La Llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer s’inscriu en la premissa fixada des de l’inici del desenvolupament normatiu del sistema financer, consistent en el fet que Andorra ha de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, i deroga la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, amb l’objecte de modificar el règim jurídic de les entitats bancàries per tal d’evitar greuges comparatius amb el propi d’altres entitats del sistema financer, i també per establir el règim administratiu bàsic de les distintes entitats operatives que formen el sistema financer andorrà. El títol I, amb un capítol únic, recull les definicions contingudes a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998. El títol II, que s’estructura en dos capítols i onze articles, conté el règim jurídic de les entitats bancàries que, donant continuïtat a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, i adaptant-lo a les disposicions de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, recull els elements de caràcter estructural presents en la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, i també incorpora el contingut de la Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998, ja que estableix el capital social mínim de les entitats bancàries. Com a novetats més importants cal destacar els requisits de garantia de la transparència en el sistema financer, i el nou règim del Consell d’Administració que persegueix augmentar-ne la professionalitat. El títol III s’estructura en quatre capítols i vint-i-set articles i conté el règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer: les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats financeres d’inversió. Així, el capítol primer estableix els requisits que s’exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjançant comunicats vinculants de l’INAF, i, sobretot, l’aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d’inversió també a les entitats bancàries i a les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva. Els requisits exigits a les entitats financeres d’inversió, que també són d’aplicació a les entitats bancàries quan ofereixen serveis d’inversió, són tant de naturalesa organitzativa com de funcionament i els previstos en el capítol segon tenen per finalitat protegir els interessos dels inversors. Ambdós recullen els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d’instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 200/12/CE del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell, relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d’inversió, tals com l’obligació de disposar d’un registre, la informació sobre les operacions i, la transparència del mercat, entre d’altres. En aquest sentit, els principis que s’estableixen tenen com a finalitat la modernització dels mercats financers per adaptar-los a les noves necessitats; el reforç de les mesures dirigides a la protecció dels inversors i l’adaptació dels requisits d’organització exigibles a l’entitat per garantir que la seva organització s’adequa als serveis que presten. L’adopció d’aquests principis té com a finalitat no situar les entitats andorranes en pitjor posició competitiva que les entitats estrangeres. Nogensmenys, el desplegament posterior d’aquesta directiva amb normes de segon nivell tant per la via de directiva com de reglament comunitari fa aconsellable autoritzar el Govern perquè desplegui per la via reglamentària els principis establerts en la Llei, com es preveu en les disposicions finals primera i segona. Els capítols tercer i quart del títol III contenen el règim administratiu comú a totes les entitats operatives del sistema financer relatiu als comptes anuals que s’adapten a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, com també introdueixen novetats en el règim de l’auditoria externa dels mateixos comptes, i estableixen les bases per a la cooperació en la supervisió per dotar l’INAF dels instruments necessaris per desplegar les seves funcions, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i l’estabilitat estructural en les polítiques de cooperació amb supervisors d’altres països, delimitant els aspectes essencials d’aquestes col·laboracions, els requisits als quals es troben sotmeses i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades. El text s’inspira en l’article 45 de la Directiva 2006/48/CE, del Parlament Europeu del Consell, del 14 de juny del 2006, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici (refosa), i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades. El títol IV, amb un capítol únic, recull la disciplina dels registres oficials, on s’ha d’inscriure obligatòriament un conjunt d’actes que es mencionen, amb algunes modificacions per millorar el règim o per adaptar-lo a la nova legislació. Finalment, entre les disposicions de la part final de la Llei, destaquen la

Títol I. Definicions Capítol únic. Definicions

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per “recursos propis” els que estan referits en la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996.

Als efectes d’aquesta Llei, els comptes anuals inclouen els documents previstos a l’article 16 de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, i qualsevol altra informació financera complementària l’exigència de la qual està legalment establerta. En particular, es considera “informació financera complementària” la informació que requereix la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per “vincles amb altres entitats operatives del sistema financer nacional o estranger” els acords de les entitats operatives del sistema financer andorrà amb altres entitats operatives del sistema financer que aporten els coneixements financers i tecnològics o que participen en la gestió o que es comprometen a aportar suport econòmic en el cas de dificultats financeres o que tenen una incidència significativa en les garanties tècniques, econòmiques i professionals de l’entitat operativa del sistema financer.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per “participació qualificada” la que arriba, de forma directa o indirecta, a un 10 per 100 o més del capital o dels drets de vot en l’entitat participada. També té la consideració de “participació qualificada” la que, sense arribar al percentatge assenyalat, permet exercir una influència notable en l’entitat. Títol II. Règim jurídic de les entitats bancàries Capítol primer. Condicions per a l’accés a l’activitat

