La Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny, tal com es
manifestava en l'exposició de motius, era la culminació del desenvolupament
de l'autogovern comunal en matèria tributària i de gestió financera establert en
la Constitució i en la Llei qualificada de delimitació de competències dels
comuns.
L'objectiu de la Llei 10/2003 era establir un marc suficient que permetés als
comuns desenvolupar les seves competències tributàries i financeres, tenint en
compte la Llei de bases de l'ordenament tributari i la Llei general de les
finances públiques.
Aquesta Llei de modificació és fruit de l'experiència en l'aplicació de la Llei de
finances comunals, en què s'ha vist la conveniència de modificar-la de forma
puntual per tal de poder servir millor als objectius pels quals va ser aprovada.
Aprofundir en el desenvolupament de l'autogovern comunal en matèria
tributària és també la raó última de les modificacions contingudes en aquesta
Llei. Així, s'estableix una quota mínima i una quota màxima en l'impost de
radicació d'activitats comercials, es preveu la possibilitat d'emissió de deute
públic comunal i es crea l'impost sobre la construcció.
Aquesta Llei consta de sis articles i una