Codi Penal Llibre primer: Normes generals Títol únic Capítol I. L’aplicació de la llei penal

Capítol II. Regles generals sobre delictes i contravencions

Capítol III. Persones responsables dels delictes i les contravencions

Capítol IV. Circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal

Capítol V. Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal

Capítol VI. L’extinció de la responsabilitat criminal

Capítol VII. Les penes i llur determinació

Capítol VIII. La prescripció de les penes

Capítol IX. La suspensió de la condemna i la rehabilitació del condemnat

Capítol X. Les persones responsables civilment

Capítol XI. La reparació de perjudicis i el pagament de despeses judicials

Llibre segon. Dels delictes majors Títol I. Delictes contra el Principat Capítol I. L’honor nacional i la pau

Capítol II. La seguretat interior

Capítol III. L’organització del Principat A. Les autoritats i els agents de l’autoritat

B. L’Administració de Justícia

C. La pau pública

D. Els serveis públics

Títol II. Delictes contra la societat Capítol I. El treball

Capítol II. L’economia A) Les empreses i l’activitat mercantil

B. La moneda falsa

C. El blanqueig de diner o de valors

Capítol III. La fe pública Article 148 Article 149 Article 150 Article 151 Article 152 Article 153 Article 154 Article 155 Article 156 Article 157 Article 158 Article 159 Article 160 Capítol IV. La salut pública Article 161 Article 162 Article 163 Article 164 Article 165 Article 166 Article 167 Article 168 Article 169 Article 170 Article 171 Article 172 Article 173 Article 174 Capítol V. La protecció familiar i dels desvalguts Article 175 Article 176 Article 177 Article 178 Capítol VI. La circulació viària Article 179 Títol III. Delictes contra les persones Capítol I. Delictes contra la vida de les persones Article 180 Article 181 Article 182 Article 183 Article 184 Article 185 Article 186 Article 187 Article 188 Article 189 Article 190 Article 191 Capítol II. Delictes contra la integritat de les persones Article 192 Article 193 Article 194 Article 195 Article 196 Article 197 Article 198 Article 199 Capítol III. Delictes contra l’honor de les persones Article 200 Article 201 Article 202 Article 203 Capítol IV. Delictes de comportament sexual Article 204 Article 205 Article 206 Article 207 Article 208 Article 209 Article 210 Article 211 Article 212 Article 213 Article 214 Article 215 Article 216 Article 217 Capítol V. Delictes contra la intimitat de les persones Article 218 Article 219 Article 220 Article 221 Article 222 Article 223 Article 224 Article 225 Article 226 Article 227 Capítol VI. Delictes contra la llibertat de les persones Article 228 Article 229 Article 230 Article 231 Article 232 Article 233 Article 234 Article 235 Article 236 Article 237 Article 238 Títol IV. Delictes contra el patrimoni Capítol I. Del robatori i del furt Article 239 Article 240 Article 241 Article 242 Article 243 Article 244 Article 245 Article 246 Capítol II. De l’apropiació indeguda i de l’estafa Article 247 Article 248 Capítol III. Dels xecs sense provisió i de les targetes de crèdit Article 249 Article 250 Article 251 Article 252 Article 253 Article 254 Capítol IV. De la receptació Article 255 Article 256 Capítol V. Dels danys i dels incendis Article 257 Article 258 Article 259 Article 260 Article 261 Article 262 Article 263 Capítol VI. Del delicte informàtic Article 264 Article 265 Article 266 Article 267 Article 268 Article 269 Article 270 Títol V. Delictes majors culposos Article 271 Llibre tercer. Dels delictes menors Títol I. Delictes contra l’Administració de Justícia Article 272 Article 273 Article 274 Article 275 Article 276 Article 277 Article 278 Article 279 Article 280 Article 281 Article 282 Article 283 Títol II. Delictes contra la pau i l’ordre públics Article 284 Article 285 Article 286 Article 287 Article 288 Article 289 Article 290 Article 291 Article 292 Article 293 Article 294 Article 295 Article 296 Títol III. Delictes contra la salut pública Article 297 Article 298 Article 299 Article 300 Títol IV. Delictes contra els interessos generals Article 301 Article 302 Article 303 Article 304 Article 305 Article 306 Article 307 Article 307 bis Títol V. Delictes contra les persones Capítol I. Delictes contra la integritat física de les persones Article 308 Article 309 Article 310 Article 311 Capítol II. Delictes contra l’honor, la dignitat i la llibertat de les persones Article 312 Article 313 Article 314 Article 315 Article 316 Article 317 Article 318 Article 319 Article 320 Article 321 Capítol III. Delictes contra la família Article 322 Article 323 Article 324 Article 325 Article 326 Article 327 Capítol IV. Delictes contra el patrimoni Article 328 Article 329 Article 330 Article 331 Article 332 Article 333 Article 334 Article 335 Article 336 Article 337 Article 338 Article 339 Article 340 Article 341 Article 342 Article 343 Article 344 Article 345 Article 346 Títol V. Delictes menors culposos Article 347 Llibre quart Títol únic: de les contravencions penals Article 348 Article 349 Article 350 Article 351 Exposició de motius Amb la publicació del Codi Penal s’assoleix l’objectiu més important en la llarga evolució cap a la sistematització i la codificació de les lleis penals andorranes. L’antic ordenament penal del Principat, fonamentat quasi exclusivament en la jurisprudència del Tribunal de Corts, fou successivament completat per normes penals específiques que tipificaren alguns delictes la penalitat dels quals no podia basar-se en precedents judicials anteriors. Posteriorment aparegueren les primeres codificacions parcials, encara que molt elementals, com les de les contravencions penals o faltes, la de delictes connexos a infraccions en matèria de taxes i altres normes penals més específiques com les referides a infraccions per conducció de vehicles a motor sota la influència de begudes alcohòliques, la protecció penal del xec, la defraudació de la propietat literària i artística, etc. L’antecedent més immediat del Codi, el constitueix el Codi de Delictes Menors i Contravencions Penals, que tipifica i pena un gran nombre d’infraccions d’aquella naturalesa que ara queden subsumides en el nou Codi. Faltava, però, un veritable Codi Penal que recollís totes les infraccions d’aquella naturalesa i que establís unes normes generals sobre els delictes i les contravencions, la responsabilitat criminal i les penes. Per iniciativa de S.E. els Coprínceps fou creada una Comissió de juristes que havien de redactar l’avant-projecte de Codi Penal. Els treballs de la Comissió han durat diversos anys en el curs dels quals ha estat escoltat el Col·legi d’Advocats d’Andorra i s’ha demanat, així mateix, l’assessorament d’altres juristes, de reconeguda solvència, dels països veïns. Ultimats els treballs s’ha procedit a la redacció i l’aprovació del projecte definitiu, que recull aquest Decret. Per a la redacció del Codi s’ha tingut en compte especialment la jurisprudència del Tribunal de Corts que ha vingut reiteradament configurant la tipificació de la major part de delictes i, a manca d’aquests precedents jurisprudencials, especialment quan es tracta de sancionar penalment modernes formes de delinqüència, s’ha recorregut a la legislació comparada, preferentment la dels dos països veïns que compten amb la doctrina penal més coneguda i acceptada al Principat. El nou Codi Penal està dividit en quatre llibres. El primer llibre conté la part general. En primer lloc es determina l’àmbit d’aplicació de la llei penal andorrana. Es formula una definició material del delicte amb referència directa i expressa al dol i a la culpa i es recullen els principis de legalitat dels delictes i de les penes i el de la irretroactivitat de la llei penal amb l’excepció de la llei penal més favorable. S’estableix el caràcter personal de la responsabilitat penal però, en aquest punt, el Codi introdueix, de manera excepcional en certs supòsits, el reconeixement d’una responsabilitat penal de les persones jurídiques. Queda regulat l’error en matèria penal així com el cas fortuït, en declarar el Codi que el fet comès sense malícia o culpa es considera fortuït i exclou de responsabilitat. Queda, així mateix definida l’autoria i la participació i es recull el catàleg de les causes eximents així com el de les atenuants i les agreujants modificatives de la responsabilitat penal, d’acord amb les orientacions de la jurisprudència del Tribunal de Corts. El Codi regula les penes imposables i les classifica en principals i accessòries. És de remarcar que, amb el desig d’evitar els inconvenients de les penes de presó, consagra legalment una pràctica jurisprudencial anterior, en virtut de la qual, en relació als delictes que tenen prevista una pena de presó no superior a tres anys i a les contravencions penals, el Tribunal, atenent el tipus del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del reu, pot substituir totalment o parcialment la pena de presó per una o més de les accessòries a excepció de la pena d’expulsió. Pel que fa a la determinació concreta de la pena, els Tribunals, encara que gaudint d’un ampli i prudent arbitri, queden sotmesos a l’imperi de la llei i han de fixar la pena concreta dins els límits establerts pel Codi guiant-se pels criteris establerts per l’article 53. La part especial del Codi queda compresa en els tres llibres restants. El Codi continua acceptant la classificació tripartida de les infraccions penals que respon als diferents graus de gravetat material i serveix de clara referència a l’efecte d’atribuir la competència als diferents òrgans jurisdiccionals. La tècnica en la tipificació de les diferents figures delictives i de les contravencions penals està presidida per la idea de la sobrietat i de la simplicitat, sense detriment del principi de legalitat. El Codi s’inspira així mateix en el principi d’intervenció mínima, en el sentit que la norma penal protegeix només aquells béns jurídics fonamentals des d’un punt de vista ètic i social quan han estat lesionats de forma greu no suportable per la societat. El llibre segon relaciona i tipifica els anomenats delictes majors. Cal remarcar una regulació més detallada de les infraccions penals relacionades amb les activitats mercantils i econòmiques i, d’una manera especial, les normes sancionadores del blanqueig de diner. En l’àmbit del delicte contra les persones queda regulada per primera vegada la protecció penal del dret a la intimitat personal. La regulació dels delictes contra el patrimoni es fa seguint les pautes tradicionals establertes per la nombrosa i constant jurisprudència del Tribunal de Corts, amb la sola novetat que s’hi introdueix la tipificació fins ara inèdita dels delictes informàtics. Els llibres tercer i quart comprenen respectivament els delictes menors i les contravencions penals. En ambdós àmbits el Codi es limita, amb poques excepcions, a incorporar el text vigent del fins ara Codi de Delictes Menors i de Contravencions penals. Pel que fa als delictes culposos, el Codi ha optat per unes normes generals aplicables als delictes susceptibles d’una comissió d’aquell tipus i que, a manca de norma específica, estableixen un límit a la pena imposable. És de remarcar finalment que el Codi ha reservat encara un paper considerable a la jurisprudència. Si aquesta ha perdut, per aplicació estricta del principi de legalitat, la més important de les seves funcions anteriors, restarà encara vigent el valor de la doctrina jurisprudencial com a factor rellevant d’interpretació de la norma penal. En algun cas, el Codi ha optat, en consideració a la simplicitat, per deixar a la jurisprudència, en aquest punt ben clara i precisa, la delimitació de conceptes com els propis dels delictes inacabats. Codi Penal Llibre Primer. Normes generals Títol únic Capítol I: L’Aplicació de la llei penal. Capítol II: Regles generals sobre delictes i contravencions. Capítol III: Persones responsables dels delictes i contravencions. Capítol IV: Circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal. Capítol V: Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. Capítol VI: L’extinció de la responsabilitat criminal. Capítol VII: Les penes i llur determinació. Capítol VIII: La prescripció de les penes. Capítol IX: La suspensió de la condemna i la rehabilitació del condemnat. Capítol X: Les persones responsables civilment. Capítol XI: La reparació de perjudicis i el pagament de despeses judicials. Llibre segon. Dels delictes majors Títol I: Delictes contra el Principat Capítol I: L’honor nacional i la pau. Capítol II: La seguretat interior. Capítol III: L’organització del Principat. A. Les autoritats i els agents de l’autoritat. B. L’Administració de Justícia. C. La pau pública. D. Els serveis públics. Títol II: Delictes contra la societat. Capítol I: El treball. Capítol II: L’economia. A. L’activitat mercantil. B. La moneda. C. El blanqueig de diner o de valors. Capítol III: La fe pública. Capítol IV: La salut pública. Capítol V: La protecció familiar i dels desvalguts. Capítol VI: La circulació viària. Títol III: Delictes contra les persones. Capítol I: Delictes contra la vida de les persones. Capítol II: Delictes contra la integritat de les persones. Capítol III: Delictes contra l’honor de les persones. Capítol IV: Delictes de comportament sexual. Capítol V: Delictes contra la intimitat de les persones. Capítol VI: Delictes contra la llibertat de les persones. Títol IV: Delictes contra el patrimoni. Capítol I: Del robatori i del furt. Capítol II: De l’apropiació indeguda i de l’estafa. Capítol III: Dels xecs sense provisió i les targetes de crèdit. Capítol IV: De la receptació. Capítol V: Dels danys i dels incendis. Capítol VI: Del delicte informàtic. Títol V: Delictes majors culposos. Llibre tercer. Dels delictes menors Títol I: Delictes contra l’Administració de Justícia. Títol II: Delictes contra la pau i l’ordre públics. Títol III: Delictes contra la salut pública. Títol IV: Delictes contra els interessos generals. Títol V: Delictes contra les persones. Capítol I: Delictes contra la integritat física de les persones. Capítol II: Delictes contra l’honor, la dignitat i la llibertat de les persones. Capítol III: Delictes contra la família. Capítol IV: Delictes contra el patrimoni. Títol V: Delictes menors culposos. Llibre Quart Títol únic: de les contravencions penals. Llibre primer: Normes generals Títol únic Capítol I. L’aplicació de la llei penal Article 1 Són delictes o contravencions penals les accions o omissions intencionals o culposes expressament penades per la llei. Article 2 Les normes d’aquest Codi s’aplicaran a tots els delictes i contravencions penals comesos dins el territori del Principat. Article 3 Seran també d’aplicació: 1. Als delictes que s’iniciïn, es preparin o es cometin a l’estranger, quan produeixin o es pretengui que tinguin efectes en territori andorrà. 