- Els ciutadans que tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o adolescent, i en particular d’una situació de risc o de desemparament, han de comunicar-ho al ministeri encarregat dels afers socials, al Cos de Policia, a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al Raonador del Ciutadà. Aquestes administracions o serveis han de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació.
- El deure de comunicació a què fa referència l’apartat 1 anterior no eximeix de l’obligació de prestar l’ajuda corresponent als infants o als adolescents concernits.
- El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir una línia telefònica gratuïta i permanent, i els mitjans i les aplicacions telemàtiques que permetin la col·laboració de la ciutadania en la notificació de les situacions o les possibles situacions de desprotecció, i en particular les situacions de risc o de desemparament, en què poden trobar-se els infants i els adolescents.
- Els infants i els adolescents poden fer saber a qualsevol persona una situació de maltractament que estiguin patint, sense necessitat de comptar amb el consentiment dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, però aquests darrers n’han de ser informats quan això no sigui contrari a l’interès dels infants o adolescents.
B
BOPA·CHAT← Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
692 versions
Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.
Notificació per part de la ciutadania
Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
Notificació per part de la ciutadania
Modifica art. disposició final vuitena
- Els ciutadans que tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o adolescent, i en particular d’una situació de risc o de desemparament, han de comunicar-ho al ministeri encarregat dels afers socials, al Cos de Policia, a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al Raonador del Ciutadà. Aquestes administracions o serveis han de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació.
- El deure de comunicació a què fa referència l’apartat 1 anterior no eximeix de l’obligació de prestar l’ajuda corresponent als infants o als adolescents concernits.
- El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir una línia telefònica gratuïta i permanent, i els mitjans i les aplicacions telemàtiques que permetin la col·laboració de la ciutadania en la notificació de les situacions o les possibles situacions de desprotecció, i en particular les situacions de risc o de desemparament, en què poden trobar-se els infants i els adolescents.
- Els infants i els adolescents poden fer saber a qualsevol persona una situació de maltractament que estiguin patint, sense necessitat de comptar amb el consentiment dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, però aquests darrers n’han de ser informats quan això no sigui contrari a l’interès dels infants o adolescents.