Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació (Text refós sense caràcter oficial)

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

El Govern, mitjançant les lleis del pressupost, pot modificar els imports de les multes coercitives que s’estableixen en aquesta Llei.

Aquesta Llei no és aplicable als procediments administratius i judicials que s’hagin iniciat amb anterioritat a la data en què entri en vigor, els quals es regeixen per les normes vigents anteriorment.

El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament l’Observatori de la Igualtat previst a l’article 28 d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des del dia en què entri vigor.

Mentre no es constitueixi la Plataforma d’Entitats Socials a què es refereix l’article 36 d’aquesta Llei, assumeix la interlocució davant el Govern i les altres administracions públiques la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris (COPEC).

1. S’afegeix un nou article 71 bis a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 71 bis. Igualtat de remuneració 1. L’empresari està obligat a pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquesta retribució, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de la retribució esmentada. 2. Són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones assalariades un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i esforços, de responsabilitats, i de càrrega física, mental i psicosocial. 3. Quan l’òrgan judicial declari l’existència d’una situació de discriminació retributiva per raó de sexe, ha de reconèixer a la persona treballadora afectada, com a part integrant de la indemnització de danys i perjudicis, les diferències retributives derivades de la desigualtat de tracte durant tot el temps en què s’ha constatat la situació de discriminació.” 2. S’afegeix un nou apartat 4 bis a l’article 84 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 84. Acomiadament no causal […] 4 bis. L’acomiadament no causal d’una persona treballadora es considera nul i sense efecte quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i les llibertats públiques. […].” 3. S’afegeix un nou apartat 3 bis a l’article 85 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 85. Acomiadament per causes objectives […] 3 bis. Es considera nul i sense efecte l’acomiadament d’una persona assalariada quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i llibertats públiques. […].” 4. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 87 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 87. Acomiadament per causes disciplinàries […] 3. Es considera nul i sense efecte l’acomiadament d’una persona assalariada quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i les llibertats públiques.” 5. Es modifica l’apartat 4 de l’article 91de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 91. Desistiment justificat de la persona assalariada […] 4. Quan el desistiment tingui com a causa un acte lesiu dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o un acte de discriminació per algun dels motius prohibits a la Constitució o a les lleis, així com per raó d’afiliació, o no, a una organització sindical, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada a l’apartat anterior i la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori, o bé exigir la reincorporació a l’empresa i la percepció dels salaris de tramitació, així com la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte discriminatori que fixa la jurisdicció corresponent.” 6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 92 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 92. Indemnitzacions […] 3. En el supòsit de l’apartat anterior o en cas que el comiat de la persona assalariada constitueixi un acte lesiu dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o un acte de discriminació per algun dels motius prohibits a la Constitució o a les lleis, així com per raó d’afiliació, o no, a una organització sindical, o d’acomiadament d’una persona delegada del personal, d’una persona membre del comitè d’empresa o, si escau, d’una persona assalariada amb mandat, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada a l’apartat anterior i la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori, o bé exigir la reincorporació a l’empresa i la percepció dels salaris de tramitació, així com la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori que fixa la jurisdicció corresponent.”

Article únic

S’aprova el Reglament de la figura del mediador en el marc de la negociació col·lectiva, que entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de la figura del mediador en el marc de la negociació col·lectiva

1. S’afegeix un nou article 12 bis a la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 12 bis. Requisits i classes de criteris d’adjudicació dels contractes 1. L’adjudicació dels contractes s’ha de fer utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació segons la millor relació qualitat-preu. La millor relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. 2. Els criteris qualitatius que estableixi l’òrgan de contractació per avaluar la millor relació qualitat-preu poden incloure aspectes socials, vinculats a l’objecte dels contractes. Els aspectes socials dels contractes es refereixen, entre d’altres, a les finalitats següents: a) El foment de la integració social i la contractació laboral de les dones, de les persones amb discapacitat, de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, i de les persones en situació o risc d’exclusió social. b) La contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb persones treballadores autònomes amb discapacitat. c) Les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones treballadores.” 2. S’afegeix un nou article 12 ter a la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 12 ter. Condicions especials d’execució dels contractes de caràcter social 1. Els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució dels contractes, sempre que estiguin vinculades a l’objecte dels contractes i s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs. 2. En particular, es poden establir condicions de tipus social amb la finalitat, entre d’altres, de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació de les dones i de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació”.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 2. Definicions S’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o en la privada. […].”