2. Als delictes que s’iniciïn, es preparin o es cometin en territori andorrà, quan produeixin o es pretengui que tinguin efectes a l’estranger. 3. Als delictes comesos per andorrans o estrangers a l’estranger contra la seguretat del Principat, les seves institucions o autoritats i els de falsificació de documents, monedes o segells oficials andorrans. 4. Als delictes comesos per andorrans en un país estranger si concorren els següents requisits: a) que l’acusat es trobi a Andorra; b) que no hagi estat jutjat al país on ha delinquit; c) que la infracció de què se l’acusa tingui també caràcter de delicte al país on ha estat comesa. Article 4 Els delictes comesos a l’estranger, que se segueixin realitzant a Andorra, seran penats conforme a aquest Codi. Els Tribunals andorrans també seran competents per jutjar els delictes complexos quan algun dels seus elements constitutius hagi tingut lloc en el territori del Principat. Article 5 La llei penal no tindrà efectes retroactius, però si la llei vigent al temps de cometre’s el delicte fos distinta de la vigent en el moment de la condemna o en temps intermedi, s’aplicarà sempre la norma més favorable al reu. Capítol II. Regles generals sobre delictes i contravencions Article 6 Els actes punibles es classifiquen segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals. Article 7 Els delictes o les contravencions poden ésser dolosos o culposos. Són delictes culposos els comesos per imprudència, imperícia, negligència o manca de previsió. Article 8 La responsabilitat penal és exclusivament personal. Recau solament en les persones que han intervingut en la comissió de la infracció penal. Article 9 Malgrat el que disposa l’article anterior, les persones jurídiques podran ser també responsables penalment dels delictes previstos en els articles 99 bis, 130, 132, 133, 141 bis al 147, ambdós inclosos, comesos pels seus òrgans o representants en l’exercici de les seves funcions. Article 10 Són punibles el delicte consumat, el frustrat i la temptativa. Article 11 El desistiment voluntari exonerarà de responsabilitat llevat que els actes executats siguin constitutius d’infracció penal. Article 12 L’error invencible sobre un element essencial del fet integrant o agreujant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal o l’agreujament de la pena. Article 13 En el cas d’error vencible, la infracció penal es castigarà com a culposa ateses les circumstàncies del fet i de l’autor. Capítol III. Persones responsables dels delictes i les contravencions Article 14 Són responsables d’un delicte o una contravenció l’autor, el còmplice i l’encobridor. Article 15 Es considera autor aquell qui realitza personalment o per mitjà d’un altre un acte punible. També es considera autor el qui força o indueix a la realització d’un acte punible o hi coopera amb actes necessaris. Article 16 Es considera còmplice aquell que de manera no essencial col·labora en la perpetració d’un delicte o una contravenció. Article 17 Es considera encobridor aquell que, tenint coneixement de la comissió del delicte o la contravenció i no havent-hi participat, ajuda el delinqüent a aprofitar-se del fet o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució del delinqüent. No seran castigats com a encobridors, el consort, els ascendents, descendents i germans dels autors o còmplices. Capítol IV. Circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal Article 18 El fet comès per un mer accident, sense malícia o culpa es considera fortuït i excloent de responsabilitat. Article 19 Estan exempts de responsabilitat criminal: 1. Els qui no tinguin en el moment de la realització de l’acte punible l’edat de setze anys. 2. El qui comet el fet delictiu en estat d’alienació mental, o trastorn mental transitori, no provocats intencionadament, que el privi totalment de les seves facultats intel·lectives o volitives. 3. El qui realitzi l’acte punible per salvaguardar un bé social o individual que per les circumstàncies concretes mereixi protecció superior. 4. El qui cometi el delicte en estat de necessitat o constret per una força o una por irresistibles. 5. El qui obri complint el seu deure, en exercici d’un dret o d’un càrrec o per mandat superior legítim. Article 20 En el cas de l’exempció de responsabilitat establerta en l’article 19, apartat 2, el Tribunal ordenarà l’internament de l’interessat en un centre adequat pel temps i en les condicions que es determinin mentre perduri la malaltia. El Tribunal, a la vista dels informes mèdics que periòdicament haurà de trametre el Centre, podrà substituir l’internament per altres mesures curatives o deixar-lo sense efecte. Article 21 També queda exempt de responsabilitat el qui actua en defensa pròpia o d’altra persona o de béns propis o aliens sempre que sigui necessària, i objecte d’una agressió immediata i il·legítima no provocada i utilitzi un mitjà de defensa proporcionat. Article 22 Els menors que no hagin complert 16 anys i que hagin comès una infracció penal són sotmesos a la jurisdicció del Tribunal de Menors. Igualment, a la persona major de 16 anys i menor de 18 que cometi un fet tipificat en aquest Codi li poden ser d’aplicació les disposicions de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, en els casos i amb els requisits que l’esmentada Llei disposa. Capítol V. Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal Article 23 Constituiran circumstàncies atenuants les eximents incompletes, que el culpable tingui menys de vint-i-un anys d’edat, que hagi actuat per motivacions d’índole moral, el penediment espontani i anterior a la persecució del delicte, i la plena col·laboració amb les autoritats per evitar i reparar els efectes del fet delictiu, i qualssevol altres anàlogues a criteri del Tribunal. Article 24 L’acció o omissió preterintencional serà castigada amb la pena prevista pel delicte culpós però, en atenció a la gravetat del fet, podrà ésser augmentada en la meitat de l’assenyalada. Article 25 Seran circumstàncies agreujants de la responsabilitat: 1. La premeditació. 2. La traïdoria. 3. La crueltat o la comissió de danys innecessaris. 4. Buscar o aprofitar l’ocasió d’un sinistre, desastre o calamitat. 5. L’abús d’autoritat, superioritat o confiança. 6. La nocturnitat. 7. L’actuació mitjançant preu o recompensa. 8. L’actuació en bandes o per dues o més persones. 9. La reincidència. Article 26 Hi ha reincidència quan el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte al qual la llei assenyali una pena igual o superior, o per dos o més delictes dels que tinguin assenyalada una pena inferior. Article 27 El parentiu fins al tercer grau podrà constituir una circumstància atenuant o agreujant segons els casos. Capítol VI. L’extinció de la responsabilitat criminal Article 28 La mort, el compliment de la condemna, l’amnistia o l’indult, i la prescripció del delicte extingeixen la responsabilitat criminal. Article 29 La renúncia o el perdó de la part ofesa solament extingirà l’acció penal en els delictes perseguibles només a instància de part. Article 30 La prescripció extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels següents terminis: 1. Quinze anys per als delictes que tinguin assignada una pena de deu anys o superior. 2. Sis anys per als altres delictes majors dolosos. 3. Quatre anys per als delictes majors culposos i per als delictes menors. 4. Un any per a les contravencions penals. 5. Sis mesos per als delictes d’injúria i calúmnia. Article 31 Quan un fet pugui tenir, segons aquest Codi, la consideració de més d’un tipus de delicte, serà d’aplicació el termini de prescripció que correspongui al delicte de més gravetat. Article 32 El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible. Article 33 El termini de prescripció queda interromput per qualsevol acte del procediment sigui quin sigui l’estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també quedarà interromput per la compareixença del perjudicat. Article 34 Les normes precedents no afecten la responsabilitat civil que dimana de delictes o contravencions. La prescripció d’aquesta responsabilitat serà regulada per les normes civils que siguin d’aplicació. Capítol VII. Les penes i llur determinació Article 35 No es podrà imposar cap pena que no estigui prevista per la llei. Article 36 Les penes principals que es poden imposar són les següents: 1. Presó. 2. Arrest de cap de setmana sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada. 3. Arrest domiciliari sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada. 4. Amonestació pública o privada. 5. Multa. 6. Dissolució de la persona jurídica. Article 37 A més de les penes assenyalades, es podran imposar amb caràcter accessori, les penes següents: 1. Multa, quant no sigui imposada com a pena principal. 2. Assignació de residència, sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada. 3. Prohibició de sojorn. 4. Expulsió definitiva o temporal de persones de nacionalitat estrangera. 5. Comís dels instruments del delicte. 6. Privació dels drets de la pàtria potestat. 7. Inhabilitació temporal o definitiva per a l’exercici dels drets públics, l’ofici o el càrrec. 8. Privació del permís de conduir temporal o definitiva. 9. Privació temporal o definitiva, del permís d’arma. 10. tancament temporal o definitiu de l’establiment o local on hagin tingut lloc els fets delictius. 11. Prohibició d’emetre xecs o d’utilitzar targes de crèdit i comís dels talonaris i les targetes. 12. Publicació de la sentència. 13. Inhabilitació temporal per a operar amb mercaderies sensibles. Article 38 En el cas de l’article 9 d’aquest Codi les penes que es podran imposar seran les previstes en l’article 36, núm. 5 i 6, i a l’article 37, núm. 5, 10, 11 i 12. Article 39 La pena màxima de presó aplicable per delicte major serà de trenta anys, de dos anys per delicte menor i de dos mesos per contravenció penal. Article 40 En els delictes que tenen assignada una pena de presó igual o superior a dotze anys, la pena mínima imposable serà la quarta part de la prevista. Article 41 En els delictes que tenen prevista una pena de presó no superior a tres anys i en les contravencions, el tribunal, atenent el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del reu, pot substituir totalment o parcialment la pena de presó per una de les altres penes principals o per una o més de les accessòries que preveu l’article 37, a excepció de la pena d’expulsió, i sense necessitat d’atendre la naturalesa del delicte. També es pot fer la substitució en els altres casos si el processat en el moment dels fets no tenia 18 anys. Article 42 S’ha d’abonar enterament el temps de la presó preventiva, el temps d’arrest domiciliari amb o sense control monitoritzat i el temps de privació del permís d’armes o de conduir que s’hagi sofert durant la tramitació de la causa. Article 43 L’arrest de cap de setmana, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l’interessat, tindrà una duració màxima setmanal de 48 hores. No es poden imposar més de 30 arrests de cap de setmana per raó d’un delicte, ni més de 15 per una falta. Article 44 1. L’arrest domiciliari amb o sense control monitoritzat no pot excedir els sis mesos quan s’imposi per delictes, o els dos mesos quan s’imposi per faltes. 2. L’arrest domiciliari amb control monitoritzat comporta pel condemnat a més de l’obligació de romandre al seu domicili, l’obligació de portar al braç o a la cama un braçalet electrònic, per tal de poder controlar els seus moviments durant el termini fixat pel tribunal i requereix sempre el consentiment de la persona condemnada. 