-
Per elaborar els estudis respectius de capacitat de càrrega màxima parroquial, previstos a la disposició addicional quarta de l’LGOTU, els comuns han d’avaluar i definir, de forma justificada:
-
a) La capacitat màxima de subministrament i distribució d’aigua potable, en funció de la disponibilitat del recurs hídric. Les entitats subministradores d’aigua potable han d’aportar les dades i informacions de què disposin, i que siguin requerides pels comuns a aquest efecte.
-
b) La capacitat màxima de distribució d’energia elèctrica. FEDA i les entitats subministradores d’energia elèctrica han d’aportar les dades i informacions de què disposin, i que siguin requerides pels comuns a aquest efecte.
-
c) La capacitat màxima de la xarxa viària que accedeix a la parròquia i que hi discorre, tant de caràcter general com secundari, per conservar un nivell de servei que no arribi a situacions habituals de congestió diàries ni setmanals. S’ha de tenir en compte la capacitat màxima de la xarxa actual, així com el Pla de mobilitat parroquial, el Pla sectorial de carreteres generals i el Pla sectorial de noves infraestructures viàries. El ministeri competent en matèria de mobilitat ha d’aportar les dades i informacions de què disposi que siguin necessàries per efectuar l’avaluació prevista en aquesta lletra i que siguin requerides pels comuns.
-
d) La capacitat màxima de conducció i de depuració d’aigües residuals. S’han de tenir en compte les infraestructures actuals (col·lectors i instal·lacions de depuració d’aigües residuals, EDAR i SA) i el Pla de sanejament vigent. El ministeri competent en matèria de medi ambient ha d’aportar les dades i informacions de què disposi a aquest respecte, i que siguin requerides pels comuns.
-
e) Les zones de la seva parròquia servides actualment per la xarxa secundària de col·lectors d’aigües residuals, en el marc del sanejament col·lectiu, així com, i sense perjudici de les ordinacions comunals que en prohibeixen la pràctica, les zones on es preveu aplicar el sanejament autònom.
-
f) La capacitat màxima de transport i tractament de residus sòlids i de les infraestructures corresponents, en particular del centre de tractament de residus i de les deixalleries. El ministeri competent en matèria de medi ambient ha d’aportar les dades i informacions de què disposi a aquest respecte i que siguin requerides pels comuns.
-
g) La capacitat màxima de deposició de terres i de pedres.
-
h) La capacitat màxima de població escolar que pot ser escolaritzada a la parròquia en centres escolars d’educació infantil, primària i secundària. El ministeri competent en matèria d’educació i el ministeri competent en matèria de territori han d’aportar les dades i informacions de què disposin en relació amb aquests punts i que siguin requerides pels comuns.
- i) La capacitat màxima de la resta d’equipaments de la parròquia (centres d’atenció primària, equipaments culturals, esportius, parcs i jardins, etc.). Els ministeris concernits han d’aportar les dades i informacions de què disposin i que siguin requerides pels comuns.
-
j) Altres criteris amb incidència sobre la capacitat total de càrrega de la parròquia que els comuns considerin adient tenir en compte (teixit comercial, zona industrial, espai públic, etc.).
-
Per efectuar les avaluacions previstes a les lletres a a j anteriors, els comuns poden distingir, si escau, diverses zones diferenciades dins el territori de la seva parròquia, i han de tenir en compte tant la capacitat actual de les infraestructures i els serveis referits anteriorment com la planificació i les previsions d’inversió en un horitzó temporal de deu anys.
- Així mateix, per fer els estudis respectius de capacitat de càrrega màxima parroquial, i de conformitat amb l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de l’LGTOU, els comuns han de prendre en consideració les conclusions resultants de les planificacions, i els estudis efectuats pel Govern en els àmbits de la seva competència i, en particular, les relatives a la sostenibilitat dels recursos i del medi natural i a la capacitat i previsions de desenvolupament de les altres infraestructures i instal·lacions nacionals, i, entre altres, les relatives a la capacitat dels serveis hospitalaris i de la xarxa de telecomunicacions.
- Per garantir la coherència entre els estudis de càrrega màxima parroquial des de la fase inicial de la seva confecció i per assegurar l’operativitat i eficàcia del principi de coordinació territorial supracomunal, el Govern ha de promoure i coordinar taules de treball periòdiques, conjuntament amb tots els comuns, i ha de publicar guies tècniques per establir els estàndards que han de complir els estudis de càrrega màxima parroquial, i els valors de referència i/o taules d’equivalència en funció dels quals els comuns han d’avaluar els criteris i elements previstos als apartats anteriors.
- D’acord amb l’estudi de capacitat de càrrega màxima de la parròquia i les conclusions que en dimanen en aplicació dels criteris previstos als apartats 1 i 2 anteriors, diferenciant, si escau, diverses zones dintre del territori parroquial, els comuns han de justificar l’edificabilitat màxima de la parròquia i adaptar els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, segons el que està previst a l’apartat 5 de la disposició addicional quarta de l’LGOTU. Addicionalment, els comuns han de tenir en compte el sostre d’edificabilitat no executat i l’executat.
Així mateix, d’acord amb les conclusions dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial s’han de determinar les necessitats de desenvolupament de les infraestructures i instal·lacions parroquials i nacionals, i establir les planificacions d’inversió corresponents per part de les administracions competents.
-
En aquesta adaptació, cada comú podrà, en coordinació amb el Govern i amb els altres comuns, considerar els elements següents en matèria de sostenibilitat ambiental, en funció de les seves especificitats pròpies i del seu grau de desenvolupament urbanístic:
- a) La previsió de zones de transició i esponjament entre nuclis urbans, fent atenció al manteniment del mosaic agrari.
- b) La previsió de corredors ecològics entre infraestructures.
- c) La valoració de la fragmentació dels hàbitats i la pèrdua de biodiversitat resultant del desenvolupament dels plans o projectes.
- d) La valoració de la impermeabilització del terreny i la consegüent manca de recàrrega dels aqüífers associats.”