Decret 554/2023, del 6 de desembre del 2023

Definicions dels conceptes tècnics A efectes de l’aplicació d’aquest Reglament, es defineixen els conceptes tècnics següents: a) Impacte ambiental: alteració o modificació d’origen antròpic sobre el medi ambient. b) Impacte positiu: aquell admès com a tal tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació prevista. c) Impacte negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic o de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l’erosió i d’altres riscs ambientals. d) Impacte directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental. e) Impacte indirecte: aquell que no és un resultat directe del projecte, pla o programa. f) Impacte acumulatiu: aquell que provoca un increment progressiu de la gravetat sobre algun aspecte ambiental, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb una efectivitat temporal similar a la de l’augment de l’agent causant del dany. g) Impacte permanent: aquell que representa una alteració que no desapareix en el temps. h) Impacte temporal: aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat. i) Impacte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental més gran que l’efecte suma de les incidències individuals considerades de manera aïllada. j) Impacte ambiental compatible: aquell en què la recuperació és immediata en detenir-se l’activitat i no requereix mesures preventives o correctores. k) Impacte ambiental moderat: aquell en què la recuperació no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en què la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps. l) Impacte ambiental sever: aquell en què la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores i en què, encara que se n’apliquin, la recuperació requereix un període de temps dilatat. m) Impacte ambiental crític: aquell en què la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, inclús amb l’adopció de mesures preventives o correctores. n) Impacte residual: pèrdues o alteracions dels valors naturals quantificades en nombre, superfície, qualitat, estructura i funció que no poden ser evitades ni reparades un cop aplicades in situ totes les possibles mesures de prevenció i correcció. o) Mesures preventives: accions destinades a evitar o mitigar l’aparició dels impactes ambientals negatius, de manera anticipada, de determinats projectes, plans i programes. p) Mesures correctores: accions destinades a reduir i atenuar els impactes ambientals negatius que no es poden eliminar de determinats projectes, plans i programes. q) Mesures compensatòries: mesures aplicades per compensar l’impacte ambiental negatiu de determinats projectes, plans i programes.

Contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA) 1. D’acord amb la Llei 4/2023, l’estudi d’impacte ambiental identifica, descriu i avalua de manera apropiada per a cada cas particular els efectes significatius directes i indirectes d’un projecte sobre els factors següents: a) La població i la salut humana. b) La biodiversitat, amb una atenció especial a les espècies protegides i els hàbitats d’interès. c) Les terres, el sòl, l’aigua, l’aire i el clima. d) Els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge. e) La interacció entre el conjunt dels factors anteriors. 2. L’annex I d’aquest Reglament detalla el contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA), incloent-hi el contingut complementari de l’EIA per a projectes que afecten el medi aquàtic.

Contingut del pla de restauració ambiental de projectes 1. D’acord amb la Llei 4/2023, el pla de restauració ambiental és el document tècnic ambiental que, basant-se en els impactes ambientals identificats, localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries, tant durant les obres com un cop el projecte està executat i en funcionament. 2. L’annex II d’aquest Reglament detalla la informació que ha de contenir el pla de restauració ambiental de projectes.

Contingut del pla de vigilància ambiental de projectes 1. D’acord amb la Llei 4/2023, el pla de vigilància ambiental és el document tècnic ambiental que estableix el procediment de control de l’execució adequada i de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores o compensatòries descrites en el pla de restauració ambiental. 2. L’annex III d’aquest Reglament detalla la informació que ha de contenir el pla de vigilància ambiental de projectes.

Contingut de l’estudi ambiental estratègic de plans i programes (EAE) 1. D’acord amb la Llei 4/2023, l’estudi ambiental estratègic és un document tècnic integrat en el pla o programa sotmès a avaluació ambiental estratègica que identifica, descriu i avalua els probables efectes significatius que l’aplicació del pla o programa pugui tenir en el medi ambient, així com les alternatives raonables, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa, i proposa unes directrius per al seguiment i la supervisió del pla o programa i per prevenir, reduir i compensar, sempre que es pugui, qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient que pugui resultar de l’aplicació del pla o programa. 2. Els plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica poden ser de diverses tipologies, magnituds i abasts. S’estableix un contingut general per a l’estudi ambiental estratègic de plans i programes (incloent-hi els plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP i un contingut específic per als plans parcials i especials que tenen un abast més reduït. 3. L’annex IV d’aquest Reglament detalla el contingut de l’estudi ambiental estratègic de plans i programes (excepte plans parcials i plans especials). 4. L’annex V d’aquest Reglament detalla el contingut de l’estudi ambiental estratègic de plans parcials i plans especials.