Es modifica l’article 71 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la Funció Pública, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 71. Drets Els funcionaris i els treballadors públics tenen els drets següents: a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina. b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen. c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida per l’Administració general, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de retribució. […] ”.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei dicti les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per desenvolupar-ne el contingut.

. Textos consolidats S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals; de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989; de la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000; de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, i de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la Funció Pública, i que hi inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes cinc lleis.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraEmmanuel Macron President de la República Francesa Copríncep d’Andorra

1. L’empresari està obligat a pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquesta retribució, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de la retribució esmentada. 2. Són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones assalariades un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i esforços, de responsabilitats, i de càrrega física, mental i psicosocial. 3. Quan l’òrgan judicial declari l’existència d’una situació de discriminació retributiva per raó de sexe, ha de reconèixer a la persona treballadora afectada, com a part integrant de la indemnització de danys i perjudicis, les diferències retributives derivades de la desigualtat de tracte durant tot el temps en què s’ha constatat la situació de discriminació.” 2. S’afegeix un nou apartat 4 bis a l’article 84 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “

[…] 4 bis. L’acomiadament no causal d’una persona treballadora es considera nul i sense efecte quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i les llibertats públiques. […].” 3. S’afegeix un nou apartat 3 bis a l’article 85 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “

[…] 3 bis. Es considera nul i sense efecte l’acomiadament d’una persona assalariada quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i llibertats públiques. […].” 4. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 87 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “

[…] 3. Es considera nul i sense efecte l’acomiadament d’una persona assalariada quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i les llibertats públiques.” 5. Es modifica l’apartat 4 de l’article 91de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “

[…] 4. Quan el desistiment tingui com a causa un acte lesiu dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o un acte de discriminació per algun dels motius prohibits a la Constitució o a les lleis, així com per raó d’afiliació, o no, a una organització sindical, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada a l’apartat anterior i la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori, o bé exigir la reincorporació a l’empresa i la percepció dels salaris de tramitació, així com la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte discriminatori que fixa la jurisdicció corresponent.” 6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 92 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual queda redactat en els termes següents: “

[…] 3. En el supòsit de l’apartat anterior o en cas que el comiat de la persona assalariada constitueixi un acte lesiu dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o un acte de discriminació per algun dels motius prohibits a la Constitució o a les lleis, així com per raó d’afiliació, o no, a una organització sindical, o d’acomiadament d’una persona delegada del personal, d’una persona membre del comitè d’empresa o, si escau, d’una persona assalariada amb mandat, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada a l’apartat anterior i la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori, o bé exigir la reincorporació a l’empresa i la percepció dels salaris de tramitació, així com la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori que fixa la jurisdicció corresponent.” Disposició final segona. Modificació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal 1. Es modifica l’article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual queda redactat en els termes següents: “

En els processos en què es justifiqui la concurrència d’indicis que s’ha produït una conducta lesiva dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o una conducta discriminatòria per algun dels motius prohibits per la Constitució i les lleis, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat.” Disposició final tercera. Modificació de la Llei de contractació pública 1. S’afegeix un nou article 12 bis a la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, el qual queda redactat en els termes següents: “

1. L’adjudicació dels contractes s’ha de fer utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació segons la millor relació qualitat-preu. La millor relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. 2. Els criteris qualitatius que estableixi l’òrgan de contractació per avaluar la millor relació qualitat-preu poden incloure aspectes socials, vinculats a l’objecte dels contractes. Els aspectes socials dels contractes es refereixen, entre d’altres, a les finalitats següents: a) El foment de la integració social i la contractació laboral de les dones, de les persones amb discapacitat, de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, i de les persones en situació o risc d’exclusió social. b) La contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb persones treballadores autònomes amb discapacitat. c) Les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones treballadores.” 2. S’afegeix un nou article 12 ter a la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, el qual queda redactat en els termes següents: “

1. Els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució dels contractes, sempre que estiguin vinculades a l’objecte dels contractes i s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs. 2. En particular, es poden establir condicions de tipus social amb la finalitat, entre d’altres, de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació de les dones i de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació”. Disposició final quarta. Modificació de la Llei per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, el qual queda redactat en els termes següents: “