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

Les entitats operatives del sistema financer estan formades pels quatre tipus següents: a) Entitats bancàries; b) Entitats –no bancàries- de crèdit especialitzat; c) Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva; d) Entitats financeres d’inversió. Títol III. Règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer Capítol primer. Requisits de les entitats operatives del sistema financer

1. Les estructures tècniques i l’organització administrativa i, d’una manera especial, els procediments interns de control i de seguretat dels sistemes informàtics de les entitats operatives del sistema financer, i en especial, de les entitats bancàries, de les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir uns estàndards de qualitat homologables internacionalment en el sector i propiciar el desenvolupament de les activitats en condicions que facilitin la qualitat i la seguretat de la gestió. 2. Les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar d’uns sistemes informàtics i d’uns sistemes comptables funcionalment autònoms en relació amb les eventuals entitats vinculades, sense perjudici que aquestes últimes participin en la seva implantació. 3. Les entitats operatives del sistema financer, i en especial les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han d’implantar els mitjans necessaris als establiments on despleguen la seva activitat amb la finalitat de garantir la confidencialitat de les dades de què disposen. 4. Les entitats han de fer un seguiment i una avaluació periòdica de l’adequació i l’eficàcia dels seus sistemes, mecanismes de control intern i mesures establertes de conformitat amb el que es disposa en els apartats anteriors. 5. El compliment dels requisits establerts en els apartats anteriors s’aprecia en tots els casos en funció del tipus d’operacions que desenvolupa cada entitat.

1. Amb la finalitat de protegir els interessos legítims de la clientela de les entitats bancàries i de les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, i en general de totes les entitats del sistema financer, s’estableix que els contractes es formalitzin per escrit i que reflecteixin amb claredat les obligacions i els drets de les parts, que es posi a disposició del client un exemplar del contracte signat per l’entitat i que les entitats comuniquin a l’INAF i facin conèixer a la seva clientela les condicions de les seves operacions. Els contractes han de contenir, com a mínim i entre d’altres, els objectius d’inversió del client considerant el seu perfil de risc, el desglossament de les categories d’actius en els quals es podrà invertir, les modalitats d’informació al client, la durada del contracte, la possibilitat de delegar o subcontractar serveis i la remuneració de l’entitat. 2. Les entitats han d’informar els seus clients amb la màxima celeritat possible, tenint en compte els sistemes de comunicació establerts entre les entitats i el client, les incidències rellevants relatives a les operacions contractades per ells, recollint immediatament noves instruccions, si cal.

[Derogat]

Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, mantenir i aplicar polítiques i procediments adequats i suficients per garantir que l’entitat, els seus administradors, la Direcció General, el seu personal i els agents financers que designa compleixen les obligacions establertes en aquesta Llei.

Les entitats operatives del sistema financer han de tenir una estructura organitzativa adequada i proporcionada a la naturalesa, l’escala i la complexitat dels serveis d’inversió i auxiliars i de l’activitat que despleguen.

1. Les entitats operatives del sistema financer, han de tenir un òrgan que, actuant amb independència funcional, desplegui la funció de verificar el compliment permanent i eficaç de les obligacions de l’entitat, els seus administradors, la Direcció General, el seu personal i els agents financers que designa. 2. Per garantir que la funció de compliment normatiu es desenvolupa de forma adequada i independent, les entitats que presten els serveis d’inversió s’han d’assegurar que compleixen les condicions següents: a) La unitat que garanteix el desenvolupament de la funció de compliment normatiu ha d’estar dotada d’autoritat, de recursos i d’experiència necessàries per tenir accés a la informació pertinent. b) S’ha de nomenar un responsable del compliment que s’ha d’encarregar del desenvolupament de la funció, així com de l’informe sobre el compliment per a l’alta direcció. c) Les persones encarregades d’aquesta funció no poden participar en la realització dels serveis o les activitats que controlen. 3. En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup. 4. En qualsevol cas, l’entitat no està obligada a complir el que s’estableix en l’apartat c), sempre que en funció del volum, l’escala i la complexitat de les activitats i de la naturalesa i el ventall dels seus serveis d’inversió pugui demostrar que el compliment de tal requisit no resulta proporcionat, i que el funcionament de la unitat continua sent eficaç.

1. Les entitats operatives del sistema financer, han de tenir procediments administratius i comptables adequats, mecanismes de control intern i tècniques eficaces de gestió del risc que permetin determinar els riscos derivats de les activitats, els processos i els sistemes, i establir el nivell de risc tolerat. 2. De conformitat amb l’apartat anterior, les entitats han d’aplicar, adoptar i mantenir procediments i polítiques de gestió del risc que permetin determinar els riscos derivats de les seves activitats, els processos i els sistemes. 3. Amb independència de l’existència o no d’un òrgan de control de riscos, totes les empreses de serveis d’inversió han de poder demostrar que les polítiques i els procediments adoptats per la gestió de riscos són eficaços.