Infraccions i sancions Les infraccions de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb Llei 4/2023, del 19 de gener, d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes, o la que sigui vigent. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 6 de desembre del 2023 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annexos Annex I. Contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA) A. L’estudi d’impacte ambiental ha de contenir els apartats següents: 1. Delimitació precisa dels terrenys afectats pel projecte, utilització actual del sòl i vocació de la zona segons el que descrigui el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent. 2. Estat inicial. Descripció de l’estat inicial de la zona afectada pel projecte pel que fa als punts següents: 2.1. Factors climatològics (temperatures, precipitacions, innivació, vents, balanç hídric) que puguin afectar el projecte o que puguin contribuir a la dispersió o a l’agreujament dels impactes ambientals deguts al projecte. 2.2. Geologia i hidrogeologia de la zona i dels voltants, si hi ha relacions possibles amb el projecte. Usos dels aqüífers associats. 2.3. Hidrologia: xarxa d’aigües superficials i, quan puguin ser afectades pel projecte, qualitat de les aigües. Descripció dels usos i dels punts d’aigua en la zona d’apreciació dels impactes extensius. 2.4. Hàbitats presents a la zona S’han de descriure les característiques principals de les unitats de vegetació: grup fitosociològic (aliança, comunitat), maduresa de la comunitat, dimensions de la massa boscosa i cobertura de l’estrat arbori, arbustiu i herbaci. S’ha d’avaluar el nivell d’interès, la raresa, la singularitat i l’estat de conservació de les comunitats presents; el grau de capacitat intrínseca de regeneració, el grau de protecció segons la normativa vigent i, com a mínim, el valor global amb índex d’amenaça (VGIA) dels hàbitats afectats segons el mapa d’hàbitats publicat. 2.5. Estudi de camp i bibliogràfic de la fauna i vocació de la zona per la fauna S’ha de detallar la composició faunística, el grau de presència i el grau de protecció segons la normativa vigent de les diferents espècies. S’han de descriure les zones de fresa, reproducció, cria o nidificació i altres zones d’interès per a la fauna. Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona del projecte i identificar-les. 2.6. Estudi de camp i bibliogràfic de la flora: inventari florístic d’una superfície representativa de tots els hàbitats, incloent-hi els hàbitats aquàtics, presents en la zona afectada pel projecte. Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona del projecte i identificar-les. L’estudi ha d’incloure la cartografia de la vegetació definida tant en la zona d’obres com en la zona d’afectació. 2.7. Paisatge i punts de visibilitat de la zona on s’ubica el projecte: identificació dels valors paisatgístics associats i els elements del patrimoni cultural, tenint en compte els objectius de qualitat paisatgística establerts a l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra vigent. 2.8. Infraestructures veïnes: identificació de les vies de comunicació, edificacions existents, habitatges i població afectada, captacions d’aigua potable i altres captacions. 2.9. Ambient sonor: identificació dels receptors potencials i avaluació del nivell sonor d’acord amb la normativa vigent. Identificació de si el projecte està sotmès a l’Estudi preliminar d’impacte acústic (EPIA). 2.10. Qualitat atmosfèrica de l’àrea d’influència del projecte. 2.11. Qualitat lumínica de l’àrea d’influència del projecte. Tots els apartats han de contenir la informació necessària sobre els elements que puguin estar afectats pel projecte i han de tenir en compte la normativa en matèria ambiental vigent i fer-hi referència. Els estudis de la fauna, de la flora i del paisatge s’han de recolzar en bibliografia i inventaris de camp específics per a la zona afectada pel projecte avaluat i la seva zona d’influència. Han de tenir en compte, a més a més, els plans de recuperació i els plans de seguiment sobre fauna o flora establerts pel ministeri responsable del medi ambient. Els inventaris de camp s’han de dur a terme en les èpoques més propícies per detectar la majoria de les espècies de la fauna i de la flora. 3. Cartografia 3.1. Localització del projecte amb identificació dels habitatges, infraestructures i serveis existents. 3.2. Mapa en què es representen els elements identificats en l’apartat 2 (estat inicial). 3.3. Mapa dels elements principals del paisatge i dels punts de visibilitat. Cal adjuntar fotomuntatges o croquis en tres dimensions o altres il·lustracions que mostrin els efectes del projecte sobre el paisatge. L’estat inicial ha d’anar acompanyat com a mínim de la cartografia anterior, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, i sempre que sigui possible en un format digital compatible amb un sistema d’informació geogràfica. 4. Justificació del projecte 4.1. Raó per la qual es duu a terme el projecte i justificació socioeconòmica. 4.2. Raó per la qual s’ha escollit la tecnologia que s’emprarà (si escau). 4.3. Raó per la qual s’ha escollit la ubicació i les millores que aportarà. 5. Estudi d’alternatives 5.1. Descripció i valoració de les alternatives que s’han estudiat, inclosa l’opció zero (cap actuació). 5.2. Raó per la qual s’ha escollit l’alternativa que és objecte de l’avaluació d’impacte ambiental. Anàlisi dels factors ambientals i socioeconòmics; ambdós tenen una ponderació equivalent en els impactes. 6. Descripció de les obres necessàries per a l’execució del projecte 6.1. Durada i calendari de les diferents fases d’obra. 6.2. Superfície afectada. 6.3. Tipus de maquinària prevista que s’emprarà i nivells de soroll i emissions a l’aire que produeix. 6.4. Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona. 6.5. Localització dels punts de captació d’aigües, volums i cabals necessaris, si escau. 