Els funcionaris i els treballadors públics tenen els drets següents: a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina. b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen. c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida per l’Administració general, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de retribució. […] ”. Disposició final sisena. Desplegament reglamentari S’encomana al Govern que en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei dicti les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per desenvolupar-ne el contingut. Disposició final setena. Textos consolidats S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals; de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989; de la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000; de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, i de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la Funció Pública, i que hi inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes cinc lleis. Disposició final vuitena. Entrada en vigor Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraEmmanuel Macron President de la República Francesa Copríncep d’Andorra

Aquesta Llei té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, en desenvolupament de l’article 1, apartat 2, i de l’article 6 de la Constitució. A aquest efecte, la Llei estableix els principis d’actuació dels poders públics i les mesures adreçades a intervenir, reeducar, prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació en els sectors públic i privat.

1. Les obligacions que estableix aquesta Llei són aplicables a les administracions públiques i als organismes i les entitats que hi són adscrits o vinculats o que en són dependents. 2. Aquesta Llei és aplicable igualment a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixin, estiguin o actuïn en l’àmbit territorial d’Andorra, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, domicili o residència, en els termes i amb l’abast que s’hi preveuen. 3. Aquesta Llei s’adreça especialment a les dones, que pateixen històricament una situació de desigualtat estructural respecte dels homes, derivada d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i a les persones integrants de col·lectius en una situació de més vulnerabilitat. Tenen la consideració de persones en una situació de més vulnerabilitat, entre d’altres, les que integren els col·lectius següents: a) Infants, adolescents i joves. b) Gent gran. c) Persones amb discapacitat. d) Persones nouvingudes. e) Persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i altres (d’ara endavant, “LGTBI i altres”).

Títol II. Dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació Capítol primer. Significació i abast del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

1. Es reconeix el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. 2. Ningú́ no pot ser discriminat per raó d’ascendència o naixement, nacionalitat o manca de nacionalitat, origen nacional, racial o ètnic, color, sexe o gènere femení́, religió́, convicció́ o opinió́ filosòfica, política o sindical, llengua, edat, discapacitat, orientació́ sexual, identitat o expressió́ de gènere, o qualsevol altra condició́ o circumstància personal o social. 3. Queda prohibida tota disposició, conducta, acte o pràctica que atempti, per acció o per omissió, contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. 4. No es considera discriminatòria una diferència de tracte basada en alguna de les causes previstes en aquesta Llei quan es pugui justificar objectivament per una finalitat legítima i constitueixi un mitjà idoni, necessari i proporcionat per assolir aquesta finalitat.

Capítol segon. Definicions bàsiques

1. S’entén per discriminació directa qualsevol diferència de tracte menys favorable basada en una de les causes previstes en aquesta Llei i que manca de justificació objectiva i raonable, és a dir, que no persegueix una finalitat legítima o en què no hi ha proporcionalitat entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida. 2. S’entén per discriminació indirecta el fet que un factor aparentment neutre, com ara una norma, un criteri o una pràctica, no pugui ser respectat amb la mateixa facilitat per persones que pertanyen a un grup determinat per qualsevol de les causes previstes en aquesta Llei i els desafavoreixi, llevat que aquest factor tingui una justificació objectiva, raonable i proporcionada tal com es defineix a l’apartat anterior.

1. La discriminació per associació és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència de la seva relació amb una persona o un grup de persones per raó de les causes previstes en aquesta Llei. 2. La discriminació per error és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència d’una apreciació errònia sobre les seves característiques per raó de les causes previstes en aquesta Llei.

La discriminació múltiple és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència de la concurrència o la interacció de diverses causes de discriminació que preveu aquesta Llei, i que genera una forma específica de discriminació.

