

• b) Les persones que no tenen cap relació amb la persona sotmesa a tutela o

curatela.

• c) Les persones l'ocupació professional de les quals pugui afectar el bon

exercici de la tutela.

es

1. L'excusa s'ha d'al·legar davant la Batllia en el termini de quinze dies, a

comptar del moment en què el designat té coneixença del nomenament.

2. Si la causa que fonamenta l'excusa ha sobrevingut al nomenament, s'ha

d'al·legar davant la Batllia en el termini més breu possible; en aquest cas, però,

la persona que ha assumit el càrrec tutelar està obligada a exercir les seves

funcions mentre no sigui acceptada l'excusa.

3. Quan no s'accepta el càrrec tutelar i es desestima l'excusa que fonamenta la

manca d'acceptació, el designat ha d'indemnitzar els danys i perjudicis que es

puguin derivar de la demorança del nou nomenament i que se li puguin imputar.

ns

Es prohibeix als titulars dels càrrecs tutelars:

• a) La celebració d'actes a títol onerós que tinguin per objecte la transmissió o

l'adquisició a favor seu de béns o drets de la persona subjecta a tutela o

curatela, amb independència del fet que l'adquisició es faci de forma directa o

per mitjà de persona interposada.

• b) Adquirir per ells mateixos o per persona interposada qualsevol dret de crèdit

contra la persona sotmesa a la seva tutela o curatela.

• c) Exercir les seves funcions en els actes i en els litigis que la persona sotmesa

a tutela o curatela celebri o tingui amb el consort o la persona que ha format

una unió estable de parella o amb qualsevol dels parents en línia recta del

titular del càrrec tutelar.

Capítol segon. La tutela

Secció primera. Disposicions generals

la

Estan sotmesos a tutela:

• a) Els menors d'edat no emancipats que no estiguin sotmesos a la pàtria

potestat.

• b) Els incapacitats per resolució judicial quan la sentència ho hagi establert i en

la mesura que ho determini.

• c) Els sotmesos a pàtria potestat prorrogada, en el supòsit que preveu l'article

2.3, quan s'extingeixi, llevat que escaigui la constitució d'una curatela.

ec

1. La tutela és exercida per una sola persona.
2. S'ha de nomenar un únic tutor per a tots els germans, llevat que

circumstàncies especials aconsellin el nomenament de més d'un tutor.

la

1. La tutela s'exerceix sota la vigilància del Ministeri Fiscal, que actua d'ofici o a

instàncies de qualsevol persona interessada.

2. L'autoritat judicial, d'ofici, a instàncies del Ministeri Fiscal o de la persona

tutelada pot ordenar en qualsevol moment les mesures que cregui necessàries

pel control del bon funcionament de la tutela.

Secció segona. Vocació a la tutela

la

1. Qualsevol persona major d'edat, en previsió d'una futura declaració judicial

d'incapacitat, pot nomenar en escriptura pública un tutor, la persona o persones

que han de substituir-lo, excloure determinades persones de la tutela i establir

la remuneració que han de percebre les persones que exerceixin el càrrec.

2. Els nomenaments i les exclusions poden ser impugnades pel cònjuge o la

persona que ha format una unió estable de parella, pels descendents i

ascendents de la persona que s'autotutela o pel Ministeri Fiscal si en el

moment de constituir-se la tutela han sobrevingut circumstàncies que, si la

persona interessada hagués tingut en compte, no haurien determinat el

nomenament o l'exclusió.

es

1. Mitjançant escriptura pública, testament o codicil, el pare i la mare que estan

en ple exercici de la pàtria potestat poden nomenar tutor dels seus fills menors

no emancipats, la persona o persones que han de substituir-lo, excloure

determinades persones de la tutela i establir la remuneració de les persones

que exerceixin el càrrec.

2. En cas de concurrència de nomenaments i d'exclusions fetes pel pare i per la

mare, preval el nomenament fet pel pare o la mare que darrerament ha exercit

la pàtria potestat.