6.6. Previsió dels residus produïts i la seva gestió. 6.7. Cartografia de les zones afectades: zona d’apilament de materials, accessos provisionals, zones d’estacionament i manteniment de maquinària, punts d’abocament provisionals. 7. Descripció del projecte en fase d’explotació i de la seva vocació 7.1. Objecte i descripció del projecte. 7.2. Superfície afectada. 7.3. Previsió dels residus produïts. 7.4. Previsió de les emissions sonores i contaminants a l’aire. 7.5. Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona. 7.6. Localització dels punts de captació d’aigües, volums i cabals necessaris, si escau. 7.7. Localització de la connexió al col·lector d’aigües residuals o previsió de sistemes de sanejament autònoms, si escau, i descripció de les càrregues contaminants. 7.8. Descripció del sistema de producció d’energia emprat al projecte, si escau. 8. Descripció del projecte en fase de desmantellament, si escau 8.1. Descripció de les actuacions per retornar el medi al seu estat natural. 8.2. Previsió dels residus produïts i la seva gestió. 8.3. Restauracions previstes. 8.4. Descripció de les possibles mesures preventives, correctores i compensatòries que s’han d’aplicar, si escau. 9. Estudi dels impactes sobre l’entorn 9.1. Identificació, descripció i quantificació dels impactes previstos directes, indirectes, acumulatius o sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, tant de la fase d’execució com del projecte acabat i en fase d’explotació, que el projecte pot tenir sobre els factors ambientals descrits en l’apartat 2 (estat inicial) d’aquest annex. També cal identificar, descriure, quantificar i finalment qualificar com a compatibles, moderats, severs i crítics (d’acord amb la definició de l’article 2 d’aquest Reglament) els impactes identificats amb l’aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes descrites en l’apartat 10 d’aquest annex i sense l’aplicació d’aquestes. Aquest apartat ha de tenir en compte l’àrea d’influència dels impactes definits i les possibles afectacions als estats veïns, si escau. 9.2. Cartografia de localització dels impactes identificats i descrits. 10. Descripció de les mesures preventives, correctores i compensatòries que s’han d’aplicar: 10.1. Descripció de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes i necessàries per fer disminuir, eliminar o compensar els impactes, siguin permanents o temporals, tant en fase d’execució com en fase d’explotació, i en fase de desmantellament, si escau. 10.2. Cartografia de localització de les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites als apartats anteriors. 10.3. Pressupost estimatiu i calendari programàtic de totes les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites als apartats anteriors. 11. Taula resum dels impactes 11.1. S’ha de fer una taula resum de la valoració dels impactes previsibles del projecte sobre el medi amb l’aplicació i sense de mesures preventives, correctores i compensatòries, en fase de construcció i en fase d’explotació, i en fase de desmantellament, si escau. 11.2. Cal fer la valoració dels impactes utilitzant, en la mesura que sigui possible, els paràmetres de qualitat del medi, que es compararan amb valors d’objectius o amb els valors guia que estiguin establerts a Andorra. 11.3. S’han de detallar les metodologies i els processos de càlcul utilitzats per a l’avaluació dels diferents impactes, així com el fonament científic de l’estudi. 12. Breu exposició de les dificultats tècniques o altres que ha trobat el redactor de l’estudi d’impacte ambiental. Cal especificar l’origen i la causa de les dificultats esmentades. 13. Resum no tècnic de l’estudi d’impacte ambiental de manera didàctica i comprensible per al públic. 14. Pla de restauració ambiental d’acord amb l’annex II d’aquest Reglament. 15. Pla de vigilància ambiental d’acord amb l’annex III d’aquest Reglament. 16. Referència al projecte general al qual va lligat l’EIA, i referència al tècnic o l’equip tècnic autor de l’estudi ambiental. El contingut dels apartats s’ha d’adaptar a la magnitud i al context ambiental del projecte. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’ha de precisar i justificar. El ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària sobre els aspectes de l’estudi d’impacte ambiental, amb la justificació prèvia basada en la importància del projecte o la sensibilitat del medi afectat. B. Contingut complementari de l’estudi d’impacte ambiental per a projectes que afecten el medi aquàtic Per als projectes que afectin el medi aquàtic, descrits a l’annex I de la Llei 4/2023, l’estudi d’impacte ambiental, a banda de contenir el que s’ha descrit en l’apartat A de l’Annex I, ha de contenir a més a més la informació següent: 1. Descripció del curs o la massa d’aigua, el topònim conegut de la zona, l’altitud, els usos actuals del sòl adjacent i altres dades d’interès. 2. Estudi exhaustiu de la hidrologia superficial: cabal, pendent, qualitat de l’aigua, biòtops, vegetació aquàtica i higròfila, fauna aquàtica i ripícola, usos de l’aigua aigües amunt i avall. La zona d’estudi aigües amunt de l’obra ha de tenir una longitud mínima de 50 metres. La zona d’estudi aigües avall de l’obra ha de tenir una longitud mínima de 150 metres. 3. Hidrologia superficial 3.1. Inventari i cartografia, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, de les diferents formes d’aigua superficial, temporal o permanent, de la zona d’estudi aigües amunt i avall. S’han de cartografiar les conques vessants i se n’ha de calcular la superfície. 3.2. Descripció del règim hidrològic i del càlcul dels cabals màxim, mínim i mitjà mensuals i anuals, del cabal mitjà interanual i del cabal ecològic mínim. 3.3. En el cas d’obres de preses, s’han de caracteritzar i cartografiar tots els cursos o masses d’aigua que desemboquen a l’embassament. 