1. L’assetjament discriminatori és qualsevol comportament basat en alguna de les causes de discriminació que preveu aquesta Llei, amb l’objectiu o l’efecte d’atemptar contra la dignitat i la integritat física, psíquica o moral d’una persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. 2. Sense perjudici del que disposa el Codi penal, als efectes d’aquesta Llei l’assetjament sexual es defineix com qualsevol comportament, verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, adreçat contra una dona, que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. 3. Constitueix assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe o gènere femení, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. 4. El condicionament d’un dret o d’una expectativa de dret a l’acceptació d’una situació constitutiva d’assetjament sexual o d’assetjament per raó de sexe constitueix una conducta discriminatòria per raó de sexe. 5. Constitueixen conductes discriminatòries per raó de sexe l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Constitueix discriminació per raó de sexe qualsevol tracte desfavorable envers les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat.

S’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública com en la privada.

1. Constitueix discriminació en l’accés als béns i serveis el fet de donar a una persona o a un grup de persones un tracte diferent i desfavorable respecte a altres, en funció d’un o més trets o característiques o de la seva pertinença a un grup determinat a l’hora d’accedir a qualsevol bé o servei públic o privat, com ara en l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat o als locals d’oci i de temps lliure. 2. No constitueix discriminació en l’accés a béns i serveis els esdeveniments no-mixtes que pugui realitzar un col·lectiu determinat sempre i quan el seu objectiu sigui fomentar la no-discriminació en totes les formes previstes.

1. El principi d’igualtat retributiva per raó de sexe implica l’obligació de pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquesta retribució, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de la prestació esmentada. 2. Són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones treballadores un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i d’esforços, de responsabilitats, i de càrrega física, mental i psicosocial.

1. S’entén per ordre de discriminar qualsevol instrucció duta a terme per una autoritat, un òrgan o un superior jeràrquic que impliqui la discriminació per alguna de les causes que preveu aquesta Llei. 2. Constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a evitar, disminuir o denunciar qualsevol tipus de greuge o discriminació o l’assetjament al que la persona denunciant és sotmesa o ha estat sotmesa. 3. També constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeixi contra una persona que col·labori o participi en un procediment iniciat arran d’aquesta queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs.

1. Als efectes d’aquesta Llei, són persones amb discapacitat les que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, a llarg termini, que en interactuar amb diverses barreres poden impedir la seva plena i efectiva participació en la societat, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania. 2. Els ajustos raonables són les mesures d’adequació física, social i actitudinal que, d’una manera eficaç i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada, faciliten l’accessibilitat i la participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania. 3. L’actuació consistent a impedir l’adopció d’ajustos raonables constitueix discriminació per raó de discapacitat.

La victimització secundària es defineix específicament com les conseqüències derivades d’una deficient o incompleta actuació dels serveis públics o per la omissió dels mateixos, en els que a la víctima se li provoca un greuge addicional al propi acte discriminatori o violent on la seva integritat moral, física, psicològica, política, social o laboral s’ha vist perjudicada. La victimització secundària necessita d’un pla integral que contingui reglaments i protocols d’actuació que la regulin.

Títol III. Defensa i promoció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació Capítol primer. Garanties bàsiques del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

1. La protecció eficaç enfront la discriminació obliga les administracions públiques i les altres entitats públiques, així com les empreses i les altres entitats del sector privat, a aplicar mètodes i instruments suficients per detectar-la i a adoptar mesures preventives i reactives adequades adreçades a abordar i fer cessar les situacions de discriminació. 2. L’incompliment de les obligacions previstes a l’apartat anterior dona lloc a responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar, i, si escau, penal.

1. Les disposicions, els actes i les clàusules dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei es consideren nuls i sense efecte, i generen responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i, si escau, penal. 2. La persona o l’entitat que causi o toleri una situació de discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei respon del dany ocasionat mitjançant una indemnització que inclou la reparació de tots els danys i perjudicis derivats de l’acte discriminatori. També són responsables del dany ocasionat les administracions públiques i les empreses quan la discriminació es produeixi dins el seu àmbit d’organització i direcció, qualsevol que sigui el subjecte actiu de la discriminació, i sempre que no hagin adoptat les mesures preventives i reactives que estableix l’article 17.

1. Es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència de la presentació per part seva d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda judicial o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a impedir la seva discriminació i a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. 2. També es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. Aquesta protecció s’estén a les persones que intervinguin com a testimonis en un procediment intern de denúncia o queixa d’una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe, o per qualsevol altre motiu de discriminació previst en aquesta Llei.