3. Les despeses telefòniques o altres generades per l’arrest domiciliari amb control monitoritzat són íntegrament a càrrec del condemnat, llevat el cas que aquest no disposi de mitjans econòmics suficients. Article 45 L’expulsió només podrà ésser pronunciada per causa de delicte major. Article 46 La privació del permís de conduir i del permís d’arma per raó d’un delicte menor no excedirà de quatre anys i no passarà de dos anys per una contravenció penal. Article 47 Les prohibicions d’emetre xecs o d’utilitzar targes de crèdit tindran una duració màxima de deu o de quatre anys segons que siguin imposades respectivament per delicte major o menor. Article 48 Excepte en els casos en què s’estableix expressament un límit superior, la pena de multa que s’imposi endemés de les penes assenyalades en la part especial d’aquest Codi no podrà excedir els següents límits. 1. Pels delictes majors, 5.000.000 de pessetes o el doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte. 2. Pels delictes menors, 2.000.000 de pessetes o el doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte. 3. Per les contravencions penals 300.000 pessetes. En l’aplicació de les multes es tindrà especialment en compte el que disposa l’article següent. Article 49 En la imposició de la pena de multa el Tribunal tindrà en consideració les circumstàncies personals i econòmiques del condemnat i podrà, així mateix, acordar el pagament de la multa a terminis. Article 50 La pena d’assignació de residència, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l’interessat, comportarà l’obligació del condemnat de romandre dins el territori andorrà en el lloc fixat pel tribunal durant un termini que no excedirà de tres anys, a comptar del compliment de la pena de presó, o de la data de fermesa de la sentència en els altres casos. Article 51 La prohibició de sojorn comportarà per al condemnat l’obligació de no anar ni romandre al lloc o als llocs de les Valls que determini el Tribunal durant un termini màxim de cinc anys que es comptarà a partir de les mateixes dates establertes en l’article anterior. Article 52 L’amonestació pública, la farà el Tribunal constituït en audiència pública. La privada, la farà el Tribunal a porta tancada. Article 53 El Tribunal fixarà la pena dins els límits establerts per la llei, guiant-se per la consciència jurídica i tenint en compte, especialment, la gravetat i el grau de perill social del fet, les circumstàncies que hi concorren, tant atenuants com agreujants i els mòbils de l’inculpat, així com els seus antecedents, la personalitat i les possibilitats de reinserció social. Quan el delinqüent sofreixi una malaltia mental que constitueixi circumstància atenuant o sigui menor de divuit anys, la pena de privació de llibertat màxima aplicable serà la meitat de l’assenyalada per al delicte. Article 54 Quan s’imposin dues o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes es compliran simultàniament. Article 55 Quan un fet pugui constituir diverses infraccions penals conforme a aquest Codi, s’aplicarà solament la pena corresponent al delicte més greu. Article 56 Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin objecte d’un mateix procediment, la pena no podrà ser superior a la prevista per al delicte més greu augmentada en la meitat. Article 57 En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats i comeses per una mateixa persona abans de recaure la primera sentència ferma, el Tribunal tindrà en compte la limitació establerta en l’article anterior. Article 58 Les penes s’executaran d’acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal. Capítol VIII. La prescripció de les penes Article 59 Les penes imposades per delictes majors prescriuran als quinze anys; les de delictes menors, als sis anys; i les de contravencions penals, als dos anys. Article 60 La prescripció de la pena començarà a córrer des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna i quedarà interrompuda per la comissió d’un nou delicte punible a Andorra. La prescripció transcorre i queda interrompuda separadament per a cada un dels participants en el delicte. Capítol IX. La suspensió de la condemna i la rehabilitació del condemnat Article 61 La suspensió de la condemna es regirà per les normes del Codi de Procediment Penal. Article 62 Les persones condemnades obtindran d’ofici el benefici de la rehabilitació pel transcurs de vint anys sense que el condemnat hagi reincidit. Article 63 La persona condemnada, també podrà obtenir, prèvia sol·licitud al Tribunal, aquest benefici sempre que concorrin els següents requisits: 1. Que hagi satisfet en la mesura del que sigui possible la responsabilitat civil dimanant del delicte i les despeses processals. 2. Que hagi transcorregut el termini de deu anys per a les penes de presó de sis o més anys, el de cinc anys per a la resta de penes de presó per delictes majors dolosos; de tres anys per a les penes de presó per delictes majors culposos, per delictes menors i qualsevol altra pena no privativa de llibertat; i de dos anys per les penes per contravencions penals. 3. Que no hagi comès cap delicte dolós i que hagi observat bona conducta durant el període corresponent. Article 64 Els terminis esmentats en els articles anteriors es computaran a partir de la data d’extinció de la pena. En cas de penes de privació de llibertat, si el condemnat es beneficiés de la remissió condicional, el termini es computarà des de la data en què la remissió sigui efectiva, sempre que després no hagi estat revocada. En el supòsit d’imposició conjunta de diverses penes només es prendrà en consideració el termini més llarg. Article 65 La rehabilitació comportarà la cancel·lació dels antecedents penals a què es refereixi, que reviuran en el cas de comissió de nou delicte dolós. Capítol X. Les persones responsables civilment Article 66 Tota persona responsable penalment d’un delicte o contravenció penal ho és també civilment. Article 67 En el cas que hi hagi assegurança la companyia asseguradora respondrà solidàriament amb el condemnat. Article 68 En el cas de delicte o contravenció amb incompliment de les normes de seguretat o higiene en el treball, l’empresari respondrà solidàriament amb l’empleat condemnat. Article 69 Són responsables subsidiàriament: 1. Pels fets delictius executats per un menor de setze anys o incapaç, les persones que els tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa o negligència de part seva. 2. Els empresaris, pels delictes o les contravencions que es cometin en llurs establiments, sempre que per part seva o la dels seus dependents hi concorri culpa relacionada amb el fet punible. Així mateix, seran responsables de la restitució dels efectes robats o furtats, o de la indemnització del seu valor, sempre que per part del propietari s’hagin observat les indicacions establertes pels hotelers o empresaris; aquesta responsabilitat cessa en els casos de robatori amb violència o intimidació quan no sigui executat pels dependents de l’empresa. 3. Els patrons, pels fets punibles comesos per llurs empleats en l’exercici de les seves funcions, si bé en aquest cas el Tribunal podrà moderar l’extensió de la responsabilitat civil subsidiària sense atendre a la quantia fixada pel responsable directe. 4. Els organismes oficials, pels delictes o les contravencions comesos pels seus funcionaris o empleats en l’exercici de llurs funcions i serveis. 5. Els propietaris, o responsables de periòdics o de qualsevol altre mitjà de comunicació, pels delictes comesos utilitzant aquests mateixos mitjans. 6. Els propietaris de vehicles o altres elements susceptibles de crear risc, pels delictes comesos en la utilització d’aquests instruments o objectes per llurs dependents. 7. Els qui es lucrin dels efectes del delicte o la contravenció. 8. Els prestanoms pels delictes o les contravencions comesos pel propietari real en l’exercici de l’activitat del negoci o pels fets punibles de què aquest darrer en sigui civilment responsable d’acord amb els apartats núm. 2 i 3 del present article. Article 70 La responsabilitat civil derivada d’un delicte o una falta tindrà sempre caràcter solidari entre cadascuna de les categories dels condemnats, però el Tribunal assenyalarà la quota en proporció a la participació i la culpabilitat de cada un dels condemnats. La responsabilitat subsidiària es farà efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors, després contra els dels còmplices i finalment contra els dels encobridors. Article 71 Si hi ha concurrència de culpes, els responsables respondran solidàriament davant de tercers perjudicats, però la relació interna entre els coautors es determinarà segons llur respectiva culpabilitat. Article 72 En el supòsit que es declari l’exempció de la responsabilitat penal per les causes establertes en l’article 19, el Tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de sobreseïment i a instància de la persona perjudicada, podrà fixar les responsabilitats civils escaients. Capítol XI. La reparació de perjudicis i el pagament de despeses judicials Article 73 La sentència condemnatòria podrà ordenar: 1. La restitució i, si no és possible, la indemnització que correspongui. 2. La reparació dels danys. 3. La indemnització de perjudicis morals i materials. 4. El pagament de les despeses processals. Article 74 En el cas de condemna al pagament d’una quantitat líquida, aquesta meritarà l’interès legal a comptar dels 30 dies següents a la data de la fermesa de la sentència. La norma precedent s’estableix sens perjudici de la facultat del Tribunal de disposar el pagament d’interessos des d’una data anterior. Article 75 Quan, d’acord amb l’article 37 núm. 12, el Tribunal ordeni la publicació de la sentència, podrà disposar que se’n publiqui la totalitat o solament la part dispositiva, i determinar que es faci d’ofici o a costa de qui correspongui. Article 76 El qui, no essent responsable criminalment, s’hagués lucrat com a resultat d’un delicte o d’una contravenció està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici. Article 77 Si la culpa del perjudicat fos decisiva per a la producció del resultat lesiu, l’agent quedarà exempt de responsabilitat. Però si, al contrari, l’agent ha contribuït també al resultat, el rescabalament es determinarà segons la participació i la culpa respectives. Article 78 Quedaran exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil, els autors de defraudacions, danys i furts que cometin entre ells: 1. Els cònjuges, ascendents i descendents. 2. El cònjuge vidu en relació a les coses del consort difunt mentre estiguin en poder del primer. 3. Els germans si viuen junts. Llibre segon. Dels delictes majors Títol I. Delictes contra el Principat Capítol I. L’honor nacional i la pau Article 79 El qui ultratgi el Principat, els Coprínceps o qualsevol dels símbols o emblemes nacionals serà castigat amb la pena màxima de sis anys de presó. Article 80 Serà castigat amb la pena establerta a l’article anterior el qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat. Article 81 El qui per qualsevol mitjà ultratgi públicament un estat estranger serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó. Capítol II. La seguretat interior Article 82 Els qui individualment o actuant en organitzacions o grups atemptin contra la seguretat del Principat o alterin la pau i l’ordre públic, mitjançant armes o explosius o cometent estralls, seran castigats amb la pena de fins a vint anys de presó. Si es produeix resultat de mort o ferides greus, la pena serà de fins a trenta anys de presó. Article 83 El qui, per aconseguir cabals en favor de les organitzacions o dels grups esmentats a l’article anterior, atempti contra la propietat amb el resultat de mort, segrestament o lesions greus serà castigat amb una pena de fins a trenta anys de presó. Si les lesions no fossin greus la pena màxima aplicable serà de quinze anys. Article 84 El qui recapti diners en favor de les organitzacions o dels grups esmentats en els articles anteriors serà castigat amb la pena de presó de fins a vuit anys. Quan per aconseguir-ho s’utilitzi violència o intimidació, la pena aplicable serà de dotze anys. Article 85 El qui faciliti allotjament o mitjans de qualsevol tipus als membres de les organitzacions o dels grups anteriorment esmentats serà castigat amb la pena de fins a vuit anys de presó. Article 86 Qui faciliti o subministri arma o explosiu a terroristes o grups armats serà castigat amb la pena de fins a quinze anys de presó sense perjudici que l’acció sigui castigada per un altre delicte establert en aquest Codi amb major penalitat. Article 87 L’apologia dels delictes o de les organitzacions o dels grups expressats en els articles anteriors serà castigada amb la pena de sis anys de presó. Article 88 Serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys el qui participi en grups considerats paramilitars tant per llur organització, l’uniforme o els emblemes com per la seva actitud d’incitació a manifestacions armades. Article 89 El dipòsit, la importació, l’exportació, el comerç o el trànsit, real o fictici, pel Principat de les armes prohibides o d’imitacions d’aquestes armes, incloses a la secció 2 article 2, llevat de les del paràgraf 8, del Decret de 3 de juliol de 1989, i la fabricació de les mateixes armes seran castigats amb pena de presó de fins a deu anys. Article 90 El qui porti il·legalment alguna o algunes de les armes previstes a la secció 2, art. 2 del Decret de 3 de juliol de 1989, excepte les del paràgraf 8 del propi article, serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó. Article 91 El qui