3.4. Descripció de la llera afectada: amplada i fondària mitjanes, màxima i mínima del llit menor i major, pendent i diferents tipus de substrats en la zona de l’obra i en la zona d’apreciació dels impactes extensius aigües amunt i avall. Cal presentar els talls transversals de trams homogenis, els croquis i les fotografies representatives de la zona afectada. 3.5. En el cas d’obres que puguin afectar llacs o embassaments: s’ha de determinar i localitzar en un plànol, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit, la superfície de la làmina d’aigua, l’oscil·lació temporal del perímetre mullat, les fondàries mitjana i màxima, l’estratificació de l’aigua (temps i fondària de formació de la termoclina, característiques físiques i químiques de l’epilímnion i l’hipolímnion) i els perfils transversals. 3.6. Descripció, a una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit,, dels trams amb aigües sotmeses a règim especial segons la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic vigent per a l’any de realització de l’estudi d’impacte ambiental en la zona del projecte i en la zona d’apreciació dels impactes extensius. 3.7. Caracterització de la qualitat fisicoquímica i biòtica de l’aigua, com a mínim dels valors dels paràmetres següents: temperatura (t, expressada en ºC), sòlids en suspensió (ss, expressats en mg/l), terbolesa (expressada en unitats de terbolesa), pH, demanda biològica d’oxigen (DBO5, expressada en mg/l O2), demanda química d’oxigen (DQO, expressada en mg/l O2), conductivitat (expressada en microsiemens/cm), fosfats (PO43-, expressats en mg/l), nitrats (NO3, expressats en mg/l), nitrits (NO2, expressats en mg/l), amoni (NH4+, expressat en mg/l) i índexs biòtics (IBGDCE/I2M2 i IMMi-T). Es poden utilitzar les dades de la Xarxa de Control de Qualitat de l’Aigua si tenen com a màxim un any d’antiguitat respecte a la data de l’estudi d’impacte ambiental, si es tracta del mateix curs o massa d’aigua i si entre la zona d’obres i el punt de la xarxa no existeix cap abocament, captació, derivació o altre projecte que modifiqui els paràmetres físics, químics o biològics de l’aigua. En cas contrari s’han de fer anàlisis específiques. 4. Hidrologia subterrània Per a les obres que inclouen captacions d’aigua sobre cursos o masses d’aigua superficials o subterrànies o en altres projectes que poden afectar els aqüífers directament, cal incorporar la informació següent: 4.1. La descripció de la unitat o les unitats aqüíferes i el seu funcionament: extensió, profunditat, inventari de punts d’aigua (pous, mines, fonts), nivells piezomètrics, paràmetres hidrogeològics (permeabilitat, transmissibilitat), zones de càrrega i descàrrega, fluxos de les aigües subterrànies, demandes i usos de l’aigua, hidrogeoquímica i vulnerabilitat de l’aqüífer. 4.2. La cartografia d’extensió de l’aqüífer, la ubicació dels punts d’aigua i la piezometria amb les direccions de circulació del flux. 5. Descripció de l’obra S’ha d’afegir en la descripció detallada de les característiques de l’obra en fase d’explotació la informació següent: 5.1. Dades base sobre els cabals, els volums, l’evolució horària, diària, mensual i anual, les obres complementàries, les qualitats de les aigües, etc., segons el tipus d’obra següent: 5.1.1. Per a les obres de captacions han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.1.1. El cabal captat. 5.1.1.2. El volum diari, mensual i anual mitjà captat. 5.1.1.3. L’evolució horària, diària, mensual i anual de la captació. 5.1.1.4. La localització i la cota del sobreeixidor. 5.1.1.5. La cota de captació (mínima i màxima). 5.1.1.6. El sistema de captació, indicant si és passiu (per gravetat) o actiu (mitjançant bombeig). 5.1.1.7. La descripció de les obres complementàries a la captació: arquetes o canals de derivació, etc. 5.1.1.8. L’ús posterior de l’aigua. 5.1.1.9. Altres dades d’interès. 5.1.2. Per a les obres de transvasament o derivació han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.2.1. El cabal transvasat/derivat. 5.1.2.2. El volum diari, mensual i anual mitjà transvasat/derivat. 5.1.2.3. L’evolució horària, diària, mensual i anual del transvasament/derivació. 5.1.2.4. La conca del curs o massa d’aigua de captació. 5.1.2.5. La conca del curs o massa d’aigua receptora. 5.1.2.6. La localització del punt i la cota de captació. 5.1.2.7. La localització del punt i la cota de recepció. 5.1.2.8. La descripció de les obres de transvasament/derivació, i el tipus de canalització, secció, desnivell i xarxa de repartiment. 5.1.2.9. L’ús posterior de l’aigua. 5.1.2.10. Altres dades d’interès. 5.1.3. Per a les obres de preses han de constar com a mínim les dades següents: 5.1.3.1. La superfície de la làmina d’aigua. 5.1.3.2. L’oscil·lació del perímetre mullat, les cotes mínima, màxima i mitjana previstes de la làmina d’aigua. 5.1.3.3. El volum màxim emmagatzemat. 5.1.3.4. El volum d’epilímniom. 5.1.3.5. El volum d’hipolímniom. 5.1.3.6. La profunditat i els mesos de formació de la termoclina. 5.1.3.7. Les cotes mínima i màxima del desguàs. 5.1.3.8. El cabal ecològic al llarg dels cursos d’aigua afectats. Els volums diari, mensual i anual. Les evolucions horària, diària, mensual i anual. 5.1.3.9. L’índex d’eutrofització. 5.1.3.10. La taxa de renovació. 5.1.3.11. La taxa de sedimentació. 5.1.3.12. Les operacions de manteniment. 5.1.3.13. Altres dades d’interès. 5.2. Com a mesura preventiva, la direcció ambiental de l’obra ha de sol·licitar una pesca elèctrica anterior a l’execució de les obres al ministeri responsable del medi ambient, amb un mínim de tres setmanes d’antelació respecte a la data de començament de qualsevol activitat lligada a l’obra. 6. Estudi dels efectes de l’obra sobre el cabal ecològic La descripció i l’avaluació dels impactes ha d’incloure la justificació que el cabal ecològic mínim és suficient per garantir l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. En cas que a partir de les dades obtingudes i de l’estudi dels efectes de l’obra sobre el medi aquàtic el cabal ecològic mínim sigui insuficient, s’ha de proposar i justificar el cabal ecològic necessari que garanteixi l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. El càlcul del cabal s’ha de fer d’acord amb l’annex VII del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics vigent, Annex II. Contingut del pla de restauració ambiental 1. El pla de restauració ambiental és el document tècnic ambiental que, basant-se en els impactes ambientals identificats, localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries, tant durant les obres com un cop el projecte està en funcionament. 