Capítol segon. Tutela judicial

1. La tutela judicial enfront de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació abasta l’adopció de totes les mesures necessàries per eliminar la discriminació i, en particular, l’adopció de mesures cautelars, el cessament immediat de l’actuació contrària al dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació o, si escau, la prohibició d’interrompre una conducta o l’obligació de realitzar una activitat omesa, i el restabliment de la persona perjudicada en la integritat del seu dret, així com la reparació de les conseqüències derivades de l’acció o omissió del subjecte responsable, inclosa la indemnització dels danys i perjudicis. 2. Les mesures cautelars poden incloure la suspensió dels efectes de l’acte impugnat, així com qualsevol altra mesura necessària per garantir l’efectivitat de la tutela judicial que pugui acordar-se mitjançant la sentència que posi fi al procés.

1. Pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal: a) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb els actes sotmesos al control de la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra a, d’aquesta Llei. b) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra b, d’aquesta Llei. c) L’Administració pública per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d’un acte administratiu, d’acord amb el Codi de l’Administració. 2. Per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, també estan legitimades per intervenir, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.” 2. S’afegeix un nou article 44 bis a la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual queda redactat com segueix: “

El Ministeri Fiscal sempre és part en els processos judicials en defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, i pot interessar l’adopció, si escau, de les mesures necessàries per depurar les conductes delictives que s’hagin pogut cometre.

1. En els processos en què la part actora al·legui discriminació i aporti indicis fonamentats sobre la seva existència, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat. A aquests efectes, l’òrgan judicial, d’ofici o a instància de part, pot demanar un informe dels organismes públics competents en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació. 2. L’apartat anterior no és aplicable als processos penals ni als procediments administratius sancionadors.

Capítol tercer. Tutela administrativa i institucional

1. El ministeri responsable dels afers socials és competent, amb caràcter general, per tramitar i investigar les denúncies relatives a la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i, si escau, per incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. No obstant això, quan d’acord amb una norma sectorial aplicable un altre ministeri tingui atribuïda la competència sancionadora en la matèria sobre la qual recaigui la conducta presumptament lesiva del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, correspon a aquest ministeri tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. 2. En tot cas, quan la denúncia es basi en una conducta tipificada com a infracció administrativa en aquesta Llei, però aquesta conducta no estigui prevista com a infracció administrativa per la norma sectorial aplicable, correspon al ministeri responsable dels afers socials tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. 3. Quan una autoritat pública, en ocasió de l’exercici de les seves competències, tingui coneixement d’una situació de discriminació de les previstes en aquesta Llei, ha de decidir necessàriament que s’investiguin les circumstàncies del cas i, si escau, que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar la discriminació. Tanmateix, en el supòsit que no sigui competent per fer-ho, ha de comunicar els fets de forma immediata a l’autoritat competent, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 2 anteriors. 4. Poden intervenir com a part interessada en els procediments administratius, en interès de la persona o les persones afectades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores autònomes, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Capítol quart. Promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació

1. Es crea l’Observatori de la Igualtat, que té per objecte la informació, la recollida i la interpretació de dades, recursos i estudis, i l’avaluació sobre la igualtat i la no-discriminació a Andorra. Aquest Observatori queda integrat dins el ministeri competent en matèria d’igualtat o, si no n’hi ha, a la secretaria d’Estat en matèria d’igualtat 2. L’Observatori de la Igualtat ha d’incloure sistemàticament la variable de sexe en les estadístiques, les enquestes i la recollida de dades que porti a terme, i ha d’explotar aquestes dades de manera que es puguin conèixer les diferents situacions, condicions, aspiracions i necessitats de les dones i els homes en els diferents àmbits d’intervenció. 3. El règim de funcionament, les competències, la composició i les altres particularitats de l’Observatori de la Igualtat s’estableixen per la via reglamentària.

El Govern, a proposta del ministeri responsable dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un pla integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació que aglutini diferents mesures adreçades a les dones i als col·lectius en una situació de més vulnerabilitat a què fa referència l’apartat 3 de l’article 2, i que prioritzi la integració dels recursos i serveis existents i que inclogui una guia pràctica pels professionals. Aquest pla ha d’integrar, entre d’altres, el Programa d’inserció laboral, el Programa d’inclusió social de les persones nouvingudes i el Programa per a la igualtat efectiva de les dones i els homes, a què fan referència els articles 30, 31 i 32, respectivament.

