Decret del 23-05-2018 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

1. En aplicació de l’article 20 de la Llei, la declaració de sospita ha d’anar acompanyada, com a mínim, de la informació següent:

   • a) relació i identificació de les persones físiques o jurídiques i els seus beneficiaris efectius que participen en l’operació, així com el concepte de la seva participació en la mateixa operació;
   • b) relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució;
   • c) còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu;
   • d) còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació;
   • e) exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat.

2. En cas que el subjecte obligat no disposi d’alguna de la informació esmentada, ho ha de fer constar expressament.

3. Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la seva tramesa a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació passen a regir-se per allò que determini l’autoritat judicial competent d’acord amb la legislació aplicable.

4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas d’arxivament del dossier el subjecte obligat manté l’obligació de comunicar a la Uifand tota nova operació que, per les seves característiques, pugui comportar un risc de blanqueig o de finançament del terrorisme, en els termes generals que estableixen la Llei i aquest Reglament.

5. En l’exercici de les seves competències, la Uifand pot demanar aclariments o informació addicional que pugui tenir el subjecte obligat.

6. La Uifand publica en la seva pàgina web el formulari de declaració d’operació sospitosa que han d’utilitzar els subjectes obligats.

1. En aplicació de l’article 20 de la Llei, la declaració de sospita ha d’anar acompanyada, com a mínim, de la informació següent:

   • a) relació i identificació de les persones físiques o jurídiques i els seus beneficiaris efectius que participen en l’operació, així com el concepte de la seva participació en la mateixa operació;
   • b) relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució;
   • c) còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu;
   • d) còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació;
   • e) exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat.

2. En cas que el subjecte obligat no disposi d’alguna de la informació esmentada, ho ha de fer constar expressament.

3. Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la seva tramesa a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació passen a regir-se per allò que determini l’autoritat judicial competent d’acord amb la legislació aplicable.

4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas d’arxivament del dossier el subjecte obligat manté l’obligació de comunicar a la Uifand tota nova operació que, per les seves característiques, pugui comportar un risc de blanqueig o de finançament del terrorisme, en els termes generals que estableixen la Llei i aquest Reglament.

5. En l’exercici de les seves competències, la Uifand pot demanar aclariments o informació addicional que pugui tenir el subjecte obligat.

6. La Uifand publica en la seva pàgina web el formulari de declaració d’operació sospitosa que han d’utilitzar els subjectes obligats.

1. En aplicació de l’article 20 de la Llei, la declaració de sospita ha d’anar acompanyada, com a mínim, de la informació següent:

   • a) relació i identificació de les persones físiques o jurídiques i els seus beneficiaris efectius que participen en l’operació, així com el concepte de la seva participació en la mateixa operació;
   • b) relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució;
   • c) còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu;
   • d) còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació;
   • e) exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat.

2. En cas que el subjecte obligat no disposi d’alguna de la informació esmentada, ho ha de fer constar expressament. 3. Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la seva tramesa a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació passen a regir-se per allò que determini l’autoritat judicial competent d’acord amb la legislació aplicable. 4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas d’arxivament del dossier el subjecte obligat manté l’obligació de comunicar a la Uifand tota nova operació que, per les seves característiques, pugui comportar un risc de blanqueig o de finançament del terrorisme, en els termes generals que estableixen la Llei i aquest Reglament. 5. En l’exercici de les seves competències, la Uifand pot demanar aclariments o informació addicional que pugui tenir el subjecte obligat. 6. La Uifand publica en la seva pàgina web el formulari de declaració d’operació sospitosa que han d’utilitzar els subjectes obligats.

• a) a) en els casos als quals es refereixen els articles 12 bis a 17 d’aquesta Llei; […]

1) Factors de risc en funció del client:

• a) a) relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
• b) b) clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
• c) c) persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
• d) d) societats amb accionistes nominals o accions al portador;
• e) e) activitats econòmiques que fan un ús intensiu d’efectiu;
• f) f) estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats;
• g) g) clients nacionals d’Estats no membres de la Unió Europea que sol·liciten la residència o la nacionalitat andorrana a canvi de transferències de capital, adquisició de béns o bons de l’Estat, o inversions en societats andorranes.

2) Factors de risc en funció del producte, el servei, l’operació o el canal de distribució:

• a) a) banca privada;
• b) b) productes o operacions que podrien afavorir l’anonimat;
• c) relacions o operacions comercials a distància, sense certes salvaguardes com mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica;
• d) pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
• e) nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o tecnologies en desenvolupament per a productes nous o ja existents;
• f) operacions relacionades amb el petroli, armes, metalls preciosos, productes del tabac, objectes culturals i altres elements d’importància arqueològica, històrica, cultural i religiosa, o amb valor científic singular, així com el marfil i les espècies protegides.

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

• a) a) que siguin operacions complexes;
• b) b) que siguin d’un import inusualment elevat;
• c) c) que es duguin a terme de manera no habitual;
• d) d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.

• b) relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució;
• c) còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu;
• d) còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació;
• e) exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat.

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

• a) que siguin operacions complexes;
• b) que siguin d’un import inusualment elevat;
• c) que es duguin a terme de manera no habitual;
• d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.