2. De manera general i com a mínim, el pla de restauració ambiental ha de contenir els punts següents: 2.1. Plànols de definició Localització, cartografia i informació precisa dels factors identificats que es veuran afectats i en els quals s’aplicaran les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites en l’estudi d’impacte ambiental, i calendari d’execució. La informació gràfica, com a mínim, ha de ser la següent: 2.1.1. Localització del projecte. 2.1.2. Zones d’estacionament i manteniment de la maquinària i dels equipaments d’obra. En cas d’obres en medi aquàtic, les zones d’instal·lacions i el parc de maquinària s’han de situar fora del llit major dels cursos d’aigua i fora de la zona de variació de les cotes mínima i màxima de les masses d’aigua. 2.1.3. Zones d’apilament, terraplens i pedraplens temporals i permanents. 2.1.4. Zones que s’han de desboscar o estassar, descripció dels treballs que s’hi han de fer i calendari d’execució. 2.1.5. Plànols de definició dels talussos definitius, de desmunt i de reblert, per assegurar-ne l’estabilitat, limitar-ne l’erosionabilitat i l’impacte visual, i afavorir-ne la revegetació. 2.1.6. Disseny i cartografia dels dispositius que s’han d’emprar per minimitzar les afeccions a les aigües superficials i subterrànies i els sòls. 2.1.7. Zones on cal instal·lar un apantallament acústic, tant en fase d’obra com en fase d’explotació, si escau. 2.1.8. Zones on s’ha d’abocar el material sobrant de l’obra. 3. Projecte de restauració paisatgística dels terrenys afectats per les obres amb els documents següents: 3.1. Cartografia de les zones que s’han de restaurar i disseny de les obres de remodelació, restauració o revegetació. 3.2. Espècies vegetals que s’utilitzen, plànols de distribució, característiques, quantitats i metodologia de plantació o sembra. La reposició de les espècies vegetals s’ha de fer amb espècies preferiblement autòctones i adaptades als requeriments ambientals de la zona, amb prioritat per a les representatives de les comunitats potencials. No es poden emprar espècies catalogades com a exòtiques invasores. L’origen i el bon estat fitosanitari de les espècies han de ser certificats en el moment del lliurament a la zona que s’ha de restaurar. 3.3. Cronograma precís de les accions de manteniment que s’han de dur a terme. 3.4. Cartografia i plànols de disseny de les zones amb tractament especial per a la fauna, com passos de fauna i tanques perimetrals. 4. De manera específica per a projectes de geotèrmia, el pla de restauració ambiental ha de contenir també els punts següents: 4.1. Descripció de la instal·lació. 4.2. Tipus i característiques de les perforacions. 4.3. Nombre i llargada dels pous. 4.4. Característiques del fluid termòfor, dels col·lectors i les sondes, i de la bomba de calor geotèrmica. 4.5. Possibles riscs de contaminació sobre el medi ambient i els aqüífers durant les obres i després. 4.6. Fuites del líquid termòfor i sistemes de protecció, tant en funcionament com en cas d’abandonament de les instal·lacions (buidat). 4.7. Connexió entre dos nivells freàtics diferents, i mesures corresponents. 4.8. Control d’introducció de material contaminat en emplenar les perforacions. 4.9. Mesures preventives i correctores contra un abocament accidental en les perforacions o les zones properes. 4.10. Mesures preventives i correctores en cas d’afectació al medi ambient durant i les obres i després. 5. Valoració econòmica de les mesures que s’han de tenir en compte en cas d’un possible desmantellament del projecte objecte de la sol·licitud. S’ha de preveure la restauració del medi perquè torni al seu estat inicial. 6. Valoració de l’impacte residual que restarà després de l’aplicació de totes les mesures. 7. Pressupost global del pla de restauració ambiental, amb l’amidament i el nivell de detall suficient. 8. Referència al projecte general al qual va lligat el Pla de restauració ambiental, i referència al tècnic o l’equip tècnic autor d’aquest Pla. 9. Pels projectes no sotmesos avaluació d’impacte ambiental, sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental, descrits en l’Annex II de la Llei 4/2023, s’hi ha d’afegir, a més a més la informació següent: 9.1. Descricpió del projecte. 9.2. Delimitació dels terrenys afectats pel projecte. 9.3. Breu descripció de l’estat inicial pel que fa als elements de fauna, flora i paisatge que es poden veure afectats. 9.4. Valoració global dels impactes sobre els elements descrits. 9.5. Descripció de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes. Cal assegurar el restabliment perfecte de la zona d’obres amb l’evacuació total de tots els elements relacionats amb la construcció de l’obra, que han de ser gestionats segons la seva tipologia, i mitjançant la revegetació o l’ús d’altres pràctiques de bioenginyeria que garanteixin una correcta i adequada integració del projecte en l’entorn. Tots els plànols i els perfils que s’adjunten han de ser d’una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit i permeti la correcta interpretació del que s’hi representa. El contingut dels apartats s’ha d’adaptar a la magnitud i al context ambiental del projecte. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’ha de precisar i justificar. Quan ho cregui convenient, el ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària sobre alguns dels aspectes de l’estudi d’impacte ambiental, amb la justificació prèvia basada en la importància del projecte o la sensibilitat del medi afectat. Annex III. Contingut del pla de vigilància ambiental El pla de vigilància és el document tècnic ambiental que estableix el procediment de control de l’execució adequada i de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores i compensatòries descrites en el pla de restauració ambiental. Ha de de contenir, com a mínim, els apartats següents: 1. Calendari de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes en el pla de restauració, tant en fase d’obra com en fase d’explotació i en fase de desmantellament, si escau. 2. Cartografia i calendari de les operacions de vigilància ambiental sobre les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes. Aquestes operacions s’han de definir com a unitats de control identificables. 3. Selecció d’indicadors mesurables i representatius de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes. 4. Previsió per determinar la necessitat de suprimir, modificar o incorporar mesures complementàries si les mesures preventives o correctores previstes es revelen insuficients. 5. Pressupost global del pla de vigilància ambiental. 6. Referència al projecte general al qual va lligat el Pla de vigilància ambiental, i referència al tècnic o l’equip tècnic autor d’aquest Pla. Tots els plànols i els perfils que s’adjunten han de ser d’una escala que s’ajusti a la dimensió del projecte descrit i permeti la correcta interpretació del que s’hi representa. El contingut dels apartats s’ha d’adaptar a la magnitud i al context ambiental del projecte. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’ha de precisar i justificar. Quan ho cregui convenient, el ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària sobre els aspectes de l’estudi d’impacte ambiental, amb la justificació prèvia basada en la importància del projecte o la sensibilitat del medi afectat. Annex IV. Contingut de l’estudi ambiental estratègic de plans i programes (EAE de plans i programes), excepte plans parcials i plans especials 1. L’abast i el contingut de l’estudi ambiental estratègic s’han d’adaptar a la tipologia i a la magnitud del pla o programa al qual fa referència. 2. De manera genèrica, l’estudi ambiental estratègic s’ha d’estructurar en els apartats següents: a) Esbós del pla o programa. Objectius i necessitat. Relació amb altres plans o programes. b) Diagnosi ambiental. Descripció i caracterització del medi. c) Anàlisi d’alternatives i justificació de l’alternativa escollida. d) Contingut i desenvolupament del pla o programa i les seves actuacions. e) Identificació i valoració dels impactes ambientals. f) Integració ambiental. g) Seguiment i supervisió ambiental del pla o programa. h) Dificultats trobades. i) Document de síntesi. j) Referències bibliogràfiques. k) Nom(s), adreça professional, titulació i, si escau, currículum(s) que certifiqui que el tècnic o l’equip tècnic que ha elaborat l’estudi és competent en la matèria. 3. El contingut dels apartats anteriors s’ha d’adequar a la magnitud i al context ambiental i territorial implicats. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’haurà de precisar i justificar. El contingut mínim dels apartats de l’estudi ambiental estratègic és el següent: a) Esbós del pla o programa. Objectius i necessitat. Relació amb altres plans o programes i. Un resum executiu del pla o programa que inclogui com a mínim els objectius generals o estratègics, i els específics per al pla o programa, i els ambientals. ii. La justificació argumentada de la necessitat i l’oportunitat del pla o programa, el marc normatiu en què es desenvolupa, la fase del procés de decisió en què es troba i la vigència proposada. iii. Una anàlisi del grau d’adequació dels objectius i de les actuacions del pla o programa amb altres plans o programes de caràcter territorial o sectorial coincidents totalment o parcialment, o que tinguin relació per raó de matèria, amb la finalitat de determinar els efectes acumulatius o sinèrgics ambientals que puguin esdevenir. b) Diagnosi ambiental. Descripció i caracterització del medi i. Una descripció de la manera en què s’ha elaborat l’estudi, que tingui en compte els coneixements i els mètodes d’avaluació. ii. Una descripció dels criteris de sostenibilitat, incloent-hi els objectius i els requeriments de protecció ambiental i paisatgística fixats en l’àmbit nacional que tinguin relació amb el pla o programa. iii. Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient, i també de la seva probable evolució en cas de no aplicar el pla o programa. iv. Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa i la seva evolució, tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa. v. Qualsevol aspecte o problema ambiental existent, incloent-hi els efectes i els impactes de les evolucions climàtiques, que sigui rellevant per al pla o programa, incloent-hi, en particular, tot el que està relacionat amb qualsevol zona o factor amb una sensibilitat ambiental d’especial importància (parcs naturals, zones sensibles, hàbitats d’interès, zones Ramsar i Xarxa Maragda, entre altres). vi. Condicionants ambientals o de sostenibilitat existents (implicacions energètiques, accessibilitat i mobilitat sostenible, generació i gestió de residus, utilització de recursos naturals renovables i no renovables, etc.). vii. Criteris paisatgístics adoptats per dissenyar el pla o programa. viii. Cal incloure-hi la cartografia que permeti una interpretació adequada dels aspectes anteriors. c) Anàlisi d’alternatives i justificació de l’alternativa escollida i. Descripció i anàlisi de les principals alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables, inclosa l’alternativa zero (de no alterar el medi per no aplicació del pla o programa), que, tot i poder ser conceptualment diferents, tinguin en compte l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla o programa i permetin l’assoliment