simplement posseeixi l’arma o les armes relacionades a l’article anterior serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 92 La fabricació d’armes de les categories 1a a 4a i de la 6a i la fabricació de cartutxos per a armes de 1a, 2a i 6a categoria serà castigada amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 93 La importació, la compra, la venda, la tinença, el port i la reparació d’armes reglamentades o la fabricació de municions també reglamentades, sense els corresponents permisos, autoritzacions o guies, seran castigades amb pena de presó de fins a tres anys, salvat el que disposen els articles 289 i 290 d’aquest Codi. Queden excloses d’aquest article les armes de caça menor. Article 94 El qui obri, dirigeixi o exploti sense autorització un camp o una galeria de tir serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó. Article 95 La venda il·legal d’una arma curta de foc reglamentada a una persona no resident serà castigada amb pena de fins a quatre anys de presó. Article 96 El qui realitzi operacions comercials internacionals d’armes reglamentades, amb trànsit real o fictici pel Principat, serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó. Article 97 En els casos previstos als articles 88 a 95 constituirà circumstància agreujant la condició de patró, gerent o empleat d’una empresa dedicada al comerç o a la reparació d’armes. Article 98 La compravenda, la detenció, la importació o l’exportació d’explosius que no vagi destinada a una activitat autoritzada serà penada fins a deu anys de presó. Article 99 L’elaboració, la tinença, l’adquisició i la cessió d’agents o toxines biològiques que no siguin destinats a fins profilàctics, de protecció o a altres de pacífics, seran castigades amb pena de presó de fins a deu anys. Article 99 bis 1. El qui importi o exporti il·lícitament o trafiqui amb les mercaderies sensibles definides a l’article primer de la Llei de control de mercaderies sensibles, de data 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 1.000.000 de pessetes, serà castigat amb una pena de presó de fins a dos anys i una multa de fins a 5.000.000 de pessetes sense que aquesta pugui ésser inferior al valor de la mercaderia. 2. De la mateixa manera serà castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a l’article 9 de la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 4 de març de 1999, sense la corresponent autorització detenint i/o circulant amb mercaderies sensibles per un valor igual o superior a 1.000.000 de pessetes. 3. També comet delicte i serà castigat amb la mateixa pena el qui, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió realitzi una pluralitat d’accions o d’omissions que, aïlladament considerades, constitueixin infraccions administratives de contraban quan el valor acumulat dels béns, mercaderies, gèneres o efectes en qüestió sigui igual o superior a 1.000.000 de pessetes. 4. Els que realitzin qualsevol dels delictes esmentats als punts 1, 2 i 3 anteriors en associació organitzada de diverses persones seran castigats amb una pena de presó de fins a tres anys i una multa de fins a 5.000.000 de pessetes. 5. També comet delicte el qui hagi reincidit, en un període inferior a dos anys, més de tres vegades en la comissió d’una infracció de contraban tipificada a l’article 8 de la Llei contra el frau en matèria duanera, de data 4 de març de 1999. La pena imposable serà de presó fins a dos anys i multa de fins a 5.000.000 de pessetes. La comissió de qualsevol dels delictes compresos en el present article comportarà endemés el comís de la mercaderia objecte del fet delictiu, el comís del mitjà de transport i dels instruments emprats per cometre el delicte i com a pena accessòria la inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles definides a l’article primer de la Llei de control de mercaderies sensibles, de data 4 de març de 1999, durant un període de fins a 4 anys. Article 100 L’associació de dues o més persones amb l’objecte de preparar i cometre un fet delictiu serà castigada amb pena de fins a cinc anys de presó. Capítol III. L’organització del Principat A. Les autoritats i els agents de l’autoritat Article 101 Qui intimidi, amenaci o coaccioni una autoritat en ocasió o per raó de la seva funció serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 102 Qui injuriï o calumniï una autoritat en les mateixes condicions de l’article anterior serà condemnat, com a autor d’un delicte de desacatament, a la pena de presó de fins a tres anys. Article 103 El qui injuriï greument o per un mitjà de comunicació social els agents de l’autoritat serà castigat amb pena de presó de fins a un màxim de trenta mesos. Article 104 Amb la mateixa pena establerta a l’article anterior serà castigat el qui resisteixi greument o desobeeixi l’autoritat o els seus agents en l’exercici de llurs funcions. Article 105 1. Qui, per aconseguir un fi il·lícit, suborni una autoritat o un funcionari, serà castigat amb la pena de fins a cinc anys de presó. Si el resultat volgut fos lícit, l’autor del suborn serà castigat amb la pena de fins a tres anys. En els supòsits del paràgraf precedent, l’autoritat o el funcionari subornat incorrerà en les penes màximes de sis i tres anys de presó respectivament. 2. L’autoritat o funcionari que, sabent la seva injustícia, dicti una resolució manifestament arbitrària en afer administratiu incorrerà en la pena màxima d’un any de presó. 3. La persona que influeixi en una autoritat o funcionari amb prevaliment de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o altre funcionari o autoritat, aconseguint una resolució que generi directament o indirectament un profit econòmic per a ell o un tercer, incorrerà en pena de presó fins a dos anys. L’autoritat o funcionari influenciat incorrerà en la mateixa pena. Quan l’autor sigui autoritat o funcionari i la influència derivi del prevaliment de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, incorrerà en pena de fins a tres anys de presó. 4. L’ús d’informació privilegiada per part d’un funcionari o autoritat per raó del seu ofici o càrrec, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic, serà castigat amb la pena de fins a un any de presó. En tots aquests supòsits es podran imposar les penes accessòries de multa i inhabilitació previstes en l’article 37 del present Codi. 5. Als efectes del present capítol i del que disposen els articles 285, 286, 287 i 329, es considera autoritat la persona que, essent o no funcionari, tingui, individualment o col·legiadament, comandament o exerceixi jurisdicció pròpia. Es considera també autoritat els membres del Consell General i dels comuns i els funcionaris del Ministeri Fiscal. Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques, per disposició de la llei, per elecció, o per nomenament de l’autoritat competent. Article 106 El funcionari públic que s’apoderi de fons o cabals públics que tingui al seu càrrec serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó. B. L’Administració de Justícia Article 107 El qui testifiqui falsament o emeti un peritatge fals o l’intèrpret que falsegi conscientment la traducció, en un procediment judicial, serà castigat amb pena de tres anys de presó. Quan es faci en un procediment penal i en perjudici del reu, la pena aplicable serà de cinc anys. Article 108 El qui tenint la prova de la innocència d’una persona privada de llibertat s’abstingui d’aportar-la davant de l’autoritat, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 109 El qui, amb violència o intimidació, faci que un testimoni o perit declari o emeti dictamen contràriament a la veritat en causa civil o penal serà castigat amb pena de cinc anys de presó. Article 110 El qui, davant d’una autoritat, un funcionari de policia o judicial o administratiu, imputi falsament i maliciosa a una persona fets constitutius de delicte, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 111 La revelació de secrets per part d’un funcionari judicial en relació a fets que conegui per raó de la seva funció serà castigada amb pena de tres anys de presó. En la mateixa pena incorrerà el funcionari judicial que lliuri indegudament documents o còpies que obtingui en ocasió de les seves funcions. Article 112 El qui tregui un detingut o pres o condemnat del lloc on estigui reclòs o conduït, o en faciliti l’evasió, serà castigat amb pena de quatre anys de presó. Si es tracta d’un funcionari o si s’utilitza violència o intimidació, la pena aplicable serà de vuit anys de presó. Article 113 El detingut, pres o condemnat que s’evadeixi mitjançant violència, intimidació o força, o participant directament o indirectament en un motí o mitjançant suborn, serà condemnat a la pena de cinc anys de presó. Article 114 1. El particular que suborni un jutge, serà castigat amb la pena de fins a cinc anys de presó. Si la resolució que dicti el jutge és justa, la pena serà de fins a tres anys. En el supòsit del paràgraf precedent, el jutge subornat incorrerà en les penes màximes de deu i cinc anys de presó respectivament. 2. El jutge que, sabent-ho, dicti sentència o resolució injusta, serà castigat amb pena de fins a quatre anys de presó. En tots aquests supòsits es podrà imposar la pena accessòria d’inhabilitació prevista a l’article 37.7 del present Codi. Article 115 Qui intimidi, amenaci o coaccioni un jutge, fiscal o batlle en l’exercici o en ocasió de les seves funcions, serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó. Article 116 Serà castigat amb pena de quatre anys de presó el qui intimidi, amenaci o coaccioni un funcionari judicial en les circumstàncies expressades en l’article anterior. Article 117 Els qui pertorbin greument l’ordre en el curs d’una audiència pública, dels Tribunals o de les Batllies, serà castigat amb la pena de dos anys i un mes de presó. C. La pau pública Article 118 Els qui en grup atemptin contra la pau pública i produeixin lesions o vexacions greus a les persones o danys a les coses seran castigats amb pena de presó de fins a dos anys i sis mesos. Article 119 Amb la mateixa pena prevista a l’article anterior serà castigat el qui amb violència o intimidació pertorbi greument l’ordre en un acte públic. Article 120 El qui pertorbi o obstaculitzi l’exercici en plena llibertat dels drets cívics, polítics o electorals d’una persona serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 121 El qui, de qualsevol manera, en el curs d’unes eleccions oficials o posteriorment, alteri o falsegi el resultat electoral, serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 122 Els qui cometin actes de profanació, ultratge o destrucció en temples destinats al culte o en ocasió de celebracions religioses seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys. D. Els serveis públics Article 123 Serà castigat amb la pena màxima de tres anys de presó el funcionari públic que reveli els secrets que conegui per raó de la seva funció o lliuri indegudament a altra persona documents o còpies que obtingui per raó del seu càrrec. Article 124 Qualsevol persona que, sense autorització judicial, violi la correspondència postal, telegràfica, telefònica, de tèlex o de telefax o de qualsevol altre tipus serà castigada amb la pena de presó de fins a tres anys. Article 125 Serà castigat amb la mateixa pena de l’article anterior el qui injustificadament interrompi o retingui qualsevol tipus de correspondència o la destrueixi. Article 126 El qui amb violència o intimidació a les persones o amb força en les coses impossibiliti el normal desenvolupament d’un servei públic serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó. Títol II. Delictes contra la societat Capítol I. El treball Article 127 Serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó el qui trafiqui il·legalment amb la mà d’obra. Article 128 El qui, en perjudici dels empleats, deixi d’observar de manera reiterada les mesures de seguretat i d’higiene del treball legalment establertes serà castigat a la pena de fins a dos anys i un mes de presó. Si, a conseqüència de la inobservància de les mesures de seguretat en el treball, es produís la mort o les lesions, compreses en els articles 192 o 193 d’aquest Codi, d’un empleat, s’imposarà la pena de fins a tres anys de presó. Article 129 El qui imposi condicions de treball lleonines o manifestament injustes aprofitant-se de la situació de necessitat d’una persona serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó. Capítol II. L’economia A) Les empreses i l’activitat mercantil Article 130 El qui sol·liciti públicament capitals o crèdits aparentant empresa o negociacions imaginàries o manifestament desproporcionades a les possibilitats financeres o comercials de l’empresa, serà castigat amb la pena de quatre anys de presó. Article 131 El director, l’administrador, el soci o qualsevol altre representant legal d’una societat o empresa que, coneixent la mala situació dels negocis empresarials i amagant-ho maliciosament, contregui noves obligacions amb consciència que no podran ser complertes, serà castigat amb la pena de fins a cinc anys de presó. Article 132 El qui amagant maliciosament la mala situació d’una empresa mercantil, indueixi un tercer a fer-hi inversions o concedir crèdits i els obtingui, serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 133 El qui abusant de la inexperiència o la ignorància d’altri, l’indueixi