El Govern, a proposta dels ministeris responsables de l’ocupació i dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa pel foment de l’ocupabilitat adreçat a les dones, a les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat a què fa referència l’apartat 3 de l’article 2, i a les persones en situació o en risc d’exclusió social, amb la finalitat de planificar, coordinar i controlar els diferents itineraris d’inserció sociolaboral, així com les diferents accions ocupacionals i altres projectes vinculats. Aquest programa ha d’integrar l’Estratègia d’inserció laboral de les persones amb discapacitat i s’ha de fer en coherència amb l’Estratègia andorrana per a l’ocupació.

El Govern, a proposta dels ministeris responsables de la immigració i dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa d’inclusió social de les persones nouvingudes amb l’objectiu d’afavorir la seva integració en tots els àmbits de la vida social a través del foment de la interacció amb el seu entorn i el reconeixement del seu valor cultural i social.

El Govern i els comuns, a proposta del ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, han d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa per fomentar la igualtat efectiva de les dones i els homes en llurs àmbits respectius. Aquests programes han d’incloure mesures específiques per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral.

El Govern, a proposta del ministeri responsable dels afers socials, ha d’impulsar campanyes de sensibilització, informació, formació i promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació en tots els àmbits de la vida social. Aquestes accions, que es poden portar a terme en col·laboració amb els mitjans de comunicació, han d’incloure com a finalitat específica l’educació en el respecte a la igualtat de tracte i a la no-discriminació entre les dones i els homes, i han de fer un ús intensiu dels nous espais públics de comunicació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Les administracions públiques han de promoure la inclusió de clàusules de caràcter social adreçades a eradicar les desigualtats socials en la contractació pública d’obres i serveis, amb l’objectiu d’implicar i corresponsabilitzar el sector empresarial en la lluita contra les desigualtats i fomentar, alhora, una contractació pública socialment responsable. Aquestes clàusules socials s’han d’incloure, en la mesura del possible, com a criteri d’adjudicació dels contractes del sector públic i com a condició especial d’execució de l’obra o el servei.

Títol IV. Règim sancionador

1. Aquest títol té per objecte establir el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, en defecte d’una norma sectorial específica d’aplicació preferent. 2. En particular i sense caràcter exhaustiu, els àmbits que es regeixen pel seu propi règim d’infraccions i sancions, sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 45, són els següents: a) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de les relacions laborals. b) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de l’ocupació. c) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris. d) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de les entitats i els serveis públics i privats que prestin els seus serveis a persones amb discapacitat. e) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit educatiu.

1. En els supòsits en què la conducta objecte d’una de les infraccions que regula aquesta Llei pugui ser constitutiva d’una infracció penal, l’Administració ha d’iniciar les accions penals que escaiguin i, al mateix temps, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. 2. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan sancionador.

1. Les infraccions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació es qualifiquen de lleus, greus o molt greus. 2. Tenen la consideració d’infraccions lleus les conductes que incorrin en irregularitats formals per l’incompliment del que estableix aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi, sempre que no generin un efecte discriminatori. 3. Tenen la consideració d’infraccions greus: a) L’obstrucció de l’actuació dels serveis d’inspecció de les administracions públiques o la negativa a col·laborar-hi. b) Els actes o les omissions que constitueixin una discriminació, directa o indirecta, per les causes previstes en aquesta Llei. c) Qualsevol conducta de represàlia o tracte advers contra una persona com a conseqüència d’haver presentat una queixa, una reclamació, una denúncia, una demanda o un recurs de qualsevol tipus dirigit a impedir-ne la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació. d) Qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació, incloent-hi les persones que hagin intervingut com a testimonis en un sistema de queixa o denúncia intern d’una situació d’assetjament discriminatori en el marc d’un protocol per prevenir i abordar les conductes d’assetjament. e) L’incompliment d’un requeriment administratiu específic, que no constitueixi una exigència formal, formulat per l’òrgan administratiu al qual correspongui l’exercici de les competències necessàries per donar compliment a les previsions d’aquesta Llei. f) La comissió d’una tercera infracció lleu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions lleus mitjançant una resolució administrativa ferma. 4. Tenen la consideració d’infraccions molt greus: a) Els actes o les omissions que constitueixin discriminació múltiple. b) Les conductes d’assetjament discriminatori, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe. c) La pressió greu exercida sobre l’autoritat, un o una agent d’aquesta autoritat, el personal funcionari o un empleat o una empleada públics, en l’exercici de les potestats administratives per executar les mesures que preveu aquesta Llei. d) La comissió d’una tercera infracció greu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions greus mitjançant una resolució administrativa ferma.