dels objectius. En aquest sentit, es poden considerar alternatives de localització i alternatives de desenvolupament tecnològic que tinguin en compte el coneixement científic més avançat, o de desenvolupament temporal, de gestió, d’ordenació, d’utilització de recursos, etc. ii. Motius de selecció de l’alternativa escollida. Argumentació de la necessitat real del pla o programa i de la insuficiència de l’alternativa zero (no aplicació del pla o programa). Especificació de les raons per les quals no s’han considerat la resta d’alternatives com a millor opció. Justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa escollida d’acord amb les anàlisis dels apartats anteriors, que ha de tenir en compte també els possibles efectes acumulatius i sinèrgics amb altres plans o programes. iii. Si escau, s’han d’especificar les actuacions o els usos del pla o programa que hagin estat o hagin de ser modificats o suprimits per ser incompatibles amb la planificació i els criteris ambientals existents, per la superació dels valors límit o guia establerts en normes o estudis tècnics d’acceptació general, i/o per les seves implicacions ambientals crítiques o no assumibles. iv. Cal incloure-hi la cartografia que permeti una interpretació adequada dels aspectes anteriors. d) Contingut i desenvolupament del pla o programa i les seves actuacions i. Descripció de les característiques del pla o programa de l’alternativa escollida i el desenvolupament previsible. Cal incloure-hi la descripció de les actuacions (tecnologia, tipologia, dimensió, nombre, capacitat, gestió, usos, etc.) que es proposen, la delimitació espacial general dels àmbits en què es desenvoluparan aquestes actuacions, i també la localització, l’ordenació, la zonificació, la classificació i la qualificació espacial de detall de les actuacions dins d’aquests àmbits, i, si escau, la gestió i la regulació d’usos. Si és possible, s’identificaran els projectes derivats del pla o programa que estiguin sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la legislació sobre avaluació d’impacte ambiental vigent. ii. Un estudi de la capacitat de creixement de la població, i una previsió de consum de recursos, per valorar la sostenibilitat del pla en relació amb els recursos, entre altres per al subministrament d’aigua potable; el subministrament elèctric; el tractament d’aigües residuals; l’abocament de terres; el tractament i el servei de recollida i transport de residus; la conducció d’aigües residuals, tant per la xarxa general com per les xarxes secundàries, i la mobilitat a la xarxa viària. iii. La descripció de les zones habitades properes o futures, les distàncies crítiques i els perímetres de protecció, i l’anàlisi dels factors de risc per a la salut de les poblacions limítrofes, segons la seva naturalesa. iv. Una valoració integral de la incidència del pla sobre factors com els moviments de població i la necessitat d’implantar noves infraestructures o activitats, entre altres. v. Cal incloure-hi la cartografia que permeti una interpretació adequada dels aspectes anteriors. e) Identificació i valoració dels impactes ambientals i. Identificació i descripció dels efectes previsibles sobre el medi ambient del pla o programa. Cal incloure-hi aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, la seva incidència en el canvi climàtic, els béns materials, el patrimoni cultural –inclosos el patrimoni arquitectònic i l’arqueològic− i el paisatge, i la interrelació entre aquests factors. ii. Anàlisi i caracterització dels impactes identificats i metodologia emprada per analitzar-los. Aquest punt comprèn els efectes directes, indirectes, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, i positius i negatius. En la mesura que sigui possible, cal quantificar els impactes. S’han d’analitzar amb un detall especial els impactes acumulatius i sinèrgics de les diferents actuacions del pla o programa i els d’aquestes amb altres actuacions proposades per altres plans o programes. Si és possible es localitzaran cartogràficament els impactes i s’intentarà, així mateix, vincular aquests impactes a les diferents fases del pla o programa en les quals és previsible que es produeixin. Finalment, es valoren els impactes com a compatibles, moderats, severs i crítics d’acord amb la definició establerta en l’article 2 d’aquest Reglament. f) Integració ambiental i. Criteris i objectius ambientals adoptats per a l’elaboració del pla o programa derivats de l’anàlisi dels aspectes a què fan referència els apartats anteriors i derivats d’altres plans o programes de jerarquia superior, els quals s’han de referir a tots els vectors ambientals afectats, s’han d’exposar d’una manera jerarquitzada en funció de la seva importància i, en la mesura que es pugui, s’han d’acompanyar d’indicadors que permetin verificar-ne el compliment. ii. Línies directrius o mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura que sigui possible, compensar qualsevol impacte negatiu en el medi ambient que pugui resultar de l’aplicació del pla o programa, incloent-hi les que mitiguin la seva incidència sobre el canvi climàtic i permetin l’adaptació a aquest últim. iii. Determinacions ambientals necessàries o mesures que hagin de considerar-se en els plans de rang inferior o en els seus projectes de desenvolupament. iv. Avaluació global del pla o programa, amb la justificació detallada del compliment dels criteris i els objectius ambientals adoptats. v. Cal incloure-hi la cartografia que permeti una interpretació adequada dels aspectes anteriors. g) Seguiment i supervisió ambiental del pla o programa Objectius de control, sistemes, aspectes o variables ambientals objecte de seguiment i els seus indicadors de mesurament (quantitatius i qualitatius) i l’establiment de nivells límit o de referència per als paràmetres quantificables. h) Dificultats trobades S’han de descriure les dificultats que s’hagin trobat a l’hora de recollir la informació requerida, com ara deficiències tècniques o manca de coneixements i d’experiència. i) Document de síntesi i. Resum de caràcter no tècnic de l’estudi ambiental estratègic. ii. Documents cartogràfics dels aspectes més destacables. 