Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.

S’entén per situació de risc la situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants o els adolescents, quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir efectivament l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats que estiguin travessant.

En qualsevol cas, es consideren com a situacions de risc:

• a) La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda que suposi un perjudici lleu per a la seva salut física o emocional, o l’obstaculització de l’exercici dels seus drets.

• b) La utilització del càstig físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que no constitueixi un episodi sever o un patró crònic de maltractament.

• c) Les mancances de qualsevol tipus que afavoreixin una situació de marginació o inadaptació de l’infant o l’adolescent, encara que sigui de tipus indiciari o lleu.

• d) La manca d’escolarització o l’abandonament escolar, així com l’absentisme escolar habitual o sense justificació durant el període obligatori.

• e) Les dificultats dels progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent.

• f) Les pràctiques discriminatòries per qualsevol de les causes establertes en l’article 12, per part dels progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda cap als infants o els adolescents, i que comportin un perjudici per al seu desenvolupament i benestar.

• g) Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que prioritzen de manera habitual les seves necessitats materials, emocionals o físiques en lloc de les de l’infant o l’adolescent.

• h) Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que instrumentalitzen l’infant o l’adolescent en els seus conflictes relacionals, hagin estat o no judicialitzats.

  • i) La situació en què un adolescent és víctima de violència de gènere.

• j) Qualsevol altra circumstància que afecti el desenvolupament adequat i el benestar de l’infant o adolescent.

Davant de qualsevol situació de risc, la intervenció de les administracions públiques competents ha de garantir el respecte dels drets de l’infant i l’adolescent, i s’ha d’orientar a reduir o eliminar els indicadors de risc que afectin la seva situació personal, familiar i social, i a promoure les mesures necessàries per protegir-los i preservar el seu context familiar.

No es poden considerar mancances d’atenció aquelles situacions provocades per la manca de recursos econòmics de les famílies per motius aliens a la seva voluntat.

S’entén per situació de risc la situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants o els adolescents, quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir efectivament l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats que estiguin travessant.

En qualsevol cas, es consideren com a situacions de risc:

• a) La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda que suposi un perjudici lleu per a la seva salut física o emocional, o l’obstaculització de l’exercici dels seus drets.

• b) La utilització del càstig físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que no constitueixi un episodi sever o un patró crònic de maltractament.

• c) Les mancances de qualsevol tipus que afavoreixin una situació de marginació o inadaptació de l’infant o l’adolescent, encara que sigui de tipus indiciari o lleu.

• d) La manca d’escolarització o l’abandonament escolar, així com l’absentisme escolar habitual o sense justificació durant el període obligatori.

• e) Les dificultats dels progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent.

• f) Les pràctiques discriminatòries per qualsevol de les causes establertes en l’article 12, per part dels progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda cap als infants o els adolescents, i que comportin un perjudici per al seu desenvolupament i benestar.

• g) Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que prioritzen de manera habitual les seves necessitats materials, emocionals o físiques en lloc de les de l’infant o l’adolescent.

• h) Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que instrumentalitzen l’infant o l’adolescent en els seus conflictes relacionals, hagin estat o no judicialitzats.

  • i) La situació en què un adolescent és víctima de violència de gènere.

• j) Qualsevol altra circumstància que afecti el desenvolupament adequat i el benestar de l’infant o adolescent.

Davant de qualsevol situació de risc, la intervenció de les administracions públiques competents ha de garantir el respecte dels drets de l’infant i l’adolescent, i s’ha d’orientar a reduir o eliminar els indicadors de risc que afectin la seva situació personal, familiar i social, i a promoure les mesures necessàries per protegir-los i preservar el seu context familiar.

No es poden considerar mancances d’atenció aquelles situacions provocades per la manca de recursos econòmics de les famílies per motius aliens a la seva voluntat.