3. L'organisme jurisdiccional que ha de constituir la tutela, pot prescindir dels

nomenaments fets pels pares si considera de forma justificada, que existeix

causa suficient per a l'exclusió.

la

1. La persona que ha fet una donació o una disposició testamentària a favor de

qui es troba sotmès a tutela, pot nomenar un administrador dels béns atribuïts i

establir les seves facultats, que resten exclosos de les funcions del tutor,

excepte en relació amb els actes que excedeixen de les facultats conferides a

l'administrador.

2. A manca de previsions establertes pel donant o pel testador, s'apliquen a

l'administrador les normes relatives a la tutela.

al

1. Si no arriben a exercir la tutela les persones designades pel tutelat o pels

seus pares o no han fet ús de la facultat de nomenar tutor, el nomenament

correspon a l'autoritat judicial.

2. L'organisme jurisdiccional nomena tutor la persona que per la seva situació

personal i patrimonial i per altres circumstàncies concurrents consideri més

apte per a l'exercici de la tutela.

3. L'organisme jurisdiccional fixa també la remuneració que ha de percebre el

tutor, en funció del patrimoni de la persona sotmesa a tutela.

da

1. A petició de dos parents en la línia recta descendent o ascendent majors

d'edat, o d'un d'ells i el consort o la persona que ha format una unió estable de

parella amb la persona incapacitada, l'organisme jurisdiccional pot autoritzar la

constitució d'un consell de tutela per a la gestió d'una empresa familiar de la

qual forma part el tutelat, amb la facultat que nomeni tutor i que controli la seva

gestió.

2. El consell de tutela està integrat per un mínim de tres persones i per un

màxim de cinc persones que reuneixin els requisits de capacitat que exigeix la

llei per a l'exercici del càrrec de tutor, designades per l'organisme jurisdiccional.

El consort o la persona que ha format una unió estable de parella pot formar

part del consell de tutela.

3. Les persones que formen el consell de tutela han de prestar les garanties

que assenyali l'organisme jurisdiccional per tal d'assegurar l'exercici correcte

de les seves funcions abans de prendre possessió del càrrec, i tenen dret a

percebre la remuneració que fixi l'organisme jurisdiccional que autoritza la

constitució del consell de tutela.

4. L'organisme jurisdiccional, a instàncies del Ministeri Fiscal, del consort o la

persona que ha format una unió estable de parella o de dos parents en línia

recta descendent o ascendent de la persona sotmesa a tutela, pot decretar

l'extinció del consell de tutela si l'interès del tutelat ho exigeix o si els seus

membres no compleixen de forma correcta les funcions pròpies del càrrec.

Secció tercera. Constitució de la tutela

[Derogat]

[Derogat]

at

1. Les resolucions judicials sobre els càrrecs tutelars s'han d'inscriure en el

Registre Civil, a instància de l'organisme jurisdiccional que les ha adoptat,

mitjançant testimoni de la resolució judicial ferma escaient.

2. Els actes realitzats per la persona sotmesa a tutela abans de la inscripció de

la resolució judicial en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona

fe.

Secció quarta. Obligacions del tutor

ri

1. El tutor ha de fer un inventari judicial complet del patrimoni inicial de la

persona sotmesa a tutela, encara que existeixi dispensa de prendre inventari,

amb intervenció del Ministeri Fiscal i de les persones que el batlle consideri

escaient citar, dins els seixanta dies següents a la presa de possessió del

càrrec, termini que pot ser objecte de pròrroga judicial per causa justa, fins a un

màxim de seixanta dies més. La mateixa obligació ha de complir el tutor

respecte als béns que adquireixi posteriorment la persona sotmesa a tutela.

2. Fins després d'haver practicat l'inventari, el tutor sols pot realitzar els actes

de gestió que no admetin demora.

ni

El tutor està obligat a adoptar les mesures següents amb càrrec al patrimoni de

la persona subjecta a tutela:

• a) Invertir els diners que formen part del patrimoni del tutelat, excepte les

quantitats necessàries per atendre les despeses ordinàries de la tutela, en

dipòsits bancaris, en préstecs amb interès i garantia real o en béns

prudencialment segurs.