4. El ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària, amb la justificació prèvia basada en la importància del pla o programa o la sensibilitat del medi afectat, sobre els aspectes de l’estudi ambiental estratègic. Annex V. Contingut de l’estudi ambiental estratègic de plans parcials i plans especials (EAE de plans parcials i plans especials) A. L’estudi ambiental estratègic de plans parcials i plans especials ha de contenir els apartats següents: 1. Delimitació precisa dels terrenys afectats pel pla parcial o pla especial, i vocació de la zona segons el que descrigui el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial corresponent. 2. Estat inicial. Breu descripció de l’estat inicial de la zona afectada pel pla parcial o pla especial pel que fa als punts següents: 2.1. Geologia i hidrogeologia de la zona. Usos dels aqüífers associats, si escau. 2.2. Hidrologia: xarxa d’aigües superficials, si escau. 2.3. Hàbitats presents a la zona: descripció de les característiques principals de les unitats de vegetació segons el mapa d’habitats publicat. 2.4. Inventari de camp de la fauna i vocació de la zona per la fauna S’ha de descriure la composició faunística i el grau de protecció, segons la normativa vigent, de les diferents espècies. Els inventaris de camp s’han de recolzar en bibliografia. Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona i identificar-les. 2.5. Inventari de camp de la flora: S’ha de fer un inventari florístic d’una superfície representativa de tots els hàbitats presents en la zona afectada pel pla parcial o pla especial. Els inventaris de camp s’han de recolzar en bibliografia. Cal tenir en compte també les possibles espècies invasores presents a la zona i identificar-les. 2.6. Paisatge i punts de visibilitat de la zona on s’ubica el pla parcial o pla especial, amb la identificació dels valors paisatgístics associats. Els estudis de paisatge s’han de recolzar en bibliografia. 2.7. Infraestructures veïnes: identificació de les vies de comunicació, edificacions existents, habitatges i població afectada, captacions d’aigua potable i altres captacions, si escau. Tots els apartats han de contenir la informació necessària sobre els elements que puguin estar afectats pel pla parcial o pla especial, i han de tenir en compte la normativa en matèria ambiental vigent i fer-hi referència. Els inventaris de camp s’han de dur a terme en les èpoques més propícies per detectar la majoria de les espècies de la fauna i de la flora. 3. Cartografia 3.1. Localització del pla parcial o pla especial i dels terrenys afectats. S’hi identifiquen els habitatges, les infraestructures i els serveis. 3.2. Mapa en què es representen els elements identificats en l’apartat 2 (estat inicial). 3.3. Mapa dels elements principals del paisatge i dels punts de visibilitat. 4. Descripció dels objectius principals del pla parcial o pla especial. 5. Descripció de les alternatives estudiades, inclosa l’alternativa de no alterar el medi, que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació geogràfic del pla parcial o pla especial. 6. Descripció del pla parcial o pla especial pel que fa a: 6.1. Motiu pel qual s’ha seleccionat l’alternativa escollida. 6.2. Situació respecte el plantejament vigent. 6.3. Sistema viari previst pel desenvolupament. 6.4. Xarxes de serveis necessàries pel desenvolupament (subministrament d’aigua potable, sanejament d’aigües, electricitat i telecomunicacions). 6.5. Previsió dels consums d’aigua potable, de generació d’aigües residuals i de generació de residus, en funció de les capacitats de creixement de la població. 6.6. Descripció dels criteris de sostenibilitat i paisatgístics emprats, tenint en compte els que estan fixats en l’àmbit nacional. 6.7. Descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona. 6.8. Localització dels punts de captació d’aigües, volums i cabals necessaris, si escau. 6.9. Localització de la connexió al col·lector d’aigües residuals o previsió de sistemes de sanejament autònoms, si escau. 6.10. Descripció del sistema de producció d’energia emprat al projecte, si escau. 7. Descripció i valoració dels probables efectes significatius sobre el medi ambient, inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural –inclosos el patrimoni arquitectònic i l’arqueològic−, el paisatge i la interrelació entre aquests factors. Cal qualificar com a compatibles, moderats, severs i crítics (d’acord amb la definició de l’article 2 d’aquest Reglament) els impactes identificats amb l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries previstes. 8. Descripció de les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura que sigui possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i el paisatge que pugui resultar de l’aplicació del pla parcial o pla especial, integrant-les sempre que sigui possible amb les estratègies nacionals sobre medi ambient. 9. Breu exposició de les dificultats tècniques o altres que ha trobat el redactor de l’estudi ambiental estratègic. Cal especificar l’origen i la causa de les dificultats esmentades. 10. Referència al projecte general al qual va lligat l’EAE del pla parcial o pla especial, i referència al tècnic o l’equip tècnic autor d’aquest pla. El contingut dels apartats s’ha d’adaptar a la magnitud i al context ambiental del pla parcial o pla especial. En cas que algun apartat no es consideri necessari per no afectació, s’ha de precisar i justificar. Quan ho cregui convenient, el ministeri responsable del medi ambient pot demanar informació complementària sobre els aspectes de l’estudi ambiental estratègic del pla parcial, amb la justificació prèvia basada en la importància del pla o la sensibilitat del medi afectat.