maliciosament a efectuar inversions o especulacions notòriament arriscades o obertament desproporcionades amb la seva fortuna, serà castigat amb la pena de fins a dos anys i sis mesos de presó. Article 134 El director, l’administrador o el representant legal d’una societat o empresa que presenti un balanç o una memòria falsos serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó. Article 135 Els directors, administradors, representants legals o socis que facin distribuir dividends o utilitats sense balanç o en desacord amb el mateix balanç o conforme a un balanç fals seran castigats amb la pena de presó de fins a quatre anys. Article 136 Als efectes dels articles anteriors s’entendrà per director no solament la persona que ocupi aquest càrrec sinó també la que de fet exerceixi iguals funcions. Article 137 Les persones esmentades en els articles anteriors que disposin de diners o béns de la societat o empresa per a si o per a altres, o els utilitzin per a fins distints dels socials, seran castigats amb la pena de fins a cinc anys de presó. Article 138 El qui constitueixi societat o empresa fictícies o sense objecte en perjudici d’altres serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 139 El qui en perjudici de tercer lliuri o negociï lletra o lletres de canvi l’import de les quals excedeixi de 500.000 pessetes que no responguin a una operació real, serà castigat a la pena de fins a tres anys de presó. No obstant això, el culpable quedarà exempt de pena si, arribat el venciment, la lletra és abonada. Article 140 Les persones declarades en fallida fraudulenta o que maliciosament es posin en situació de fallida per defraudar els seus creditors, seran castigats amb la pena de cinc anys de presó. Article 141 Amb la mateixa pena prevista a l’article anterior seran castigats els qui facin aixecament de béns en perjudici de terceres persones. Article 141 bis El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la facultat legal, segons les disposicions de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de data 19 de desembre de 1996 o aquella llei que reguli les referides facultats operatives, serà castigat amb la pena de fins a 5 anys de presó i multa de fins a 25.000.000 de pessetes. En el cas que existeixi una persona jurídica per mitjà de la qual es practiquin les referides activitats, se li aplicarà, a més a més, la pena de dissolució. Article 141 ter La modificació o alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle creant cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia serà castigada amb una pena de fins a 2 anys de presó. B. La moneda falsa Article 142 Serà castigat amb pena de presó de fins a vint anys, el qui falsifiqui moneda que tingui curs legal o introdueixi o expedeixi moneda falsa. Article 143 Serà castigat amb pena de presó de fins a deu anys la persona en poder de la qual es trobi moneda falsa per destinar-la maliciosament a la seva expedició. Article 144 El qui havent rebut de bona fe moneda falsa la torni a expedir constant-li la seva falsedat i sempre que el valor facial total o el seu equivalent sigui superior a 100.000 pessetes, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. C. El blanqueig de diner o de valors Article 145 El qui cometi un acte per a ocultar l’origen de diners o de valors provinents d’un delicte de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, de proxenetisme o de terrorisme, o utilitzi aquells diners o valors lícitament, coneixent-ne o havent de conèixer-ne la procedència, serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó i multa de fins a 20.000.000 de PTA. Article 146 Quan, en els supòsits de l’article anterior l’autor hagi actuat amb ànim de lucre o hagi format part d’una associació per a delinquir o per blanquejar diners o valors procedents de delictes comesos a l’estranger, la pena imposada podrà ser de deu anys de presó i una multa de fins a 80.000.000 PTA. Article 147 Els dos articles anteriors seran aplicables encara que el delicte principal hagi estat realitzat a l’estranger, sempre que aqueix delicte estigui penalment castigat per la llei andorrana. En tot cas, els diners o valors referits en els mateixos articles seran objecte de comís. Capítol III. La fe pública Article 148 Serà castigat amb pena de cinc anys de presó el qui realitzi una falsedat en document públic o oficial. Article 149 Si la falsificació prevista en l’article anterior és realitzada per un funcionari públic en exercici de les seves funcions, la pena aplicable serà de set anys de presó. Article 150 Qui cometi una falsedat en document privat serà castigat amb pena de tres anys de presó. Article 151 Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior serà castigat qui, amb coneixement de la falsedat d’un document d’identitat, passaport, permís de conduir o d’armes o qualsevol altre lliurat per l’autoritat competent, l’utilitzi o se’n prevalgui. Article 152 La possessió dolosa o no justificada d’un dels documents falsos esmentats en els articles anteriors serà castigada amb la pena de dos anys i un mes de presó. Article 153 La possessió dolosa o no justificada de documents d’identitat, passaports o altres documents oficials, en blanc, serà castigada amb la pena de dos anys i un mes de presó. Article 154 Serà castigada amb la pena de sis anys de presó la donació, la venda o la facilitació dels documents esmentats en els tres articles anteriors. Article 155 El qui falsifiqui segells oficials o impresos oficials serà castigat amb la pena de quatre anys de presó. La mateixa pena s’imposarà a qui els introdueixi, els guardi, els proporcioni o els utilitzi. Article 156 El qui il·legalment o sense justificació posseeixi o guardi estris o utensilis destinats a la pràctica de falsificacions serà castigat amb la pena de dos anys i un mes de presó. Article 157 El qui il·legítimament o indegudament confeccioni o utilitzi uniformes oficials serà castigat amb la pena de tres anys de presó. Article 158 La falsificació o alteració dels números d’identificació de motor o xassís d’un vehicle, o l’alteració o el canvi de plaques de matriculació del vehicle serà castigada amb la pena de quatre anys de presó. Article 159 La utilització, guarda o possessió d’un vehicle, sabent que ha estat objecte de qualsevol de les falsificacions o alteracions esmentades en l’article precedent, serà castigada amb una pena de fins a dos anys i sis mesos de presó. Article 160 Quan un delicte de falsedat es cometi com a mitjà per executar-ne un d’estafa o un frau en matèria duanera, serà castigat independentment del delicte o del frau final, si la falsedat ha estat comesa en un document oficial, públic o mercantil. Capítol IV. La salut pública Article 161 La introducció, l’exportació, la fabricació, el transport, la cessió o qualsevol forma de tràfic il·lícit de drogues tòxiques o la tinença d’aquestes substàncies a algun d’aquells fins seran castigats amb pena de presó de fins a vint anys. Quan es tracti de petites o mínimes quantitats de droga seran d’aplicació els articles 163, 164 i 169. Article 162 L’associació de diverses persones amb la finalitat de cometre la infracció més amunt esmentada serà castigada amb una pena de fins a deu anys de presó. Article 163 El cultiu, l’oferiment, la cessió de drogues tòxiques, la introducció, l’exportació d’aquestes substàncies així com el transport i la detenció sempre que sigui en petites quantitats seran castigats amb pena de presó de fins a cinc anys, salvat el que es refereix als articles 297 i 298 d’aquest Codi. Article 164 L’afavoriment de l’ús de la droga, la venda o la cessió en petites quantitats, en perjudici de menors de divuit anys o d’incapacitats així com la seva venda o cessió en establiments freqüentats per menors d’aquella edat, seran castigats amb pena de presó de fins a deu anys. Article 165 L’oferiment, la cessió, la introducció de qualsevol substància presentada falsament com a substància amb efectes de droga tòxica seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys. Article 166 El qui cedeixi a altri, mitjançant engany, droga, amb l’aparença de producte inocu, serà castigat amb pena de vuit anys de presó. Article 167 El qui adulteri o transformi les substàncies a què fa referència aquest capítol incrementant el perill per a la salut de les persones, serà castigat amb la pena de presó de fins a deu anys. Article 168 La propaganda o promoció de qualsevol droga tòxica seran castigades amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 169 L’ús així com la detenció o la introducció de mínimes quantitats de drogues tòxiques, que no siguin del tipus cannabis, per al propi consum seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys. Article 170 En tots els casos esmentats més amunt, el Tribunal podrà disposar que el temps d’internament en un centre adequat o el període de cura de desintoxicació seran d’abonament a la pena imposada en part o totalment. Article 171 Endemés de les penes assenyalades, es podrà inhabilitar a perpetuïtat els culpables que posseeixin títols sanitaris o farmacèutics de qualsevol classe o siguin autoritat, funcionari públic o educador, si existís en la comissió del delicte abús de càrrec, ofici o professió. Article 172 Podran ser comissats tots els vehicles, instruments i efectes utilitzats per a la comissió del delicte i les quantitats obtingudes, i clausurats temporalment o definitivament els establiments o les empreses utilitzats pel tràfic. Article 173 Els qui, sense estar degudament autoritzats, elaborin o trafiquin amb medicaments o substàncies nocives seran castigats amb la pena de tres anys de presó. Article 174 El qui alteri begudes o aliments de tal manera que puguin ser nocives per a la salut de les persones o vengui els productes adulterats, serà castigat amb la pena de quatre anys de presó. Capítol V. La protecció familiar i dels desvalguts Article 175 L’encarregat de la guarda i custòdia d’un menor que el deixi abandonat posant en perill la seva vida o integritat física serà castigat amb la pena de fins a quatre anys de presó. Article 176 En la mateixa pena incorrerà el qui abandoni, en les condicions expressades en l’article anterior, una persona desvalguda per raó del seu estat físic o psíquic. Article 177 Quan en el supòsit dels dos articles anteriors l’abandó causi la mort d’una persona, s’imposarà la pena de fins a vint anys de presó, i si es causen lesions greus la de presó de fins a vuit anys. Article 178 El qui amb afany de lucre i en perjudici de persones de feble situació econòmica, abusi manifestament dels lloguers en relació a les condicions inadequades de l’habitatge que proporciona serà castigat amb la pena de tres anys de presó. Capítol VI. La circulació viària Article 179 Serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó el qui condueixi un vehicle automòbil qualificat d’especial pel Codi de la Circulació o un vehicle automòbil de transport públic o privat de passatgers o mercaderies sota la influència notòria de begudes alcoholiques o quan el grau d’alcoholemia sigui superior a 0,5 g.l. o sota la influència de drogues o estupefaents. La mateixa pena serà aplicable a la persona que en alguna de les condicions precedents piloti qualsevol tipus d’aeronau o helicòpter. Títol III. Delictes contra les persones Capítol I. Delictes contra la vida de les persones Article 180 El qui mata una persona comet homicidi i serà castigat amb pena de presó de fins a quinze anys. Article 181 Comet assassinat el qui mata una persona concorrent algunes de les circumstàncies següents: a) Premeditació. b) Traïdoria. c) Crueltat innecessària. d) Enverinament. e) Recompensa. Comet així mateix assassinat el qui mata una persona per preparar, facilitar o executar un altre delicte o per afavorir la fugida o assegurar la impunitat dels autors o còmplices del delicte. L’autor d’assassinat serà castigat amb pena de presó fins a un màxim de trenta anys. Article 182 El qui mati un ascendent o descendent legítim, il·legítim o adoptiu, serà condemnat, com a autor d’un delicte de parricidi, a la pena de presó de fins a vint anys. Article 183 La mare que, per ocultar el fet del naixement, mati el seu fill recent nascut serà castigada, com a autora d’un delicte d’infanticidi a la pena de fins a sis anys de presó. Aquesta norma no podrà beneficiar cap altre participant en el delicte excepte els avis materns. Article 184 Els qui participin tumultuàriament i confusament en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida o la integritat física de les persones o formes brutals d’agressió seran castigats amb pena de fins a quatre anys de presó. Article 185 La mare que cometi avortament o doni el consentiment per a l’avortament incorrerà en la pena de presó de fins a dos anys i sis mesos. Si el comet una altra persona amb el consentiment de la mare el màxim de la pena aplicable serà de quatre anys de presó. La pena serà de fins a sis anys si l’autor és metge, facultatiu, sanitari o persona que es dedica habitualment o amb ànim de lucre a realitzar pràctiques avortives. Article 186 L’avortament practicat sense el consentiment de la mare serà castigat amb la pena màxima de deu anys de presó. Article 187 Si, a conseqüència de pràctiques avortives en una persona realment o suposadament embarassada, en resulten lesions greus o la mort de la persona la pena màxima