1. Les entitats operatives del sistema financer, han de tenir, quan resulti proporcionat en vista de la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat empresarial, i la naturalesa i la gamma dels serveis d’inversió i auxiliars empresos en el curs d’aquesta activitat empresarial, un òrgan que, actuant amb independència, desplegui la funció d’auditoria interna amb l’objecte d’elaborar un pla d’auditoria per examinar i avaluar l’adequació i l’eficàcia dels sistemes, els mecanismes de control intern i les disposicions de l’entitat, formular recomanacions i verificar-ne el compliment. 2. En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup.

1. Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar mesures adequades per protegir els drets dels seus clients sobre els instruments financers i els fons que els confien, evitar-ne la utilització indeguda i establir registres que permetin distingir els actius de cada client i els propis. 2. En tot cas, les entitats operatives del sistema financer que siguin dipositàries o dipositin en tercers, valors, instruments financers i efectiu, han de complir els requisits següents: a) Mantenir tots els registres i els comptes que siguin necessaris per permetre’ls en qualsevol moment, i sense demora, distingir els actius d’un client dels actius d’altres clients, i dels seus propis actius. b) Mantenir els registres i els comptes de forma que se’n garanteixin l’exactitud i, en especial, la correspondència amb els valors, els instruments financers i l’efectiu dels clients. c) Conciliar regularment els seus comptes i registres interns amb els dels tercers en poder dels quals estiguin aquells actius, ja sigui en un compte individual o en un compte global o òmnibus. d) Adoptar mesures organitzatives adequades per gestionar amb cura i diligència els actius dels clients, o els drets relacionats amb aquests actius, d’acord amb les seves instruccions estrictes o, en defecte d’instruccions, en les millors condicions. 3. Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures necessàries per garantir que l’efectiu de clients estigui dipositat en un compte o en comptes diferents d’aquells en els quals es diposita l’efectiu pertanyents a l’entitat financera d’inversió. L’efectiu de clients s’ha de dipositar en un banc central, en una entitat bancària andorrana o en una entitat bancària pertanyent a un país de l’OCDE.

1. Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures organitzatives i administratives adequades per detectar i evitar que els conflictes d’interessos que puguin sorgir en el moment de la prestació de qualsevol servei d’inversió o auxiliar entre la mateixa entitat, l’administrador, la Direcció General, el personal, els agents financers designats per la Direcció General i els seus clients o entre els clients puguin perjudicar els interessos dels clients. 2. A aquest efecte, s’entén que hi ha un conflicte d’interès en la prestació d’un servei quan l’entitat operativa del sistema financer, les persones referides a l’apartat anterior o un altre client o clients tenen un interès en la prestació del servei, o en el seu resultat, que és diferent de l’interès del client al qual es presta el servei i es pot generar un perjudici a aquest darrer, o quan un altre client o clients poden obtenir un guany o evitar una pèrdua i hi ha la possibilitat de pèrdua concomitant per al client al qual es presta el servei. 3. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir per escrit el règim de prevenció i solució dels conflictes d’interès adequada per la seva dimensió, l’organització, el volum i la complexitat d’activitats. Els directius, els empleats i els agents financers, o qualsevol persona vinculada per una relació de control, estan sotmesos a les mateixes regles de prevenció i solució dels conflictes d’interès establertes per a l’entitat.

1. Les entitats operatives del sistema financer han de portar registres de tots els tipus d’operacions i serveis d’inversió i auxiliars que presten que permetin comprovar el compliment de les obligacions establertes en aquesta Llei. 2. Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió han de conservar com a mínim durant cinc anys els registres que s’esmenten en l’apartat anterior, i s’han de guardar en un suport que permeti l’emmagatzematge de forma accessible a l’INAF.

Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures adequades que garanteixin en tot moment la continuïtat i la regularitat de la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars.

Les entitats operatives del sistema financer que confiïn en un tercer la realització de funcions operatives importants per a la prestació d’un servei continuat i satisfactori als seus clients i per a la realització d’activitats d’inversió de manera continuada i satisfactòria, han d’adoptar mesures adequades per evitar que augmenti indegudament el risc operatiu; en cap cas, l’externalització de funcions pot comportar l’exoneració de la responsabilitat de les entitats operatives del sistema financer davant dels seus clients. Capítol segon. Protecció de l’inversor

Quan una entitat operativa del sistema financer presta serveis d’inversió i/o serveis auxiliars als clients, ha d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels clients i, en particular, complint les disposicions contingudes en els articles següents d’aquest capítol.

1. Les entitats financeres d’inversió han de classificar tots els seus clients o com a clients minoristes, o com a clients professionals o com a contraparts elegibles. Són clients minoristes tots els clients que no es consideren clients professionals. 2. Les entitats financeres d’inversió han de notificar a cadascun dels seus clients actuals, i també als nous clients, la categoria concreta, entre les tres establertes a l’apartat anterior, en la qual els ha classificat, com també el seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.