Les infraccions que estableix aquesta Llei són sancionades amb multes d’acord amb la graduació següent: a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa d’entre 100 i 500 euros. b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa d’entre 501 i 3.000 euros. c) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa d’entre 3.001 i 24.000 euros.

1. Per determinar l’import de les sancions, s’han de tenir en compte els criteris següents: a) La intencionalitat de la persona infractora. b) La naturalesa dels danys causats. c) La permanència o la transitorietat de les repercussions de la infracció. d) El nombre de persones afectades. e) El grau de participació en la comissió de la infracció. f) La repercussió social de les infraccions i el grau de difusió dels mitjans emprats. g) La reincidència, per la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s’hagi declarat mitjançant una resolució administrativa ferma. h) El benefici econòmic que s’hagi generat per a la persona autora de la infracció. i) La condició d’autoritat, agent d’aquesta autoritat, personal funcionari o empleat o empleada pública de la persona infractora. j) La condició de menor d’edat o de persona amb discapacitat de la víctima. 2. Quan de la comissió d’una infracció se’n derivi necessàriament la comissió d’una altra o unes altres infraccions, s’ha d’imposar la sanció corresponent a la infracció més greu.

Quan les infraccions siguin molt greus, l’òrgan que resolgui l’expedient sancionador, mitjançant una resolució motivada, pot imposar com a sanció accessòria, a més de la multa que escaigui, la prohibició de rebre ajuts o subvencions per un període de tres anys com a màxim, o la prohibició de contractar amb l’Administració i els ens públics que en depenen per un període de dos anys com a màxim.

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus i al cap de cinc anys si són molt greus. El termini de prescripció es comença a comptar des del darrer dia en el qual s’ha comès la infracció. 2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus al cap de tres anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.

La responsabilitat derivada de les infraccions que estableix aquesta Llei s’extingeix pel pagament o el compliment de la sanció, per la prescripció de la infracció o la sanció i per la defunció de la persona interessada.

1. En defecte d’un règim sancionador específic establert per una norma sectorial, la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les sancions corresponents, correspon al ministeri responsable dels afers socials. D’altra banda, si la conducta atemptatòria contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació no està prevista com una infracció administrativa en la norma sectorial corresponent, però aquesta conducta es troba tipificada com una infracció administrativa en aquesta Llei, la competència sancionadora sobre aquesta conducta recau també en el ministeri responsable dels afers socials, d’acord amb el que disposa l’article 26. 2. Quan el ministeri responsable dels afers socials consideri que la potestat sancionadora correspon a un altre òrgan de l’Administració, ho ha de posar en coneixement d’aquest òrgan i li ha de traslladar l’expedient corresponent. 3. En defecte de règim sancionador específic establert per una norma sectorial, el procediment sancionador es regula pel Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador, amb les especialitats regulades a l’apartat següent. 4. En els casos en què s’aporti un principi de prova del qual s’infereixi que una de les infraccions que preveu aquesta Llei l’hagi pogut cometre una autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, l’òrgan administratiu competent, quan en tingui coneixement, ha d’adoptar les mesures provisionals que siguin oportunes perquè desaparegui la situació de discriminació. Així mateix, ha d’iniciar el procediment disciplinari corresponent respecte de la persona presumptament responsable, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable, o el procediment sancionador previst en aquesta Llei quan la persona presumptament responsable sigui una autoritat o un càrrec públic que no tingui la condició de personal al servei de les administracions públiques. 5. Si de la instrucció del procediment sancionador corresponent en resulta responsable l’autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, els fets declarats provats en la resolució que posa fi al procediment vinculen l’administració corresponent en el procediment de responsabilitat patrimonial que ha d’instruir per determinar la indemnització que, si escau, sigui procedent pels danys i perjudicis que s’hagin pogut ocasionar a favor de qui hagi resultat víctima de la discriminació.