aplicable serà de dotze anys de presó. Article 188 Qui ofereixi serveis propis o aliens per a l’execució d’avortament o subministri mitjans o recomani procediments avortius serà castigat a pena de presó de fins a tres anys. Article 189 Els qui hagin incorregut en qualsevol dels delictes compresos en els articles 185 a 188 podran ésser condemnats a la inhabilitació per a l’exercici de qualsevol activitat de tipus mèdic, farmacèutic i sanitari. Article 190 El qui instigui o indueixi al suïcidi o el faciliti serà castigat amb la pena de fins a deu anys de presó. Article 191 Qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó. En el supòsit que la mort es causi per imprudència temerària, imperícia o negligència professional greus o per efecte de begudes alcohòliques o drogues la pena podrà ser de fins a tres anys de presó. Capítol II. Delictes contra la integritat de les persones Article 192 El qui mutili, cegui, castri o inutilitzi per a la procreació una altra persona, o li causi lesions que produeixin una incapacitat fisiològica o psíquica total i permanent serà castigat amb la pena de presó fins a un màxim de quinze anys. Article 193 Els qui causin lesions corporals o psíquiques no compreses en l’article anterior sempre que en resti vici, defecte o deformitat o produeixin inutilitat per al treball o les ocupacions habituals superior a 90 dies, seran castigats amb pena de fins a vuit anys de presó. Article 194 Els qui causin lesions corporals o psíquiques sempre que no en resti vici, defecte o deformitat o produeixin inutilitat per al treball o les ocupacions habituals superior a 30 dies i que no excedeixi de 90 dies, seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys. Article 195 Els qui causin lesions de qualsevol entitat o importància no compreses en els articles anteriors, sempre que siguin causades amb armes de foc o blanques, explosius o materials inflamables o bé que revelin en la seva execució una notòria brutalitat, seran castigats amb pena de presó de fins a cinc anys. Article 196 El qui practiqui a una persona sense el seu consentiment una experimentació mèdica o biològica no justificada pel seu estat, serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó. Article 197 Incorrerà en pena de presó no superior a dos anys i un mes el qui per imprudència o negligència causi lesions que comportin un temps de curació superior a 90 dies o incapacitat de duració superior al mateix termini, o de les quals resulti perjudici estètic rellevant. Article 198 En els delictes compresos en aquest capítol i en el precedent, el consentiment de la víctima no eximeix de responsabilitat penal, excepte en el supòsit d’esterilització, sempre que sigui realitzada per facultatius mèdics, salvat que el consentiment exprés, lliure i vàlid del pacient major d’edat i en ple ús dels seus drets civils s’hagi obtingut de manera viciada o mitjançant preu, condició o recompensa. Article 199 El qui ometi socórrer una persona en perill greu, sempre que pugui fer-ho sense risc per a ell o per a tercers, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. La pena aplicable serà de fins a cinc anys quan la víctima ho fos a conseqüència d’una acció del qui omet el socors. Capítol III. Delictes contra l’honor de les persones Article 200 L’autor d’injúries o difamacions greus proferides públicament o publicades per escrit o en un mitjà de comunicació social serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i un mes. Article 201 El qui per escrit o en un mitjà de comunicació social imputi a una altra persona la comissió d’un delicte serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó. No serà castigat quan l’acusat provi la realitat del fet imputat, però la prova no serà admissible quan es refereixi a delictes prescrits, indultats o cancel·lats o quan hagin transcorregut més de deu anys des de la comissió dels delictes imputats. Article 202 Amb les respectives penes establertes en els articles anteriors serà castigat el director; en defecte del director, l’editor; i en defecte d’aquest, l’impressor, que hagin permès la publicació injuriosa, difamatòria o calumniosa. La mateixa norma serà d’aplicació en els altres delictes comesos per qualsevol mitjà de comunicació social. Article 203 Per perseguir els delictes tipificats en aquest capítol serà precisa la interposició de querella previ acte de conciliació. Capítol IV. Delictes de comportament sexual Article 204 Constitueix violació l’accés carnal amb una dona contra o sense la seva voluntat. S’entén que no pot prestar consentiment a aquests efectes la menor de catorze anys o la persona privada de raó o sentit. Article 205 L’autor de violació serà castigat a la pena de presó de fins a dotze anys. Quan concorri violència o intimidació i la víctima tingui menys de catorze anys la pena podrà ésser de fins a quinze anys de presó. Article 206 El qui sense intimidació o violència tingui accés carnal amb una menor de més de catorze anys i menys de setze anys serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó. Article 207 La mateixa pena establerta a l’article anterior serà aplicable a qui tingui accés carnal amb una persona de setze anys a divuit anys quan concorri engany o prevalència d’autoritat o de situació. Article 208 L’ascendent que tingui accés carnal amb un descendent de catorze a divuit anys serà castigat amb pena de fins a set anys de presó. Article 209 A efectes dels articles anteriors els actes de penetració sexual realitzats en persona del mateix sexe s’equipararan als comesos en persones de sexe diferent. Article 210 Els qui sense estar compresos en els articles 204 a 209, abusin deshonestament d’una persona d’un o altre sexe seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys, que podrà elevar-se fins a sis anys quan la víctima sigui menor de dotze anys o concorrin violència, intimidació o prevalència d’autoritat o situació. Article 211 El qui ultratgi el pudor o els bons costums amb fets escandalosos per un mitjà de comunicació social o que afectin un menor d’edat serà castigat amb pena de fins a dos anys i mig de presó. Article 212 El qui executi davant de menors o malalts mentals, o faci executar per aquestes persones actes lúbrics o d’exhibició obscena serà castigat amb pena de presó de fins a sis anys. Article 213 La fabricació, l’edició, la difusió, l’exhibició o la venda de matèries pornogràfiques serà castigada amb la pena de presó de fins a dos anys i mig. Quan el delicte es cometi en perjudici de menors la pena aplicable serà de fins a quatre anys de presó. Article 214 Qui promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució de persones d’un o altre sexe o s’aprofiti de qualsevol forma de la prostitució serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó. El Tribunal podrà disposar el tancament definitiu o temporal de l’establiment en el qual es realitzin les activitats esmentades. Article 215 Quan els delictes previstos en l’article anterior es cometin amb violència, engany, o en detriment de menors d’edat o aprofitant-se de dependència laboral o jeràrquica o amb abús d’autoritat, la pena de presó imposable serà de fins a deu anys. Article 216 Les persones encarregades d’un menor que tenint coneixement del seu estat de corrupció o vici no impedeixin que continuï en aquesta situació seran castigades amb pena de presó de fins a tres anys. Article 217 Els propietaris, empresaris o gerents d’establiments públics que consentin actes greus contraris al pudor seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys. Capítol V. Delictes contra la intimitat de les persones Article 218 Qui divulgui la intimitat d’una persona amb propòsit de desprestigiar-la o perjudicar-la serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 219 Els qui atemptin contra la intimitat d’una altra persona sense el seu consentiment, mitjançant aparells d’escolta o gravació visual, gràfica o acústica o interceptació de línies seran castigats amb la pena de quatre anys de presó. Article 220 Els qui per atemptar contra la intimitat d’una persona s’apoderin de documents, fotografies, cartes o cintes gravades o els divulguin, seran castigats amb la pena de tres anys de presó. Article 221 Quan els delictes establerts en aquest capítol s’hagin comès per mitjà d’impremta, gravat, ràdio o qualsevol altre mitjà que en faciliti la publicació, serà penalment responsable l’autor i el director; en defecte d’ells, l’editor i en defecte de l’editor, l’impressor. Article 222 El professional que maliciosament reveli els secrets dels seus clients serà castigat amb la pena de presó de fins a tres anys. Article 223 Amb les mateixes penes establertes en l’article anterior incorreran l’administrador, el dependent o el criat que maliciosament divulguin o revelin un secret del seu principal. Article 224 El qui per raó del treball que presti a altre conegui i maliciosament divulgui secrets d’aquest darrer, incorrerà en la mateixa pena de presó fins a tres anys. Article 225 Els delictes expressats en els articles 218 i següents solament seran perseguibles a instància de part. Article 226 L’administrador o empleat de banca, d’establiment de crèdit o d’entitat financera, que reveli maliciosament informació confidencial relativa a clients, serà condemnat amb pena de presó de fins a quatre anys. Si el delicte es comet per preu o recompensa la màxima serà de set anys de presó. No quedarà compresa en aquest article la informació privada facilitada amb finalitat de garantia pels administradors d’un banc als d’una altra entitat bancària del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o riscs assumits pel primer a un dels seus clients. Article 227 La violació de secrets tipificada en els articles 222 a 224 i 226 continuarà essent punible malgrat que el professional hagi deixat d’exercir la professió o hagi cessat la relació contractual de l’administrador, dependent, empleat o criat. Capítol VI. Delictes contra la llibertat de les persones Article 228 El particular que privi il·legalment de llibertat una persona serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Si la privació de llibertat sobrepassa els cinc dies serà d’aplicació la pena prevista a l’article següent. Article 229 El qui segresti una persona per obtenir rescat serà castigat amb pena de presó de fins a quinze anys. Article 230 El qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una aeronau o vehicle automòbil en els quals es transportin persones serà castigat amb la pena de fins a deu anys de presó. Article 231 Si en el cas dels articles anteriors s’esdevé la mort de la persona privada de llibertat o en resulten lesions greus, l’autor serà castigat amb pena de fins a vint anys de presó. Article 232 En el cas que l’autor d’un segrest posi espontàniament i incondicionalment en llibertat la víctima abans del termini de cinc dies, a comptar de la data de la detenció, la pena aplicable a l’autor serà de fins a cinc anys de presó. Article 233 Els còmplices i encobridors dels delictes compresos en els articles anteriors seran castigats amb les mateixes penes establertes per als autors. Article 234 Qui, mitjançant coacció psíquica o física, coarti greument la llibertat d’obrar d’una persona serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó. Article 235 Les amenaces d’un fet constitutiu de delicte major seran castigades amb pena de fins a tres anys de presó. La pena aplicable serà de fins a cinc anys quan les amenaces siguin fetes reiteradament o mitjançant arma o per escrit o sota condició il·lícita. Article 236 Seran reus de xantatge i castigats amb pena de fins a cinc anys de presó: 1. Els qui amb ànim de lucre o amb qualsevol altre propòsit, sota amenaça directa o encoberta de donar a conèixer quelcom reservat o secret que afecti l’honor, el prestigi o la fortuna de l’amenaçat o la seva família, exigeixin el lliurament de diners o la realització o no realització d’un determinat acte contra la voluntat de la víctima. 