Es consideren “clients professionals” els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions, i en particular: a) Entitats bancàries; entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat; entitats financeres d’inversió, organismes d’inversió col·lectiva i les seves societats gestores, i també les companyies d’assegurances nacionals i estrangeres. b) Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents: - Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros. - Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros. - Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros. c) Els estats i les administracions públiques en general; organismes públics que gestionen el deute públic; bancs centrals: organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, l’FMI, el BCE, el BEI i altres organitzacions internacionals similars. d) Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers com els fons de titulització i les entitats de capital risc. Tanmateix, quan el client és una entitat mencionada en aquest apartat, l’entitat financera d’inversió ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament. e) Els altres clients que renuncien expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifesten que desitgen ser tractats com a clients professionals en tot moment o únicament respecte d’un tipus o una determinada operació o servei d’inversió. L’entitat financera d’inversió ha d’advertir els clients clarament per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions. Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats financeres d’inversió han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, experiència i coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas d’entitats, l’avaluació esmentada abans ha d’efectuar-se a la persona amb poder per realitzar les operacions en nom i per compte d’aquestes entitats. Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats financeres d’inversió han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents: - Que ha realitzat, en el mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de 10 per trimestre durant els últims quatre trimestres. - Que el valor de l’efectiu i de la cartera d’instruments financers és superior a 500.000 euros. - Que ocupa o ha ocupat almenys durant un any un càrrec professional en el sistema financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.

1. Es consideren “contraparts elegibles” les entitats previstes a les lletres a) i c) de l’article 34. Les entitats financeres d’inversió autoritzades a prestar els serveis d’inversió consistents en la recepció, la transmissió i l’execució de les ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers i en la negociació per compte propi, poden realitzar aquests serveis, així com els serveis auxiliars directament relacionats amb els mateixos instruments financers, amb contraparts elegibles sense quedar sotmeses al compliment de les obligacions establertes als articles següents d’aquest capítol. 2. La classificació com a contrapart elegible de les entitats previstes a les lletres a) i c) de l’article 34 s’entén sense perjudici del dret d’aquestes entitats de sol·licitar, o bé de forma general o bé per a cada operació, el tracte com a clients; en aquest últim cas l’entitat financera d’inversió queda subjecta al compliment de les obligacions d’informació establertes als articles següents d’aquest capítol. En aquest cas l’entitat financera d’inversió pot tractar aquestes entitats com a clients professionals, sense perjudici del dret d’aquestes entitats de sol·licitar el tracte com a clients minoristes. 3. Així mateix, si el client ho sol·licita, també es pot considerar “contrapart elegible” qualsevol persona jurídica que tingui la consideració de client professional d’acord amb l’article anterior. En aquest cas només pot ser reconeguda com a contrapart elegible respecte dels serveis o les operacions per als quals pot ser tractat com a client professional, i sempre que s’obtingui la confirmació expressa del client que accedeix a ser tractat com a contrapart elegible, de forma general o per a cada operació.

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren incentius permesos els següents: a) Els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris pagats o lliurats a un client o a una persona que actuï pel seu compte, i els oferts pel client o per una persona que actuï pel seu compte. b) Els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris pagats o lliurats a un tercer o a una persona que actuï per compte d’ell, i els oferts per un tercer o per una persona que actuï per compte d’aquell, sempre que es compleixin les condicions següents: - l’existència, naturalesa i quantitat dels honoraris, comissions o beneficis no monetaris o, en cas que la quantitat no es pugui determinar, el mètode de càlcul de la mateixa, que han de mostrar-se clarament al client, de manera complerta, exacta i comprensible, abans de la prestació del servei d’inversió o auxiliar, - que el pagament dels incentius augmenti la qualitat del servei prestat al client i que el seu pagament no entorpeixi el compliment de l’obligació de l’entitat d’actuar en l’interès òptim del mateix. c) El pagament d’incentius ha d’augmentar en tot cas la qualitat del servei prestat al client i no pot entorpir el compliment de l’obligació de l’entitat d’actuar en l’interès òptim del client.