• b) Dipositar o tenir en lloc segur els valors, les joies, les obres d'art i altres

objectes valuosos que formen part del patrimoni del tutelat i posar el fet en

coneixement de l'autoritat judicial.

• c) Si en el patrimoni del tutelat s'hi troben títols al portador, el tutor ha de

convertir-los en títols nominatius a favor del tutelat, llevat que l'organisme

jurisdiccional estableixi una altra garantia.

• d) Convenir una pòlissa d'assegurances per tal de garantir les responsabilitats

derivades de l'exercici de la tutela, si el valor del patrimoni és superior a

l'equivalent de cent cinquanta vegades el salari mínim mensual.

es

1. El tutor ha de retre comptes de la seva gestió en qualsevol moment a

instàncies de l'autoritat judicial o en els terminis establerts per la resolució

judicial que determina la constitució de la tutela i com a mínim s'ha d'efectuar

un cop cada any natural.

2. La persona incapacitada, si té prou coneixement i sempre que tingui almenys

catorze anys, si es tracta de tutela d'un menor, ha de ser citada a l'acte

d'aprovació dels comptes.

ts

1. El tutor ha d'exercir les seves funcions amb la diligència d'un bon pare de

família.

2. El tutor respon davant de la persona sotmesa a tutela pels danys i perjudicis

ocasionats per l'incompliment o pel compliment defectuós de les seves

obligacions en els casos que li siguin imputables.

3. L'acció de responsabilitat prescriu als tres anys, a comptar de l'aprovació

dels comptes finals de la tutela.

Secció cinquena. Exercici de la tutela

or

1. El tutor ha de tenir cura del menor, proporcionar-li aliments i una formació

integral i ha d'actuar com a representant legal del tutelat en tots els seus actes

civils i de gestió del seu patrimoni, excepte en relació amb els actes que per

disposició de la Llei pot realitzar el menor ell mateix.

2. El menor ha d'obeir i respectar el tutor i aquest ha de conviure amb el menor,

llevat que per resolució judicial s'autoritzi que el tutelat resideixi en un lloc

diferent, amb audiència prèvia del menor si almenys té catorze anys.

3. El tutor ha de consultar el tutelat abans de realitzar actes importants que

afectin la seva persona o els seus béns si té coneixement suficient i sempre

que tingui almenys catorze anys. L'assentiment del menor subjecte a tutela no

allibera el tutor de les seves responsabilitats.

la

Si el tutor permet de forma expressa o tàcita que el menor d'edat però major de

setze anys, sotmès a tutela, exerceixi una professió o activitat, el tutelat pot

realitzar tots els actes necessaris per a l'exercici regular de la professió o

activitat i actuar en relació amb els béns que adquireixi com si hagués obtingut

l'habilitació d'edat.

da

1. El tutor ha de tenir cura de la persona incapacitada, procurar-li aliments i fer

tot el que calgui perquè adquireixi o recuperi la seva capacitat i la seva inserció

a la societat, gestionar el seu patrimoni, representar-lo excepte en relació amb

els actes que pot realitzar ell mateix per disposició de la Llei o de la sentència

d'incapacitació i a informar anualment la Batllia de la situació de la persona

incapacitada.

2. El domicili de la persona incapacitada és el de la persona titular del càrrec

tutelar, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior

s'hagi disposat altrament.

al

1. El tutor necessita autorització judicial per:

   • a) Disposar dels béns de la persona sotmesa a tutela, excepte els fruits i els

béns mobles que no puguin conservar-se.

• b) Repudiar herències deferides al tutelat, acceptar-les sense benefici

d'inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició.

• c) Prendre diner en préstec en nom del tutelat.
• d) Sotmetre a arbitratge o promoure accions judicials, excepte en aquest darrer

cas quan es tracti d'un assumpte urgent, de reclamació de prestacions

periòdiques o de pretensions de quantia inferior a l'equivalent de vint vegades

el salari mínim mensual.