2. Els qui amb el mateix ànim i les exigències esmentades en l’apartat anterior, amenacin d’iniciar o de no cessar la realització d’actes de difamació contra l’amenaçat o la seva família. Article 237 El qui amb violència o intimidació entri o romangui en un domicili aliè serà castigat amb la pena de tres anys de presó. Article 238 L’article anterior no serà d’aplicació quan l’entrada sigui per causa de reconeguda necessitat. Títol IV. Delictes contra el patrimoni Capítol I. Del robatori i del furt Article 239 Comet robatori el qui amb ànim de lucre i amb violència o intimidació s’apodera de coses mobles alienes. També es comet robatori quan l’apoderament es fa mitjançant escalament, o claus falses o de possessió il·legítima. Article 240 L’autor de robatori serà castigat amb pena de presó de fins a deu anys. Article 241 Constitueixen circumstàncies agreujants específiques del robatori: a) El port d’armes reals o simulades de qualsevol tipus. b) La comissió del delicte en casa habitada. Quan concorri qualsevol de les circumstàncies esmentades la pena imposable serà de fins a quinze anys de presó. Article 242 Quan el robatori es cometi amb presa d’ostatges la pena màxima aplicable serà de vint anys de presó. En cas de mort o de lesions greus de l’ostatge serà d’aplicació la pena prevista a l’article 231. Article 243 El qui, sense violència, força o intimidació, s’apoderi amb ànim de lucre de béns de quantia superior a 500.000 pessetes serà castigat com a autor d’un delicte de furt amb pena de fins a quatre anys de presó. Article 244 Quan el furt tingui per objecte coses de valor històric o artístic la pena imposable a l’autor serà de presó de fins a cinc anys. Article 245 Qui cometi furts de béns de quantia superior a 300.000 pessetes concorrent abús de confiança serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó. Article 246 El qui, amb violència o intimidació, s’apoderi d’un vehicle aliè sense ànim de fer-lo propi, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Capítol II. De l’apropiació indeguda i de l’estafa Article 247 Comet apropiació indeguda la persona que s’apodera de béns la possessió dels quals li ha estat confiada en concepte de dipòsit o altre títol que l’obliga a retornar-los. L’autor d’ una apropiació indeguda de quantia superior a 300.000 pessetes serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Si el delicte es comet per una persona en l’exercici de les seves funcions públiques serà d’aplicació l’article 106. Article 248 Comet estafa qui, mitjançant engany suficient i ànim de lucre, causa un perjudici patrimonial a una altra persona. L’autor d’estafa en quantia superior a 300.000 pessetes serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó. Capítol III. Dels xecs sense provisió i de les targetes de crèdit Article 249 Cometen el delicte d’emissió de xec sense provisió: 1. Els qui donin en pagament o lliurin per qualsevol concepte un xec sense tenir provisió de fons suficients i disponibles o autorització expressa per girar en descobert. 2. Els qui donin en pagament o lliurin per qualsevol concepte un xec sabent que al temps de la presentació no podrà ésser pagat legalment. 3. Els qui lliurin xec i després retirin o bloquegin tota o una part de la provisió de fons, donin contraordre de pagament o el frustrin, exceptuant els supòsits de pèrdua o furt del document. L’autor del delicte d’emissió de xec sense provisió serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys si el xec té un import superior de 300.000 pessetes. D’acord amb el que disposa l’article 37 núm. 11 d’aquest Codi, el Tribunal podrà imposar la pena de prohibició d’emetre xecs temporalment o definitivament. Podrà, així mateix, confiscar el talonari o els talonaris que estiguin en possessió del condemnat. Article 250 El qui per negligència emeti un xec sense provisió de fons suficient i disponible serà castigat amb multa de fins al mateix import del xec. Article 251 En els supòsits dels dos articles anteriors, constituirà excusa absolutòria el pagament del xec dintre dels quinze dies següents a la data de presentació del xec al seu cobrament. Article 252 El titular d’una targeta de crèdit caducada o anul·lada que la utilitzi maliciosament serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i sis mesos. Article 253 El qui utilitzi indegudament una targeta de crèdit de la qual no sigui titular serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 254 El qui trafiqui amb una o més targetes de crèdit serà condemnat amb pena de fins a cinc anys de presó. Capítol IV. De la receptació Article 255 El qui adquireixi, rebi o amagui diners, coses o béns amb coneixement que provenen d’un delicte major serà castigat amb pena de fins a quatre anys de presó. El receptador habitual o professional incorrerà en la pena màxima de sis anys de presó. Article 256 Incorreran en la pena de l’article anterior els receptadors, àdhuc quan l’autor del fet de què provenen els efectes fos irresponsable, desconegut o estigués complint la pena. Capítol V. Dels danys i dels incendis Article 257 El qui perjudiqui dolosament el patrimoni aliè amb danys de quantia superior a 500.000 pessetes, o de 100.000 pessetes si es tracta de monuments públics o objectes d’interès nacional, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 258 El qui incendiï un edifici o un vehicle o un altre lloc en el qual hi hagi nombrosa concurrència de persones serà castigat amb pena de fins a trenta anys de presó. Article 259 Serà castigat amb pena de fins a vint anys de presó el qui causi un incendi en casa habitada o en edifici, tenda o lloc tancat en el qual li consti l’existència de persones. Article 260 El qui cremi un bosc serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó. Article 261 Amb la mateixa pena serà castigat qui causi incendi en un edifici públic o ubicat a l’interior d’una població. Article 262 Serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó qui cremi collites o edificis en despoblat. Article 263 L’autor d’incendi de béns propis quan hi hagi perill de danys a tercers serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó. Capítol VI. Del delicte informàtic Article 264 El qui, de manera fraudulenta, accedeixi en la totalitat o en una part d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i mig. Article 265 En el supòsit de l’article anterior, i sempre que hi hagi ànim de lucre o es causi alteració o destrucció de dades o programes, serà castigat amb pena de presó de fins a quatre anys. Article 266 El qui indegudament obtingui o s’apoderi de dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. Article 267 Serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó el qui destrueixi o alteri dades o programes d’un sistema informàtic. Article 268 El qui utilitzi o reprodueixi indegudament, amb profit propi o d’un tercer, dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb penes de fins a tres anys de presó. Article 269 El qui, aprofitant-se del seu càrrec o de la seva funció, en benefici propi o de tercers, indegudament copiï, gravi, faciliti o divulgui dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de fins a quatre anys de presó. Article 270 L’ús, la cessió, la venda o la comercialització de dades o de programes de sistemes informàtics obtinguts indegudament serà castigat d’acord amb l’article 264. Títol V. Delictes majors culposos Article 271 Els delictes majors susceptibles d’ésser comesos culposament que s’executin d’aquesta forma, seran castigats amb pena d’un any de presó com a màxim. El present article no és d’aplicació als delictes majors culposos que tenen assenyalada en aquest Codi una penalitat especial. Llibre tercer. Dels delictes menors Títol I. Delictes contra l’Administració de Justícia Article 272 Serà castigat amb pena de presó no superior a sis mesos el qui, davant d’un funcionari judicial o administratiu, denunciï la comissió d’un fet inexistent constitutiu de falta. Article 273 Serà castigat amb la mateixa pena establerta a l’article anterior aquell qui, davant d’un funcionari judicial o administratiu, simuli haver estat responsable o víctima d’un delicte o infracció penal. Article 274 El qui s’apoderi amb violència o intimidació de cosa aliena per fer-se pagament d’un deute al seu favor serà castigat, així mateix, amb pena de fins a sis mesos de presó. Article 275 Serà castigat amb la pena de sis mesos de presó el qui per fer efectiu un dret propi, utilitzi força sobre les coses o violència o intimidació en les persones. Article 276 El qui demandi una persona o entitat fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió serà castigat amb pena de presó de fins a un any. Article 277 L’advocat o el procurador que, havent portat la defensa o la representació d’una part, porti la de la contrària en el mateix afer i sense l’autorització de la primera, serà castigat amb la pena de sis mesos de presó. Article 278 La persona implicada en un accident que fugi a fi d’ocultar la seva presència, identitat o intervenció serà castigada amb la pena de fins a quatre mesos de presó. Si el fet constitueix omissió del deure de socors la pena serà l’aplicable a aquest darrer delicte. Article 279 El qui, podent sense risc propi o aliè impedir un delicte que causi la mort d’una persona o perjudici greu a la integritat, l’honestedat, la llibertat o la seguretat d’una persona, s’abstingui de fer-ho, serà castigat amb la pena de dos anys de presó. Article 280 Els qui crebantin una condemna de privació de llibertat, sempre que no hagin emprat violència, intimidació o suborn, seran castigats amb pena de presó que no excedirà d’un any. Quan la condemna sigui de privació de permís de conduir o expulsió del Principat, la pena màxima aplicable serà de vuit mesos de presó. Article 281 Els detinguts no condemnats, que s’evadeixin en les condicions esmentades en l’article anterior, seran castigats amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos. Article 282 El qui doni fals testimoni en causa civil serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys. Article 283 1. La persona que no denunciï o no posi al coneixement de l’autoritat els delictes perseguibles d’ofici compresos en el títol III del llibre segon, amb exclusió dels del capítol V, incorrerà en pena de fins a sis mesos de presó. 2. L’omissió de denúncia dels delictes perseguibles d’ofici no compresos al paràgraf anterior serà castigada amb pena de fins a cinc mesos de presó. 3. La resistència a comparèixer en qualitat de testimoni, després d’haver estat convocat per segona vegada o la persistència a guardar silenci o en la seva negativa a declarar en la mateixa qualitat, després d’haver estat novament requerit per a fer-ho així com l’incompliment de l’obligació de lliurar la còpia de les resolucions judicials al seu destinatari, serà castigada amb pena de fins a cinc mesos de presó. 4. La publicació sense l’expressa autorització del tribunal dels actes d’acusació, dels autes, providències i diligències o de qualsevol actuació processal, de les deliberacions interiors dels tribunals o de les impressions personals de funcionaris de l’Administració de justícia o la reproducció d’imatges mencionada en l’article 156, paràgraf segon del Codi de procediment penal, seran castigades amb penes de fins a cinc mesos de presó. Títol II. Delictes contra la pau i l’ordre públics Article 284 Els qui alterin l’ordre públic seran castigats amb pena de presó de fins a dos mesos i mig. Quan l’alteració tingui lloc en una audiència judicial o un acte oficial la pena serà de quatre mesos. Article 285 Els autors de desobediències lleus als agents de l’autoritat incorreran en pena de presó de fins a quatre mesos. Article 286 Seran castigats amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos els qui injuriïn lleument els agents de l’autoritat sempre que les injúries no sigui proferides o publicades en un mitjà de comunicació social. Article 287 Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior seran castigats els qui oposin resistència als agents de l’autoritat sense causar lesions ni danys. Article 288 El qui dolosament avisi de la falsa existència de bombes o explosius o de qualsevol perill greu inexistent serà castigat amb pena de fins a un any de presó. Article 289 La tinença il·legal d’una sola arma de foc, sempre que no es tracti d’arma de guerra, serà castigada amb pena de fins a sis mesos de presó. El port d’una arma en les condicions anteriors serà castigat amb pena de fins a dos anys de presó. La tinença il·legal d’una arma de foc, quan l’autor hagi estat condemnat per delicte dolós a pena superior a un any o bé quan quedi patent la finalitat delictiva, serà sancionada d’acord amb l’article 93 d’aquest Codi. Article 290 El port d’una arma contravenint les disposicions de l’article 3 del Decret de 3 de juliol de 1989 serà castigat amb pena de fins a 6 mesos de presó. Article 291 Els qui desobeeixin, tornant al Principat sense autorització, l’ordre governativa d’expulsió seran castigats amb pena de fins a sis mesos de presó. Article 292 Els qui indegudament utilitzin, en públic, uniforme, hàbit, medalla o insígnia oficial, seran castigats amb pena de fins a sis mesos de presó. Si la utilització ha estat feta amb intenció de cometre un altre delicte, serà d’aplicació la penalitat prevista a l’article 157 del present Codi. Article 293 El qui falsament s’atribueixi títol, diploma o facultats que legalment no li pertanyin serà castigat amb pena de fins a un any de presó, sempre que el fet no constitueixi un altre delicte que tingui assignada major penalitat. Article 294 Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys el qui realitzi actes propis d’una professió sense tenir títol legalment necessari per exercir-la. Article 295 El qui ultratgi el pudor o els bons costums amb fets escandalosos o transcendents serà castigat amb pena de fins a un any de presó. L’aplicació del present article s’entén sens perjudici del que disposen els |articles 211 a 213 d’aquest Codi. Article 296 Els qui organitzin o participin en jocs il·legals seran castigats amb pena de presó de fins a tres mesos. Els diners, objectes i estris de joc podran ser objecte de comís. Títol III. Delictes contra la salut pública Article 297 El consum en grup o el consum en públic, o en lloc públic, de cannabis o estupefaent de toxicitat similar serà castigat amb pena de fins a sis mesos de presó. Article 298 Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior serà castigat el qui introdueixi al Principat una quantitat mínima per al propi consum del mateix tipus de drogues. Article 299 En els casos dels articles anteriors el Tribunal de Delictes Menors podrà adoptar les mesures curatives adients i, fins i tot, disposar que