1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, o difonen de tal manera que probablement sigui rebuda pels mateixos clients ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per als probables destinataris. Als efectes d’aquest apartat, les comunicacions publicitàries de les entitats operatives del sistema financer queden incloses en el concepte d’“informació” i, en tot cas, han de ser clarament identificables com a tals. 2. Abans que un client minorista, actual o potencial, es vinculi amb una entitat financera d’inversió perquè li presti serveis d’inversió o serveis auxiliars, i amb la finalitat que li permeti comprendre la naturalesa i els riscos dels serveis d’inversió i del tipus d’instrument financer que se li ofereixen i que pugui prendre decisions d’inversió amb coneixement de causa, aquesta entitat està obligada a proporcionar-li, amb antelació suficient, informació adequada sobre: a) L’entitat i els serveis que presta. b) Els instruments financers i les estratègies d’inversió, incloent-hi orientacions i advertències apropiades sobre els riscos associats a les inversions en aquests instruments o en relació amb les estratègies d’inversió. c) Els centres d’execució d’ordres. d) Les despeses i els costos associats. 3. En cas que les mesures exigides a l’article 28 no siguin suficients per garantir que es previndran els riscos de perjudici per als interessos del client, l’entitat operativa del sistema financer ha de revelar clarament al client la naturalesa general o l’origen del conflicte d’interessos abans d’actuar per compte del client. 4. Les entitats operatives del sistema financer que presten els serveis d’inversió consistents en la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients i/o en l’assessorament en matèria d’inversió, han de sol·licitar, abans de prestar-los, informació als clients sobre els seus coneixements i la seva experiència en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus de producte o servei concret de què es tracta i sobre la seva situació financera i els objectius d’inversió, amb la finalitat de poder recomanar els serveis d’inversió i els instruments financers que més li convinguin. La informació relativa als coneixements i l’experiència no s’ha de sol·licitar en el cas dels clients professionals. Quan es presta el servei d’assessorament d’inversions a un client professional, es pot assumir que pot suportar financerament qualsevol risc d’inversió coherent amb la seva política d’inversió. En cas que l’entitat no obtingui la informació sol·licitada, s’ha d’abstenir de recomanar al client serveis d’inversió o instruments financers. 5. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió distints dels mencionats en l’apartat anterior han de sol·licitar, abans de prestar-los, informació als clients sobre els seus coneixements i la seva experiència en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus de producte o servei concret de què es tracta, amb la finalitat de poder avaluar si els serveis són els adequats per al client. La informació relativa als coneixements i a l’experiència no s’ha de sol·licitar en el cas dels clients professionals. Quan, d’acord amb la informació facilitada pel client, l’entitat considera que el servei o l’instrument financer de què es tracta no és adequat per a ell, ha d’advertir-lo de la seva opinió. En cas que el client no faciliti la informació sol·licitada o que la que faciliti no sigui suficient, l’entitat ha d’advertir el client que això li impedeix determinar si el servei o l’instrument financer de què es tracta és adequat per a ell. 6. Tanmateix, les entitats operatives del sistema financer que presten els serveis d’inversió consistents en la recepció, la transmissió i l’execució de les ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers, poden prestar-los sense quedar subjectes al compliment de l’obligació d’obtenir la informació o fer la valoració previstes a l’apartat anterior, sempre que es compleixin les condicions següents: a) Que els serveis es refereixin a accions admeses a cotització en un mercat regulat o en un mercat equivalent, a instruments del mercat monetari, obligacions o altres valors representatius de deute, organismes d’inversió col·lectiva i altres instruments financers no complexos. b) Que el servei es presti a iniciativa del client, actual o potencial. c) Que s’informi el client, abans de prestar el servei, que per la prestació d’aquest servei l’entitat operativa del sistema financer no està obligada a avaluar l’adequació de l’instrument financer o el servei d’inversió de què es tracti i que, per tant, el client no gaudeix de la protecció prevista als apartats anteriors. d) Que l’entitat operativa del sistema financer compleix les obligacions previstes als articles 28 i 37.3. 7. A l’efecte del compliment dels tests d’idoneïtat i d’adequació previstos als apartats 4 i 5, les entitats operatives del sistema financer tenen dret a confiar en la informació proporcionada pel client, llevat que aquesta informació sigui manifestament inexacta o incompleta. 8. En els casos en què es facilitin rendiments en la publicitat, aquests no poden correspondre a períodes inferiors a un any i, els corresponents a períodes superiors, han de ser anualitzats. En aquest darrer cas, cal indicar que rendiments passats no condicionen rendiments futurs o qualsevol altra expressió que alerti sobre aquest punt. En qualsevol cas, no es pot efectuar publicitat que inclogui rendiments amb una antiguitat superior a sis mesos, amb l’única excepció de casos en què es faciliti un comparatiu de rendiments amb anys anteriors.

Les entitats operatives del sistema financer que desenvolupen les seves activitats pròpies a distància i/o mitjançant suports virtuals han de complir els requisits següents: a) Identificar clarament l’entitat que ofereix el producte. b) Facilitar exactament la mateixa informació que als altres clients de la mateixa condició per tal que aquests clients puguin prendre una decisió amb coneixement de causa. c) Complir el mateix nivell de protecció del client que el previst en la contractació via un altre mitjà. d) Presentar els resultats, seguint les mateixes normes que les associades a qualsevol altra publicació de resultats. e) Incloure a cadascuna de les pàgines del mitjà emprat la data de la seva última actualització. f) Informar el client sobre l’evolució del producte contractat via un altre mitjà. g) Seguir les mateixes normes de confidencialitat envers les dades rebudes que les que afecten el desenvolupament de l’activitat financera mitjançant suport escrit. h) En cas de difusió en diverses llengües, la informació facilitada ha de ser homogènia. i) En cas que el producte ofert estigui associat a un reglament o a un prospecte, cal que prèviament a la seva subscripció/compra l’inversor pugui accedir a aquest document. En cas que el mitjà emprat no ho permeti, s’ha d’indicar clarament al client on pot disposar d’aquesta informació.

1. Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums que puguin posar en perill els principis ètics i de conducta acceptats a escala internacional. 2. L’INAF dicta els comunicats específics dirigits a definir les regles ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà d’acord amb els principis establerts pels reguladors internacionals.

1. Les entitats operatives del sistema financer que presten el servei d’inversió consistent en l’execució per compte dels clients de les ordres de compra o venda d’un o més instruments financers han d’adoptar totes les mesures raonables per obtenir el millor resultat possible per als seus clients quan executen ordres seves, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa, la probabilitat d’execució i liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre. Tanmateix, en cas que el client doni instruccions específiques per a l’execució de l’ordre, les entitats operatives del sistema financer han d’executar l’ordre seguint les instruccions específiques. 2. Així mateix, les entitats mencionades a l’apartat anterior també han de disposar de procediments i sistemes de gestió d’ordres que assegurin l’execució puntual, justa i ràpida de les ordres dels clients, davant d’altres ordres de clients o dels interessos particulars de la mateixa entitat, i que permetin l’execució de les ordres dels clients, que siguin equivalents, segons el moment en què són rebudes per l’entitat. 3. Amb la finalitat de poder complir el que disposa l’apartat primer, les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política d’execució d’ordres que ha d’incloure, respecte de cada classe d’instruments, informació sobre els distints centres on executa les ordres dels clients i els factors que influeixen en l’elecció del centre d’execució. 4. Les entitats mencionades a l’apartat primer han de proporcionar als seus clients informació adequada sobre la seva política d’execució d’ordres aplicable, tret d’indicació en sentit contrari, i han d’estar en condicions de demostrar-los, quan ho sol·liciten, que han executat les seves ordres de conformitat amb la política esmentada. Quan la política d’execució d’ordres prevegi la possibilitat que les ordres dels clients puguin ser executades al marge d’un mercat regulat o d’un sistema multilateral de negociació, l’entitat ha d’informar d’aquesta possibilitat els clients abans d’executar l’ordre al marge dels mercats i dels sistemes mencionats. 5. Les entitats mencionades a l’apartat primer han de supervisar l’efectivitat dels seus sistemes i la seva política d’execució d’ordres amb l’objecte de detectar i, si escau, corregir qualsevol deficiència. En particular, han de comprovar periòdicament si els centres d’execució inclosos en la política proporcionen els millors resultats possibles per al client o si és necessari canviar els sistemes d’execució. Les entitats estan obligades a proporcionar als clients la informació relativa a qualsevol canvi important en els sistemes o en la política d’execució d’ordres. 6. En els registres de les ordres dels clients s’ha de conservar: a) L’exemplar original de l’ordre signada pel client o per la persona autoritzada fefaentment quan sigui realitzada per escrit. b) El suport magnètic d’enregistrament, quan l’ordre sigui realitzada telefònicament. c) El registre magnètic corresponent en el cas de transmissió electrònica. 7. Les entitats mencionades a l’apartat primer han d’establir els mitjans necessaris per a la identificació dels seus ordenants, i han de disposar dels mitjans per a l’enregistrament de les ordres, i fer constar en els contractes que les ordres telefòniques seran enregistrades.

Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als seus clients informes adequats corresponents als serveis prestats als mateixos clients i, si escau, aquests informes han d’incloure els costos de les operacions i els serveis realitzats per compte del client.

Les entitats operatives del sistema financer han de crear un registre que inclogui el document o els documents que plasmen l’acord entre aquesta entitat i el client i que continguin els drets i les obligacions de cadascuna de les parts i les altres condicions en què l’entitat presta el servei. Capítol tercer. Comptabilitat i auditoria dels comptes anuals

1. Els comptes anuals de les entitats operatives del sistema financer han de reflectir amb claredat la imatge fidel del seu patrimoni, de la seva situació financera, de la naturalesa dels riscos de les seves operacions i dels seus resultats. 2. La formulació dels comptes anuals de les entitats mencionades a l’apartat anterior s’ha de subjectar als principis comptables, a les normes de valoració i classificació, i als models establerts per la normativa vigent. 3. Les entitats mencionades a l’apartat primer han de fer auditar els seus comptes anuals com a mínim el 31 de desembre de cada any. Durant el primer any queden excloses d’aquesta obligació les entitats operatives del sistema financer creades durant el darrer trimestre de l’any. 4. Sense perjudici dels procediments i de les normes tècniques instrumentals de l’INAF relatius als estats financers, les entitats mencionades a l’apartat primer han de trametre a l’INAF anyalment un exemplar dels seus comptes anuals auditats tancats el 31 de desembre.

1. Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractat en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria dels seus comptes anuals. 2. Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l’apartat primer i les entitats financeres participades per qualsevol d’aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa entitat auditora. 3. Les entitats esmentades a l’apartat primer no poden contractar la mateixa entitat auditora durant més de cinc exercicis consecutius. 4. L’entitat auditora responsable de l’auditoria externa de les entitats mencionades a l’apartat primer durant tres exercicis o més consecutius no pot ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte. La tramesa dels estats financers auditats a l’INAF s’ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici en qüestió i, en cas que s’elaborin amb una periodicitat superior a l’any, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’auditoria. 5. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors. 6. En cas que l’entitat auditora, responsable de l’auditoria externa dels últims tres exercicis o més, quedi integrada en una altra entitat auditora, i atès el canvi de metodologia que aquest fet implica, la nova firma pot ser contractada com a nova entitat per dur a terme l’auditoria externa. En qualsevol cas, ni el soci responsable ni els components del seu equip avaluador no poden, durant els dos primers anys, ser persones provinents de l’entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels darrers tres exercicis o més. 7. La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa firma auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la firma dels socis responsables que han estat al càrrec del treball dut a terme en el si de l’entitat auditada. No poden ser signats els informes per part d’altres socis de la mateixa firma que no hagin participat en el treball. 8. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat de les entitats mencionades a l’apartat primer, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’entitat auditada té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’informe a l’INAF. 9. L’entitat auditora externa o els auditors també han de facilitar a l’INAF informació complementària en relació amb la revisió i la verificació dels punts concrets, d’obligada observança, dels quals l’INAF sol·liciti aclariments. 10. Les firmes d’auditoria i els seus empleats, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer, estan sotmesos al secret professional. La violació del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal. 11. Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors, i/o que no executen les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, són sancionats amb una multa de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys si l’incompliment s’ha produït per negligència, o amb una multa de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada. 12. Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys. Capítol quart. Cooperació en la supervisió

[Derogat]

1. Les entitats operatives del sistema financer han de sol·licitar a l’INAF l’autorització i/o la inscripció en els seus registres dels actes següents, com a mínim: a) Actes sotmesos a l’autorització prèvia per part de l’INAF i a la inscripció posterior: - La creació a l’estranger d’entitats i/o sucursals. - Canvis i nomenaments de l’òrgan d’administració. - Canvis i nomenaments de la Direcció General. - Els canvis en les participacions de dret estranger que han de servir de manera duradora les activitats de l’entitat (participacions permanents). S’hi inclouen els canvis en participacions qualificades de l’entitat en altres societats. - Canvis i nomenaments d’auditors externs. - Fusions, escissions i altres esdeveniments que poden alterar de forma significativa l’activitat diària de l’entitat. - Qualsevol canvi que pugui produir-se en els requisits exigits legalment relatius a la documentació tramesa en sol·licitar l’autorització per operar en la modalitat en qüestió, com l’ampliació/reducció de les activitats desenvolupades per l’entitat. b) Actes sotmesos a inscripció, a més dels que ja disposen d’una autorització prèvia: - La creació i la dissolució d’entitats. - Els canvis de l’accionariat de l’entitat. - Els canvis en les participacions de dret andorrà que han de servir de manera duradora les activitats de l’entitat (participacions permanents). S’hi inclouen els canvis en participacions qualificades de l’entitat en altres societats. - Les persones que en la seva condició d’agents financers actuen en nom i/o per compte de l’entitat autoritzada establint relacions amb els clients. - La modificació dels vincles amb altres entitats. - La modificació dels estatuts socials. - Les revocacions de l’òrgan d’administració o de la Direcció General. 2. Les obligacions establertes en el paràgraf precedent s’estableixen sense perjudici de les derivades de les disposicions de l’Administració general i de les administracions comunals relatives a les autoritzacions i les inscripcions d’actes. 3. Els documents publicitaris o el contingut dels elements publicitaris emprats en altres mitjans no escrits per les entitats operatives del sistema financer han de ser tramesos a l’INAF. Només han de ser trameses les publicitats en les quals es faci referència a un producte concret de l’entitat. 4. S’habilita l’INAF per ampliar els actes d’inscripció obligatòria en cas de ser necessari per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

L’INAF és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització i/o inscripció establertes a l’article anterior així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en l’article anterior.

Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes, les entitats han de presentar a l’INAF les sol·licituds d’autorització relatives als actes referits a l’article 46.1.a).

1. Les entitats han de presentar a l’INAF les sol·licituds d’inscripció relatives als actes referits a l’article 46.1.b) en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l’acte que s’ha de registrar. 2. Les entitats han de presentar les sol·licituds d’inscripció dels actes enumerats a l’article 46.1.a) que disposen d’una autorització prèvia immediatament després d’haver formalitzat la documentació necessària.

