S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 10/2008 del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà: 1. L’article 34 queda redactat com segueix: “1. Els resultats realitzats per la venda d’actius d’un mateix tipus i venciment adquirits a preus diferents es calculen segons el sistema del cost mitjà ponderat d’adquisició. 2. Han d’anar a càrrec dels OIC les despeses associades a la seva gestió i dipositaria, així com aquelles relacionades amb l’auditoria dels seus comptes, l’emissió d’altres informes necessaris per a la seva activitat, els honoraris que origini la defensa dels seus interessos i els tributs que els siguin directament aplicables. També han d’anar a càrrec dels OIC els tributs i els arbitris dels actius que l’integren, d’acord amb les legislacions que els siguin d’aplicació. 3. S’han de tenir en compte, per a la determinació del valor liquidatiu, totes les despeses de funcionament de l’OIC. 4. No es poden carregar als OIC despeses de publicitat ni despeses associades a l’elaboració i/o la difusió obligatòria de dades en aplicació de la legislació vigent. 5. Les despeses a càrrec de l’OIC es periodifiquen mitjançant comptes creditors. 6. En el càlcul del valor liquidatiu s’inclouen els actius a partir del moment en què són contractats, prèvia liquidació, seguint el criteri de data operació. 7. El criteri general de valoració dels actius dels OIC és el valor de mercat. Els actius cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial del mercat en què cotitzen a l’hora establerta en el prospecte de l’OIC. 8. Els actius que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació. Els criteris emprats per a la seva valoració han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els estàndards internacionals de valoració d’actius no cotitzats àmpliament reconeguts per a cada tipologia d’actiu. 9. Les societats i els fons d’inversió amb compartiments i/o classes porten la seva comptabilitat de forma separada diferenciant entre els ingressos i les despeses imputables estrictament a cada compartiment i/o classe. 10. Les despeses de constitució d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i la taxa d’inscripció per a la creació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, així com totes aquelles despeses directament vinculades a la seva creació, poden capitalitzar-se i han d’amortitzar-se de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys de l’OIC, sense excedir la vida útil del compartiment i/o de l’OIC amb el límit màxim de 5 anys. 11. Les despeses de modificació d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i/o la taxa d’inscripció per a la modificació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, han de ser a càrrec de l’OIC i/o del compartiment modificat.” 2. L’apartat 2 de l’article 46 queda redactat com segueix: “L’INAF, mitjançant resolució motivada, denega les sol·licituds quan no es compleixen els requisits previstos en la normativa vigent. Contra les resolucions de l’INAF es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució de la sol·licitud.” 3. L’article 79 queda redactat com segueix: “Són infraccions lleus els fets que impliquen retards en el compliment d’obligacions de caràcter formal o incompliment d’escassa transcendència de normes de caràcter substantiu, sempre que no lesionin, o ho facin lleument, els interessos dels accionistes, partícips o tercers. Tenen aquesta consideració, entre d’altres: a) La remissió, fora dels terminis fixats en aquesta Llei, de la informació que els OIC i els seus gestors han de presentar. b) La demora en la publicació de la informació que, d’acord amb aquesta Llei, ha de ser tramesa o posar-se a disposició dels socis, els partícips i el públic en general dels OIC. c) L’excés d’inversió sobre els coeficients establerts en la secció primera del capítol tercer del títol II, sempre que l’excés tingui caràcter transitori i no excedeixi el 20% dels límits legals. S’entén que un excés és transitori quan es donen les tres circumstàncies següents: i) que l’excés no es perllongui durant més de cinc dies hàbils en un trimestre; ii) que l’excés no es produeixi més d’una vegada en el mateix trimestre; iii) que aquesta situació no es reiteri més de tres cops en un exercici. d) Els incompliments de pagament, en el termini estipulat, de qualsevol taxa que, d’acord amb la normativa vigent, s’hagi de satisfer a l’INAF per part dels OIC. e) L’incompliment de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei, o en els reglaments dels OIC que, per la seva naturalesa, no s’hagi de qualificar com a infracció greu o molt greu. f) Quan es donin les circumstàncies per a la liquidació del fons i la societat gestora no hagi iniciat el procediment en qüestió.”
Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana (Text refós sense caràcter oficial)
Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.
