Annexos
- Nou plànol 1-03 del PSNIV, que deroga l’anterior
- Nou plànol 117067 del conjunt de plànols PSNIV-PSCG, que deroga l’anterior
- Plànols de detall de la nova rotonda
Memòria
- Marc legal
El Consell General, en la sessió del 29 de desembre del 2000, va aprovar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (en endavant, “LGOTU”), que es va publicar al BOPA núm. 10, any 13, del 24 de gener del 2001, amb l’objectiu d’establir un marc normatiu de l’ordenació del territori i de la planificació de l’urbanisme. Després de diverses modificacions, el text vigent és el text refós publicat al BOPA núm. 57, any 2019, del 26 de juny del 2019.
Amb la finalitat de desenvolupar aquesta Llei, el Govern va iniciar la redacció dels plans sectorials amb incidència viària en diversos àmbits d’actuació. El primer que es va aprovar va ser el Pla sectorial de noves infraestructures viàries (en endavant, “PSNIV”), publicat el 2003, el 2005 i el 2015, i posteriorment es va publicar el Pla sectorial de carreteres generals (en endavant, “PSCG”), publicat el 2015 i el 2017. El 2015 i el 2017 també es va publicar al BOPA un joc de plànols refosos d’ambdós plans viaris, per millorar la comprensió de la xarxa viària nacional.
L’LGOTU també determina que els plans sectorials (i els projectes d’interès nacional), una vegada aprovats i publicats, vinculen els POUP (plans d’ordenació i urbanisme parroquial) en allò que els pugui afectar. En aquest sentit, i donat que aquest complement del PSNIV només afecta una parròquia, l’únic POUP afectat pel que es disposa a l’LGOTU és el de Sant Julià de Lòria, la revisió del qual va ser aprovada el 26-11-2015 (edicte publicat al BOPA núm. 83, any 2015, del 9-12-2015).
Aquest complement ha de ser tramitat segons el que estableix l’LGOTU, i serà vigent a partir del dia que es publiqui definitivament al BOPA. En aquest sentit, l’article 64 del text refós de l’LGOTU vigent diu el següent:
“Article 64. Contingut dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials
-
A efectes d’aprovació, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials han de contenir, almenys, la documentació següent:
- a) Descripció i justificació de l’interès nacional del projecte o del pla sectorial de què es tracti.
- b) Determinació precisa de la situació i límits dels terrenys necessaris per a la seva execució, ja siguin de titularitat pública o privada, i del mecanisme d’obtenció del sòl destinat a l’execució de les obres, d’acord amb el que estableix l’article següent.
- c) Pressupost estimat, mecanismes de finançament previstos, i termini estimat d’execució.”
A l’efecte d’execució, el projecte constructiu complet serà sotmès a informació pública juntament amb l’estudi d’impacte ambiental corresponent i la resta de documentació, segons determina la legislació vigent. La documentació d’aquest document, però, és per a la fase prèvia d’aprovació com a instrument urbanístic a fi de garantir la coherència amb el POUP de Sant Julià de Lòria.
- Descripció del nou element i justificació de l’interès nacional
Descripció del nou element
Aquest complement del PSNIV té per objecte definir un nou enllaç viari a la CG-1, a l’altura de la borda Sabaté: l’ES-38, rotonda de la Juberrussa. Aquest document només afegeix aquest element al Pla, a l’altura del PK 9+380 de la CG-1, i no en modifica ni n’elimina cap altre element. Com ja s’ha dit, aquest nou element viari només afecta una parròquia, la de Sant Julià de Lòria, malgrat que passi a formar part d’un pla viari d’àmbit nacional (el PSNIV). Aquesta rotonda té un radi interior de 13 metres i un radi exterior de 23 metres, similars als del nou enllaç entre la CG-1 i la carretera secundària de Fontaneda; aquests radis són uns 3 metres més grans que els que s’empren generalment al PSNIV, degut a la presència del riu i la seva amplada reglamentada. El vol d’una rotonda de 10 i 20 metres de radi és tan gran que, a la pràctica, suposaria també l’embigat complet sobre el riu. Així doncs, un radi més gran només comporta una afectació mínima per viabilitat, des del punt de vista urbanístic, de 110,76 m2 (part de la rotonda sobre la finca del marge dret del riu).
El nou element s’anomena ES-38, rotonda de la Juberrussa. Es considera un enllaç secundari perquè es tracta d’una rotonda a nivell que no connecta amb carrers ni altres carreteres, a diferència dels enllaços principals del Pla. Aquest element permetrà els girs a la CG-1, tant als vehicles, en general, com als autobusos de la línia que cobreix aquest sector: l’L1. Aquesta rotonda se situa entre dos rotondes que ja existeixen: l’enllaç ES-10 de la Riberola (situat al PK 8+450 de la CG-1) i la rotonda de l’EDAR sud (situada al PK 10+340 de la CG-1). Així doncs, se situa a uns 930 m de l’enllaç de la Riberola i a uns 960 m de la rotonda de l’EDAR sud. És a dir, està pràcticament centrada entre els dos enllaços actuals, i a una distància prou justificada per incloure-la al PSNIV, tenint en compte, també, les activitats comercials que es duen a terme avui dia a la zona i el planejament potencial previst, que requeriran noves i millors connexions amb la CG-1.
El nou element ES-38 té una repercussió en l’accés actual a la borda Sabaté, derivat dels criteris generals d’accessos a rotondes i viaductes del PSNIV, que continuen vigents i no es modifiquen amb aquest complement del Pla; això comporta que l’accés actual no podrà ser emprat per a vehicles. Així mateix, el potencial urbanístic de la zona també quedarà més ben connectat al tram viari de la CG-1 amb aquest nou element. En aquest sentit, el conveni signat ja acorda la situació de la reposició d’accés tal com queda definida en aquest complement del PSNIV.
Justificació de l’interès nacional
Com ja hem dit en l’apartat anterior, el nou element queda centrat entre dos elements ja existents a la CG-1, situats a 930 m i 960 m de l’ES-38. Es preveu que aquest nou element estalviï un mínim de 148.000 girs a l’any, que, en una distància de 1.920 m, representen un total de 284.000 km/any. Aquests girs i quilòmetres podrien augmentar, en funció de com acabi funcionant l’enllaç.
En relació amb el transport públic, la nova rotonda és un element neutre, però no és així per a la línia concessionada L1, que es veurà beneficiada pel nou enllaç pel fet que li permetrà estalviar 3.500 km/any en les cinc freqüències diàries que ofereix fins al centre comercial adjacent a l’enllaç. El nou enllaç suposarà un estalvi de quilometratge pel mateix nombre de freqüències, pel fet que a la zona de l’EDAR sud i a la zona duanera no hi ha cap parada de l’L1 i, per tant, els vehicles que passen de la Riberola han d’anar a girar a la rotonda següent: ara podran girar al nou enllaç previst. La presència d’aquest nou element també permetrà, per exemple, duplicar els serveis per un cost similar, pel fet que el quilometratge total serà similar a l’anterior. Aquesta opció suposaria una millora de la mobilitat sostenible per als treballadors i clients del centre; s’haurà d’analitzar quan el centre reprengui l’activitat i es fixin els horaris dels treballadors i del centre comercial.
A més a més, hi ha una altra circumstància que cal tenir en compte: les cues de sortida d’Andorra sovint arriben entre la rotonda de l’EDAR sud i la zona del nou enllaç. Això vol dir que per a tots els girs descrits anteriorment, a més a més, hi haurà un estalvi de temps considerable en aquestes circumstàncies de cues. Això passa en hores punta de sortida del país de dilluns a divendres, així com en caps de setmana i festius.
Atès el que s’ha exposat anteriorment, es considera que aquest element dona resposta a diverses problemàtiques existents. Suposarà un estalvi anual en quilòmetres, temps i tones de CO2 i també possibilitarà un millor servei de transport públic a la zona pel mateix preu o per un preu inferior a l’anteriorment contret pel Govern. Aquests són els motius principals que justifiquen l’interès nacional de la nova rotonda.
- Determinació precisa i límits dels terrenys necessaris per executar el projecte. Mecanisme d’obtenció del sòl
L’abast i la determinació precisa del nou element ES-38 queden definits al conjunt de plànols d’aquest complement. Pel que fa a l’urbanisme, són especialment importants els plànols dels annexos 1 i 2. A més a més, i com que el projecte constructiu núm. 0036/2020 ja està en una fase molt avançada, també s’adjunten a l’annex 3 un conjunt de plànols constructius del nou element i la reposició d’accés, tal com s’ha justificat anteriorment. L’afectació per al sistema viari nacional del nou element és de 110,76 m2 sobre la finca de la borda Sabaté.
Els terrenys directament afectats pel nou enllaç són la CG-1, el riu Valira i una porció de finca privada ja convinguda amb casa Sabaté. A més a més, també s’ha acordat la construcció de l’estrep del marge dret del nou pont que ha de suportar la nova rotonda.
El mecanisme d’obtenció del sòl ha estat un conveni de cessió urbanística entre la propietat, el Comú de Sant Julià de Lòria i el Govern, pel qual la propietat cedeix al Govern el terreny afectat pel riu i pel nou enllaç de forma gratuïta i anticipada al desenvolupament urbanístic de la resta del terreny. En aquest sentit, i a fi que el nou element pugui ser tingut en compte pel Comú com a sistema viari, nacional en aquest cas, el conveni també preveu el fet que cal introduir aquest element al PSNIV. La reposició d’accés també forma part del complement del PSNIV així com del conveni, perquè és conseqüència directa dels criteris generals d’accessibilitat del mateix pla.
- Pressupost, finançament i termini d’execució del nou element del PSNIV
Com ja s’ha esmentat anteriorment, el projecte constructiu està molt avançat i el pressupost de l’obra d’aquest complement del PSNIV ascendeix a 2.445.919,72 euros. La Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021 té una partida suficient al compte 510-515-60700/1987-0014 per assumir-lo durant els exercicis del 2021 i el 2022, de forma coherent amb el termini previst de les obres, que és de quinze mesos des de l’inici dels treballs.
Andorra la Vella, 23 de març del 2021
Document associat