• e) Atorgar contractes d'arrendament.
• f) Continuar l'explotació d'un establiment comercial o industrial que el tutelat ha

rebut per herència o donació i per constituir o adquirir la condició de soci en

societats que no limiten la responsabilitat personal dels seus socis.

2. Abans d'atorgar l'autorització, el batlle ha d'escoltar el parer del Ministeri

Fiscal i, si ho creu convenient, del tutelat i ha de demanar els informes que

cregui oportuns.

ió

Els actes realitzats pel tutor sense obtenir el requisit de l'autorització judicial

prèvia o sense haver-la obtingut amb posterioritat a la realització de qualsevol

dels actes que enumera l'article anterior són radicalment nuls.

Secció sisena. Extinció de la tutela

La tutela s'extingeix per:

• a) La majoria d'edat, emancipaci� o habilitaci� d'edat del tutelat, llevat que amb

anterioritat hagu�s estat incapacitat judicialment segons l'article 1.2.

• b) L'adopci� del tutelat menor d'edat.
• c) Recuperaci� de la p�tria potestat, si la tutela es va constituir per la seva

privaci� o suspensi�.

• d) Mort, declaraci� de mort o d'abs�ncia del tutelat.
• e) Desaparici� de la incapacitat o modificaci� de la sent�ncia de declaraci�

d'incapacitat, quan determina la substituci� de la tutela per la curatela o

l'extinci� de la incapacitat.

ió

1. El tutor i el tutelat han de comunicar en el termini més breu possible a la

Batllia la causa que determina l'extinció de la tutela. També pot fer aquesta

comunicació qualsevol persona interessada.

2. La resolució judicial que decreta l'extinció de la tutela serà comunicada d'ofici

al Registre Civil pel mateix organisme jurisdiccional que l'adopti, de forma

posterior i immediata a la fermesa de dita resolució.

Secció setena. Cessament del tutor

es

Són causes que determinen el cessament del tutor en les seves funcions:

• a) La mort, declaració de mort o d'absència del tutor o la dissolució de la

persona jurídica que exercia el càrrec.

• b) La incapacitació del tutor després d'haver acceptat el càrrec o l'adveniment

d'una causa d'inhabilitació absoluta o relativa pel seu exercici.

• c) La remoció regulada a l'article 48.
• d) L'excusa del tutor admesa per resolució judicial.

ec

1. El tutor ha de cessar en l'exercici de les seves funcions si, després d'haver

acceptat el càrrec, concorre en la seva persona qualsevol de les causes

d'incapacitació o d'inhabilitació que preveu la llei o si li és acceptada l'excusa

que va al·legar.

2. En aquests casos el tutor té el deure de realitzar els actes indispensables de

gestió fins que hagi acceptat el càrrec el nou tutor o fins que s'hagi nomenat un

defensor judicial per suplir-lo.

or

1. Procedeix decretar la remoció del tutor quan la seva continuïtat en el càrrec

es considera contrària als interessos de la persona sotmesa a tutela.

2. La remoció s'estableix per resolució judicial dictada d'ofici o a instàncies del

Ministeri Fiscal, del mateix tutelat o de qualsevol altra persona interessada,

després d'escoltar el parer del tutor i de les altres persones que el batlle

consideri convenient en interès del tutelat.

3. Decretada judicialment la remoció es procedeix de forma immediata a

nomenar un altre tutor.

Secció vuitena. Efectes de l'extinció i del cessament

es

1. En acabar la tutela o quan es produeix el cessament de la persona que

exercia el càrrec, el tutor ha de retre comptes finals justificats de la seva gestió

a la Batllia en el termini de sis mesos, prorrogables per resolució judicial si

concorre una justa causa, per un altre període de tres mesos i ha de posar el

patrimoni a disposició del tutelat, dels seus hereus o del nou tutor.