Deroga art. 14, 63
Modifica art. 3, 4; Afegeix art. 4
S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 10/2008 del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà: 1. L’article 34 queda redactat com segueix: “1. Els resultats realitzats per la venda d’actius d’un mateix tipus i venciment adquirits a preus diferents es calculen segons el sistema del cost mitjà ponderat d’adquisició. 2. Han d’anar a càrrec dels OIC les despeses associades a la seva gestió i dipositaria, així com aquelles relacionades amb l’auditoria dels seus comptes, l’emissió d’altres informes necessaris per a la seva activitat, els honoraris que origini la defensa dels seus interessos i els tributs que els siguin directament aplicables. També han d’anar a càrrec dels OIC els tributs i els arbitris dels actius que l’integren, d’acord amb les legislacions que els siguin d’aplicació. 3. S’han de tenir en compte, per a la determinació del valor liquidatiu, totes les despeses de funcionament de l’OIC. 4. No es poden carregar als OIC despeses de publicitat ni despeses associades a l’elaboració i/o la difusió obligatòria de dades en aplicació de la legislació vigent. 5. Les despeses a càrrec de l’OIC es periodifiquen mitjançant comptes creditors. 6. En el càlcul del valor liquidatiu s’inclouen els actius a partir del moment en què són contractats, prèvia liquidació, seguint el criteri de data operació. 7. El criteri general de valoració dels actius dels OIC és el valor de mercat. Els actius cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial del mercat en què cotitzen a l’hora establerta en el prospecte de l’OIC. 8. Els actius que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació. Els criteris emprats per a la seva valoració han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els estàndards internacionals de valoració d’actius no cotitzats àmpliament reconeguts per a cada tipologia d’actiu. 9. Les societats i els fons d’inversió amb compartiments i/o classes porten la seva comptabilitat de forma separada diferenciant entre els ingressos i les despeses imputables estrictament a cada compartiment i/o classe. 10. Les despeses de constitució d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i la taxa d’inscripció per a la creació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, així com totes aquelles despeses directament vinculades a la seva creació, poden capitalitzar-se i han d’amortitzar-se de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys de l’OIC, sense excedir la vida útil del compartiment i/o de l’OIC amb el límit màxim de 5 anys. 11. Les despeses de modificació d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i/o la taxa d’inscripció per a la modificació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, han de ser a càrrec de l’OIC i/o del compartiment modificat.” 2. L’apartat 2 de l’article 46 queda redactat com segueix: “L’INAF, mitjançant resolució motivada, denega les sol·licituds quan no es compleixen els requisits previstos en la normativa vigent. Contra les resolucions de l’INAF es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució de la sol·licitud.” 3. L’article 79 queda redactat com segueix: “Són infraccions lleus els fets que impliquen retards en el compliment d’obligacions de caràcter formal o incompliment d’escassa transcendència de normes de caràcter substantiu, sempre que no lesionin, o ho facin lleument, els interessos dels accionistes, partícips o tercers. Tenen aquesta consideració, entre d’altres: a) La remissió, fora dels terminis fixats en aquesta Llei, de la informació que els OIC i els seus gestors han de presentar. b) La demora en la publicació de la informació que, d’acord amb aquesta Llei, ha de ser tramesa o posar-se a disposició dels socis, els partícips i el públic en general dels OIC. c) L’excés d’inversió sobre els coeficients establerts en la secció primera del capítol tercer del títol II, sempre que l’excés tingui caràcter transitori i no excedeixi el 20% dels límits legals. S’entén que un excés és transitori quan es donen les tres circumstàncies següents: i) que l’excés no es perllongui durant més de cinc dies hàbils en un trimestre; ii) que l’excés no es produeixi més d’una vegada en el mateix trimestre; iii) que aquesta situació no es reiteri més de tres cops en un exercici. d) Els incompliments de pagament, en el termini estipulat, de qualsevol taxa que, d’acord amb la normativa vigent, s’hagi de satisfer a l’INAF per part dels OIC. e) L’incompliment de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei, o en els reglaments dels OIC que, per la seva naturalesa, no s’hagi de qualificar com a infracció greu o molt greu. f) Quan es donin les circumstàncies per a la liquidació del fons i la societat gestora no hagi iniciat el procediment en qüestió.”
[Derogat]