Les entitats han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació que posa en relleu l’adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol·licita l’autorització/inscripció en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d’una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat.

L’INAF pot sol·licitar a les entitats la informació complementària que considera convenient o oportuna en relació amb l’acte objecte d’autorització o d’inscripció.

L’INAF ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’autorització i les d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.

L’INAF denega l’autorització i la inscripció si de l’examen de la documentació se’n dedueix que l’acte que es vol autoritzar/inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat.

Les entitats poden interposar un recurs d’alçada davant el Govern contra les resolucions de l’INAF en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.

1. Quan les sol·licituds d’autorització i/o inscripció dels actes referits a l’article 46 s’han de presentar, en aplicació de la legislació vigent, al Ministeri de Finances i/o d’Economia, aquests ministeris han de trametre, en el termini màxim d’un mes, tota la documentació a l’INAF per tal que l’INAF els pugui inscriure en els registres corresponents. 2. En els casos mencionats en el paràgraf anterior, les entitats afectades han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació oportuna perquè pugui ser tramesa a l’INAF.

El ministeri titular de finances, en relació amb l’article 43, relatiu als comptes anuals, ha d’establir la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer i ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament. El ministeri titular de finances pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

Es modifica la denominació del capítol 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, que queda redactada de la manera següent: “Capítol 2. Entitats operatives del sistema financer”.

[Derogat]

Mentre no s’aprovi la Llei de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer no es poden crear, ni constituir ni establir noves entitats operatives del sistema financer.

Rendes exemptes Estan exemptes les rendes següents: a) En el cas de persones físiques no-residents fiscals: - Els sous i els salaris percebuts per treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra, als quals es refereix l’article 12, quan estiguin subjectes en la seva totalitat al règim de la seguretat social del Principat d’Andorra i mentre es mantinguin en aquest règim. - Les pensions de tota mena satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. - Les prestacions satisfetes per entitats andorranes, que siguin conseqüència de plans de jubilació o sistemes de previsió social que tinguin el seu origen en aportacions fetes amb càrrec a rendes del treball o d’activitats empresarials o professionals realitzades a Andorra. - Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legal o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. - Les indemnitzacions per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent o injustificat del treballador, en la quantia establerta amb caràcter obligatori en la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de l’execució de sentències. - Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari no-resident fiscal per la seguretat social d’Andorra o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa greu. - Les beques públiques percebudes per cursar estudis reglats, tant a Andorra com a l’estranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu amb els límits que es determinin reglamentàriament. - Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament. - Els guanys de patrimoni que es posin de manifest per motiu d’una transmissió lucrativa mortis causa. b) Totes les rendes del capital mobiliari a les quals es refereix l’article 13. c) Els guanys procedents de transmissions d’accions, de participacions o de drets en el capital d’entitats residents fiscals a Andorra, sempre que l’obligat tributari no hagi tingut una participació superior al 25 per cent del capital social o els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió. d) Els guanys derivats de la transmissió de les accions o les participacions en organismes d’inversió col·lectiva regulades en la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, amb exclusió de les gestores d’entitats d’aquest tipus. e) Els premis que perceben persones físiques no-residents que procedeixin del joc, sempre que estiguin subjectes a la imposició sobre el joc establerta a la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996. f) Les adquisicions a títol lucratiu dels actius, títols o valors als quals es refereix aquest article i també dels dipòsits, comptes corrents i altres productes financers. g) Els rendiments derivats de la prestació de serveis d’inversió i de pagament, principals i auxiliars, a entitats operatives autoritzades del sistema financer andorrà. A aquest efecte són serveis d’inversió i serveis auxiliars els que es defineixen a la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva. h) Les rendes obtingudes en territori andorrà derivades de les operacions financeres contemplades a l’apartat 2 de la disposició addicional sisena de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, no contemplades en apartats anteriors.

Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer de 27 de novembre de 1997.

Les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat i les entitats bancàries que en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin degudament autoritzades han d’adaptar-se a les seves disposicions en el termini d’un any.

Mentre el ministeri titular de finances no aprovi la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer adaptada a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, exercint la potestat prevista a la disposició addicional primera, continua sent aplicable el vigent Pla comptable del sistema financer, del 27 d’octubre de 1999.

Queden derogades la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, i la Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998, així com qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.

S’autoritza el Govern per establir el contingut i els requisits dels procediments, els registres i les mesures establerts als articles 22 a 31. El Govern pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

S’autoritza el Govern per establir mesures que, tenint en compte la naturalesa dels serveis d’inversió i dels instruments financers prestats i el caràcter professional o minorista dels clients, garanteixin la protecció dels inversors i que les entitats operatives del sistema financer compleixin les obligacions previstes en els articles 32 a 42. Aquesta facultat es pot delegar a l’INAF.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 13 de maig del 2010 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra