Decret 367/2022, del 14 de setembre del 2022

Article 13. Tractaments amb finalitat de videovigilància

1. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, poden dur a terme el tractament d’imatges mitjançant sistemes de càmeres o càmeres de vídeo amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns, i també de les seves instal·lacions, en els termes que estableix la Llei qualificada de seguretat pública.
2. El deure d’informació establert a la Llei 29/2021 es considera complert mitjançant la col·locació d’un dispositiu informatiu en un lloc prou visible en què consti, almenys, l’existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d’exercir els drets regulats a la Llei 29/2021. També es pot incloure al dispositiu informatiu un codi de connexió o una adreça d’Internet amb aquesta informació. En tot cas, el responsable del tractament ha de mantenir a disposició dels interessats la informació relativa al dret de transparència de la informació.
3. A l’empara de l’article 2.4 de la Llei 29/2021, es considera exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament el tractament que faci una persona física d’imatges que només captin l’interior del seu domicili. També en queda exclosa la captació d’imatges amb sistemes de videoporter, sempre que s’activin només durant el període necessari per identificar les persones que volen accedir a l’immoble i no s’enregistrin les imatges, o bé la instal·lació de càmeres falses que no siguin aptes per captar imatges.
4. Només es pot fer un tractament amb sistemes de videovigilància, d’acord amb el principi de minimització de les dades de la Llei 29/2021, és a dir, si la finalitat del tractament no es pot aconseguir raonablement amb altres mitjans que siguin menys intrusius per als drets i les llibertats fonamentals de l’interessat.
5. La utilització de la videovigilància, inclosa la funció de reconeixement biomètric instal·lada per entitats privades per a les seves finalitats pròpies (p. ex. màrqueting, estadístiques o fins i tot seguretat), requereix el consentiment explícit de tots els interessats, de conformitat amb l’article 9.2.a de la Llei 29/2021; no obstant això, també es pot aplicar una altra excepció de l’article 9.2, si escau.
6. Si l’interessat, mitjançant un dret d’accés, vol rebre una còpia del material audiovisual captat per les càmeres de videovigilància, cal que el responsable eviti afectar negativament els drets i les llibertats d’altres interessats sobre el material. Per evitar aquest efecte, el responsable del tractament, com a norma general, ha d’aplicar mesures tècniques per complir la sol·licitud d’accés; per exemple, editant les imatges amb emmascarament o codificació.

Article 13. Tractaments amb finalitat de videovigilància

1. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, poden dur a terme el tractament d’imatges mitjançant sistemes de càmeres o càmeres de vídeo amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns, i també de les seves instal·lacions, en els termes que estableix la Llei qualificada de seguretat pública. 2. El deure d’informació establert a la Llei 29/2021 es considera complert mitjançant la col·locació d’un dispositiu informatiu en un lloc prou visible en què consti, almenys, l’existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d’exercir els drets regulats a la Llei 29/2021. També es pot incloure al dispositiu informatiu un codi de connexió o una adreça d’Internet amb aquesta informació. En tot cas, el responsable del tractament ha de mantenir a disposició dels interessats la informació relativa al dret de transparència de la informació. 3. A l’empara de l’article 2.4 de la Llei 29/2021, es considera exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament el tractament que faci una persona física d’imatges que només captin l’interior del seu domicili. També en queda exclosa la captació d’imatges amb sistemes de videoporter, sempre que s’activin només durant el període necessari per identificar les persones que volen accedir a l’immoble i no s’enregistrin les imatges, o bé la instal·lació de càmeres falses que no siguin aptes per captar imatges. 4. Només es pot fer un tractament amb sistemes de videovigilància, d’acord amb el principi de minimització de les dades de la Llei 29/2021, és a dir, si la finalitat del tractament no es pot aconseguir raonablement amb altres mitjans que siguin menys intrusius per als drets i les llibertats fonamentals de l’interessat. 5. La utilització de la videovigilància, inclosa la funció de reconeixement biomètric instal·lada per entitats privades per a les seves finalitats pròpies (p. ex. màrqueting, estadístiques o fins i tot seguretat), requereix el consentiment explícit de tots els interessats, de conformitat amb l’article 9.2.a de la Llei 29/2021; no obstant això, també es pot aplicar una altra excepció de l’article 9.2, si escau. 6. Si l’interessat, mitjançant un dret d’accés, vol rebre una còpia del material audiovisual captat per les càmeres de videovigilància, cal que el responsable eviti afectar negativament els drets i les llibertats d’altres interessats sobre el material. Per evitar aquest efecte, el responsable del tractament, com a norma general, ha d’aplicar mesures tècniques per complir la sol·licitud d’accés; per exemple, editant les imatges amb emmascarament o codificació. 1. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, poden dur a terme el tractament d’imatges mitjançant sistemes de càmeres o càmeres de vídeo amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns, i també de les seves instal·lacions, en els termes que estableix la Llei qualificada de seguretat pública. 2. El deure d’informació establert a la Llei 29/2021 es considera complert mitjançant la col·locació d’un dispositiu informatiu en un lloc prou visible en què consti, almenys, l’existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d’exercir els drets regulats a la Llei 29/2021. També es pot incloure al dispositiu informatiu un codi de connexió o una adreça d’Internet amb aquesta informació. En tot cas, el responsable del tractament ha de mantenir a disposició dels interessats la informació relativa al dret de transparència de la informació. 3. A l’empara de l’article 2.4 de la Llei 29/2021, es considera exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament el tractament que faci una persona física d’imatges que només captin l’interior del seu domicili. També en queda exclosa la captació d’imatges amb sistemes de videoporter, sempre que s’activin només durant el període necessari per identificar les persones que volen accedir a l’immoble i no s’enregistrin les imatges, o bé la instal·lació de càmeres falses que no siguin aptes per captar imatges. 4. Només es pot fer un tractament amb sistemes de videovigilància, d’acord amb el principi de minimització de les dades de la Llei 29/2021, és a dir, si la finalitat del tractament no es pot aconseguir raonablement amb altres mitjans que siguin menys intrusius per als drets i les llibertats fonamentals de l’interessat. 5. La utilització de la videovigilància, inclosa la funció de reconeixement biomètric instal·lada per entitats privades per a les seves finalitats pròpies (p. ex. màrqueting, estadístiques o fins i tot seguretat), requereix el consentiment explícit de tots els interessats, de conformitat amb l’article 9.2.a de la Llei 29/2021; no obstant això, també es pot aplicar una altra excepció de l’article 9.2, si escau. 6. Si l’interessat, mitjançant un dret d’accés, vol rebre una còpia del material audiovisual captat per les càmeres de videovigilància, cal que el responsable eviti afectar negativament els drets i les llibertats d’altres interessats sobre el material. Per evitar aquest efecte, el responsable del tractament, com a norma general, ha d’aplicar mesures tècniques per complir la sol·licitud d’accés; per exemple, editant les imatges amb emmascarament o codificació.