L'Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant l'INAF o l'Institut) fou
constituït per la Llei de creació de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, de 12
de juny de 1989, com a institució financera de caràcter públic amb l'objectiu de
facilitar el finançament del sector públic, d'ajudar el Govern a acomplir els seus
objectius socials i econòmics i d'assistir les autoritats en la direcció de la
política financera i econòmica. Posteriorment, la Llei de modificació de la Llei
de creació de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, del 3 de setembre del
1993, defineix l'INAF com a òrgan tècnic executiu de l'autoritat financera del
Principat d'Andorra i li atorga unes funcions addicionals derivades d'aquesta
condició.
En l'actualitat, la consolidació de l'INAF com a autoritat del sistema financer
andorrà fa necessària una redefinició de les seves funcions a l'efecte de dotar
l'Institut de més independència i, en línies generals, d'equiparar les seves
competències a les d'entitats supervisores d'altres països.
Concretament, l'augment de les funcions de l'INAF depèn de dotar-lo de
competències en matèria de supervisió i control, com l'increment del seu camp
d'actuació, que li permet emprendre autònomament actuacions com
inspeccions in situ; la substitució d'administradors; la determinació de mesures
cautelars, i també de competències sancionadores.
Al mateix temps, l'increment de competències de l'INAF s'acompanya de
l'adopció de mesures funcionals per garantir-ne la independència, i la
redefinició de l'estructura operativa. En el primer grup de mesures s'inclouen
mecanismes com la regulació de les causes de cessament i separació dels
membres del Consell d'Administració i de la Direcció General, la regulació dels
seus mandats, l'establiment d'un règim d'incompatibilitats, la rotació dels
càrrecs, la modificació del sistema de finançament de l'INAF, i un mecanisme
de comunicació entre aquesta institució i el ministeri encarregat de les finances.
Dins de les mesures funcionals per a la redefinició de l'estructura operativa de
l'INAF s'inclouen principalment la remodelació dels òrgans de govern de l'INAF
amb la supressió del Comitè Consultiu.
D'altra banda, l'increment de les funcions de l'INAF implica un canvi de
l'arquitectura del sistema de supervisió, amb la supressió de la Comissió
Superior de Finances com a autoritat superior del sistema financer, atès el buit
de competències que provoca la concentració d'aquestes als òrgans de govern
de l'INAF, i el traspàs de competències en matèria de blanqueig de diners a la
Unitat de Prevenció del Blanqueig.
La Llei es compon d'un capítol I, integrat per dos articles on s'estableixen les
disposicions generals relatives a l'INAF; un capítol II, on es determina el seu
objecte i les seves funcions, compost per set articles; un capítol III, amb setze
articles, relatiu als òrgans de govern de l'Institut; un capítol IV relatiu al
finançament de l'INAF, format per dos articles; un capítol V, on s'estableixen les
disposicions relatives als comptes anuals, amb dos articles, i un capítol VI amb
un article únic relatiu al control financer i comptable de l'Institut. També formen
part de la Llei sis disposicions addicionals, relatives a les modificacions
introduïdes per la present Llei en la legislació del sistema financer andorrà;
dues disposicions transitòries; una