2. Si el cessament es produeix per defunció, els hereus del tutor han de retre

comptes en els terminis esmentats, que es computen des de l'acceptació de

l'herència.

es

1. La rendició de comptes pot ser requerida per la persona tutelada, pel seu

representat legal o pels seus hereus.

2. L'acció de reclamació prescriu als tres anys a comptar del termini establert

per a la rendició.

3. Les despeses necessàries de la rendició de comptes van a càrrec del

patrimoni del tutelat.

es

1. L'autoritat judicial ha de donar o denegar l'aprovació dels comptes després

d'haver conferit audiència a la persona tutelada o al seu hereu, al nou tutor,

curador o defensor judicial i pot decretar abans de l'aprovació les diligències

que consideri pertinents.

2. El ròssec dels comptes finals merita interessos legals a favor del tutor des

que ha requerit el pagament a l'obligat, amb el lliurament previ del patrimoni, i si

el ròssec és desfavorable al tutor, merita interessos legals des del moment de

l'aprovació dels comptes.

ió

1. L'aprovació dels comptes per l'autoritat judicial no impedeix l'exercici de les

accions que recíprocament puguin correspondre, per raó de la tutela, al tutor i

al tutelat o als seus hereus.

2. Aquesta acció prescriu al cap de tres anys a comptar de l'aprovació del

compte final.

3. Si l'acció de responsabilitat es fonamenta en un fet delictiu, el termini de

prescripció és el que estableix la legislació penal pel fet delictiu, si aquest

termini és superior al que preveu l'apartat anterior.

Capítol tercer. La curatela

la

Estan sotmeses a curatela:

• a) Les persones menors d'edat emancipades i les que han obtingut l'habilitació

d'edat.

• b) Les persones incapacitades per a les quals no es considera escaient la

constitució de la tutela.

• c) Les persones declarades pròdigues.
• d) Les persones declarades absents en relació amb els seus interessos

patrimonials.

ei

L'autoritat judicial pot ordenar la constitució d'una curatela:

• a) Quan es tracta de salvaguardar els interessos d'una persona concebuda.
• b) Quan l'herència es defereix a favor de persones inicialment incertes.
• c) En relació amb les fundacions en període de constitució, si manca el

nomenament de persona encarregada de la gestió del patrimoni fundacional.

• d) Per a la gestió de fons de subscripció per a finalitats de beneficència o

d'utilitat general de caràcter temporal, quan les persones designades per a la

seva gestió no exerceixen les seves funcions.

le

Són aplicables a la curatela les disposicions establertes en el capítol anterior

per a la tutela, llevat que del text de la Llei se'n dedueixi una altra cosa.

la

Si la persona que ha de ser sotmesa a curatela ha estat abans sota el règim de

la tutela, es confereix el càrrec de curador a la persona que ha exercit la tutela,

tret que l'organisme jurisdiccional ho disposi altrament.

at

1. La curatela dels menors emancipats i dels habilitats d'edat només s'ha de

constituir, a instàncies d'aquests, quan calgui l'assentiment del curador.

2. El menor emancipat o habilitat d'edat necessita l'assentiment del curador:

   • a) Per disposar dels seus béns immobles, establiments mercantils o industrials,

drets de propietat intel·lectual o industrial, béns mobles de valor superior a

l'equivalent de dues-centes vegades el salari mínim mensual i per disposar dels

valors, accions o participacions socials, excepte quan s'alienen per un valor no

inferior al de cotització.

• b) Per prendre diners en préstec.
• c) Per adquirir la condició de soci en societats que imposen una responsabilitat

personal dels socis pels deutes socials o per acceptar el càrrec d'administrador

en qualsevol tipus de societat.

• d) Per renunciar a donacions, crèdits, llegats o per acceptar herències sense el

benefici d'inventari.

• e) Per garantir obligacions alienes.

es

1. La curatela de les persones incapacitades per resolució judicial té per

objecte complementar la seva capacitat d'obrar. Per tant el curador ha de donar

el seu assentiment als actes que determina la resolució judicial que estableix la

incapacitació.

2. Si la sentència omet pronunciar-se sobre aquest punt, es requereix

l'assentiment del curador en relació amb els actes que esmenten els articles

42.1 i 57.2.

ig

1. Estan legitimats per demanar la declaració de prodigalitat únicament el

consort o la persona que ha format una unió estable de parella, els

descendents i ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es

trobin en situació de poder reclamar aliments i els seus representants legals i,

si aquests darrers no ho fan, el Ministeri Fiscal.

2. Si el presumpte pròdig no compareix en el judici, ha de ser defensat pel

Ministeri Fiscal i, si aquest ha promogut la demanda, pel defensor judicial.

3. La sentència que declara la prodigalitat determina l'àmbit en el qual el pròdig

pot gestionar els seus interessos patrimonials i l'àmbit en el qual necessita

l'assentiment del curador que, en qualsevol cas, és necessari pels actes que

esmenta l'article 57.2.

nt

1. La declaració judicial d'absència d'una persona major d'edat determina que

es nomeni un curador que gestioni els seus interessos patrimonials, en la

mesura que necessitin ser administrats.

2. La declaració judicial d'absència es tramita pel procediment de jurisdicció

voluntària a instàncies del consort o la persona que ha format una unió estable

de parella, dels descendents o ascendents de l'absent o del Ministeri Fiscal. El

curador assumeix les funcions de conservació, administració i defensa del

patrimoni de l'absent i la resta de funcions que li confereixi l'aute de declaració

d'absència en atenció a les circumstàncies que concorren en cada cas concret;

en qualsevol cas el curador necessita autorització judicial per poder disposar

dels béns no consumibles o no deteriorables.

3. La curatela de l'absent s'extingeix per resolució judicial recaiguda quan la

persona interessada ja es troba en condicions de gestionar el seu patrimoni i en

els casos de mort o de declaració de mort de l'absent.

nt

1. Els actes jurídics realitzats sense l'assentiment del curador quan

l'assentiment sigui preceptiu són impugnables a instàncies del mateix curador

mentre està vigent el càrrec de la persona subjecta a curatela i, en el cas de la

prodigalitat, per les persones que segons l'article 59.1 estan legitimades per

demanar la declaració judicial de prodigalitat.

2. L'acció s'ha d'interposar en el termini de tres anys, que en relació amb les

persones subjectes a curatela es computen des de la seva extinció.

Capítol quart. El defensor judicial

nt

Procedeix el nomenament de defensor judicial en els casos de conflicte

d'interessos entre tutor o curador i la persona sotmesa a tutela o curatela, quan

no existeix o esdevé inoperant la tutela o la curatela i en els altres casos que

preveu la Llei.

nt

El nomenament de defensor judicial es fa en aute dictat en procediment de

jurisdicció voluntària d'ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, del tutor o curador

o de qualsevol persona legitimada per comparèixer en judici i ha de recaure en

la persona que l'organisme jurisdiccional considera més escaient per a

l'exercici del càrrec, en atenció a les circumstàncies que determinen el seu

nomenament.

ns

L'actuació del defensor judicial s'ha de concretar a l'acte o actes que n'han

determinat el nomenament i ha de retre comptes de la seva gestió a l'autoritat

judicial una vegada acabada.

Títol III. Aplicació de la normativa andorrana

at

1. Les institucions protectores de les persones mancades de capacitat

d'autogovern es regulen per la llei nacional de la persona incapacitada.

2. Les mesures provisionals o urgents de protecció que escaigui adoptar en

relació amb una persona incapacitada estan sotmeses a les prescripcions de la

llei de la seva residència habitual.

3. Les formalitats i els procediments sobre constitució de les institucions

protectores a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article que requereixin

intervenció d'autoritats judicials o organismes administratius andorrans es

regulen, en tot cas, per la llei andorrana.

a

Llei conserven els seus càrrecs, però se sotmeten, pel que fa al seu exercici, a

les disposicions de la Llei.

a

l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha d'exercir d'acord amb les normes

establertes per a la curatela.

[Derogat]