el temps de l’internament de l’interessat en un establiment de desintoxicació o rehabilitació o el temps de curació es computi pel compliment de la pena de privació de llibertat. Article 300 El qui expedeixi o subministri comestibles o begudes adulterats o en mal estat, caducats o amb ocultació o alteració de les mencions de composició o data de caducitat, serà castigat amb la pena d’un any de presó. Títol IV. Delictes contra els interessos generals Article 301 Els qui ofenguin públicament els sentiments religiosos o impedeixin o pertorbin els actes o les cerimònies religioses seran castigats amb la pena de fins a sis mesos de presó. Article 302 El qui, havent rebut de bona fe moneda falsa, la torni a expedir constant-li la seva falsedat i sempre que el valor facial total no superi les 100.000 pessetes, serà castigat amb pena de fins a sis mesos de presó. Article 303 El qui, per omissió de les verificacions que la prudència professional aconsella o per un altre tipus de negligència, o per imprudència o per imperícia, cometi el delicte tipificat a l’article 145 d’aquest Codi serà castigat amb pena de presó de fins a un any i multa de fins a 5.000.000 de pessetes. Article 304 Seran castigats també amb pena de presó de fins a sis mesos, els qui deixin en la via pública obstacles o substàncies que alterin la seguretat del trànsit sense que ocasionin danys malgrat haver originat un risc greu per a la circulació. Article 305 Amb la mateixa pena de l’article anterior seran castigats els qui condueixin un vehicle automòbil, de tipus no previst a l’article 179 d’aquest Codi, sota la influència notòria de begudes alcohòliques o quan el grau d’alcoholèmia sigui superior a 0,8 g.l. o sota la influència de drogues o estupefaents. Article 306 Amb la mateixa pena prevista als articles anteriors serà castigada la persona que refusi sotmetre’s a la prova de control d’alcoholèmia quan hi sigui requerida per un agent de l’autoritat. Article 307 Seran castigats amb pena de presó de fins a sis mesos, els qui realitzin actes de pol·lució o degradació de la naturalesa que posin en perill o perjudiquin la salut de les persones o la vida animal o vegetal. Article 307 bis Seran castigats amb la pena de presó fins a sis mesos, amb una multa de 250.000 a 2.000.000 PTA, amb la suspensió de la llicència de caça per tres temporades, i amb el comís provisional de les peces de caça vives o mortes, del material i dels mitjans de transport privats utilitzats per cometre la infracció les persones que: a) Utilitzin per caçar llaços de tota mena, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars. b) Utilitzin aparells de reproducció de sons; aparells elèctrics capaços de matar o atordir; fonts lluminoses artificials; mirall o d’altres objectes enlluernadors; aparells d’il·luminació de blancs; dispositius de mira amb convertidor d’imatge electrònica; aparells d’infrarojos; aparells d’intensificació de la llum residual; silenciadors i ginys similars. c) Utilitzin explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·lizants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam. d) Matin isards fora del període previst per a la seva caça. e) Matin cabrits d’isard en qualsevol època de l’any. f) Cacin tenint la llicència de caça retirada per sentència judicial o resolució administrativa ferma. g) Cacin fora de temporada. h) Cacin de nit sense autorització. i) Cacin amb vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus, qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general. j) Cacin als vedats de caça sense autorització. k) Portin qualsevol arma als vedats de caça, sense autorització, exceptuant els llocs habitats, les carreteres generals i les carreteres secundàries inclosos en un vedat de caça. Títol V. Delictes contra les persones Capítol I. Delictes contra la integritat física de les persones Article 308 Serà castigat amb presó no superior a un any qui causi dolosament lesions que comportin un temps de curació superior a 15 dies i que no excedeixi de 30, sempre que no produeixin incapacitat superior al darrer termini o perjudici estètic rellevant. No obstant això, si les lesions s’infereixen a una persona que no pugui protegir-se a causa de la seva edat o estat físic o mental, o a ascendents o a funcionaris en l’exercici de les seves funcions, la pena màxima aplicable serà de dos anys de presó. Article 309 Incorrerà en pena de presó no superior a tres mesos el qui per imprudència o negligència causi lesions que comportin un temps de curació superior a 30 dies i que no excedeixi de 90 dies, sempre que no en resulti incapacitat amb una duració superior al darrer termini o perjudici estètic rellevant. Article 310 El qui ometi prestar socors a una persona en perill greu, sense que l’omissió tingui conseqüències en relació a la vida o la integritat física d’aquella persona, incorrerà en pena de presó no superior a sis mesos. Article 311 El qui per qualsevol mitjà i per la seva conducta manifestament temerària creï un perill concret per a la vida o la integritat física de les persones serà castigat amb la pena de presó de fins a un any. La mateixa pena serà aplicable a la persona que piloti un helicòpter o aeronau sense disposar del corresponent títol o llicència, o sense haver superat les preceptives revisions periòdiques que acreditin la seva aptitud. Capítol II. Delictes contra l’honor, la dignitat i la llibertat de les persones Article 312 L’autor d’injúries o difamacions greus o calúmnies, no proferides públicament ni publicades per escrit ni en un mitjà de comunicació social serà castigat amb pena de presó fins a un màxim d’un any. Article 313 Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi d’un any qui realitzi actes de discriminació vexatòria o que atemptin contra la dignitat d’una persona a causa del seu origen, religió raça o sexe. Article 314 La divulgació d’informació personal reservada, que procedeixi de tractaments informàtics o fitxers oficials o professionals sense consentiment de la persona interessada, serà castigat amb pena de presó de fins a un any. Article 315 En la mateixa pena, prevista en l’article anterior, incorreran els qui atemptin contra el dret o la llibertat del treball o de l’exercici del comerç o de la indústria. Article 316 El qui, de qualsevol manera, profani un cadàver o violi una sepultura serà castigat amb la pena de presó màxima de dos anys. Article 317 Serà castigat amb pena de presó de fins a un any qui il·legalment doni sepultura o de la mateixa manera incineri o exhumi un cadàver. Article 318 Qui amenaci una altra persona amb la realització d’un fet constitutiu de delicte menor, serà castigat amb pena de presó de fins a sis mesos. Article 319 El qui, amb ànim d’atemorir o de pertorbar la tranquil·litat d’una persona, li faci comunicacions epistolars o telefòniques anònimes, sempre que el fet no constitueixi delicte tipificat en un altre article d’aquest Codi, serà castigat amb la pena d’un any de presó. Article 320 El qui utilitzi un menor en la mendicitat, o en tasques o treballs degradants o perillosos per a la seva integritat física o moral, serà castigat amb la pena d’un any de presó. La pena aplicable serà de dos anys quan hi hagi violència o intimidació o s’administrin al menor substàncies nocives per a la salut. Article 321 Les mateixes penes de l’article anterior seran imposades a qui promogui, afavoreixi o faciliti qualsevol dels comportaments esmentats en el propi article o s’aprofiti d’aquests comportaments. Capítol III. Delictes contra la família Article 322 El qui deixi de complir els deures d’assistència que li corresponguin vers els seus fills menors o incapacitats, o els seus ascendents o consort en estat de necessitat, serà castigat amb una pena de presó que no excedeixi de vuit mesos. En la mateixa pena incorrerà el tutor o curador respecte al menor o incapacitat subjecte a tutela o curatela. Article 323 El qui infringeixi o obstaculitzi el compliment de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, a l’exercici del dret de visita o al pagament de pensions alimentàries a familiars, incorrerà en pena de presó que no excedirà de vuit mesos. Article 324 El qui indueixi o cooperi a la fugida d’un menor serà castigat amb la pena de sis mesos de presó. Article 325 El qui usurpi la personalitat o la identitat d’un infant mitjançant la suposició de part, falsa declaració o qualsevol altre mitjà serà castigat amb la pena d’un any de presó. Article 326 Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys qui contregui matrimoni sense la prèvia i legal dissolució d’un matrimoni contret anteriorment. Article 327 El qui entri en domicili o habitatge no permanent aliè contra la voluntat del seu titular serà castigat amb pena de presó fins a un màxim de vuit mesos. Capítol IV. Delictes contra el patrimoni Article 328 Seran castigats amb pena de presó fins a un màxim d’un any els autors dels delictes següents: a) Els furts de quantia superior a 100.000 pessetes sense que excedeixin de 500.000 pessetes. b) Els furts de quantia superior a 25.000 pessetes que no excedeixin de 100.000 pessetes sempre que siguin comesos per persones que es dediquin habitualment o professionalment a la comissió de delictes o faltes contra el patrimoni. c) Els furts amb abús de confiança quan la quantia excedeixi de 50.000 pessetes i no superi les 300.000 pessetes. d) Les apropiacions indegudes, estafes i altres defraudacions de quantitat superior a 50.000 pessetes i que no excedeixin de 300.000 pessetes. e) El furt d’ús de vehicle. f) La receptació no habitual d’objectes provinents de la comissió d’un delicte menor. En el supòsit de l’apartat d), quan, per cometre l’estafa es cometi també falsificació en document d’identitat, mercantil o públic, la falsedat serà considerada delicte independent. Article 329 Malgrat el que disposen l’article anterior i l’article 106 d’aquest Codi, sempre que l’apropiació indeguda no excedeixi de 300.000 pessetes i sigui comesa per una persona en l’exercici de la seva funció pública, la pena aplicable serà de dos anys. Article 330 El qui per qualsevol mitjà publicitari anunciï un producte o servei amb indicacions o expressions falses, enganyoses o adequades per produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels productes o serveis anunciats, incorrerà en delicte de publicitat il·legal i serà castigat amb pena de fins a dos anys de presó. Article 331 El qui cometi estafa enganyant el consumidor en la quantia o la qualitat substancial de qualsevol oferta al públic serà castigat amb la pena de dos anys de presó. Si el perjudici és superior a 300.000 pessetes serà d’aplicació l’article 248 d’aquest Codi. Article 332 La possessió d’estris o utensilis per cometre delictes contra el patrimoni serà castigada amb pena de presó de fins a sis mesos. Article 333 Seran castigats amb pena de presó de fins a un màxim de dos anys els autors de robatoris sense violència ni intimidació vers les persones en llocs no edificats i sempre que la quantia o el valor de la cosa robada no sigui superior a 100.000 pessetes. Article 334 El qui, sabent que no podrà satisfer llur import, disposi dels serveis d’hotels, de restaurants o de mitjans de transport per una quantia superior a 25.000 pessetes, serà castigat amb la pena d’un any de presó. Article 335 El qui organitzi amb engany operacions ofertes al públic en forma de concursos o competències amb premis o recompenses, sempre que ho faci amb ànim de lucre i el perjudici global no excedeixi de 300.000 pessetes, serà castigat amb la pena de fins a dos anys de presó. Si el perjudici global excedeix d’aquesta quantitat serà d’aplicació l’article 248 d’aquest Codi. Article 336 Serà castigat amb pena de presó fins a un màxim d’un any, aquell qui causi dolosament danys per una quantia superior a 50.000 pessetes i inferior a 500.000 pessetes, sempre que no es tracti de monuments públics o d’objectes d’interès nacional. Quan els danys siguin causats a aquests darrers monument o objectes i llur quantia no excedeixi de 100.000 pessetes serà d’aplicació la mateixa pena. Article 337 L’autor de danys causats per culpa, imprudència o negligència, la quantia dels quals superi les 500.000 pessetes serà castigat amb pena de presó no superior a sis mesos. Article 338 El qui causi incendis culposament serà castigat amb pena de presó de fins a un any. Article 339 L’alteració de fites feta dolosament serà sancionada amb pena de presó que no excedirà de sis mesos. Article 340 Seran castigats amb pena de fins a cinc mesos de presó els qui comentin els delictes d’emissió de xec sense provisió previstos en l’article 249 d’aquest Codi, sempre que la quantia del xec no excedeixi de 300.000 pessetes. Serà d’aplicació l’excusa absolutòria en els termes que preveu l’article 251. El Tribunal podrà imposar, així mateix, la prohibició d’emetre xecs per un termini màxim de quatre anys i la confiscació del talonari en possessió del condemnat. Article 341 L’entrada violenta en apartaments, locals o immobles que tinguin la qualitat de domicili o habitatge no permanent i l’ocupació il·legítima d’aquests llocs serà sancionada amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos. Article 342 Les infraccions doloses relacionades amb una lesió als drets d’autor o drets veïns establerts per llei, les infraccions doloses relacionades amb una lesió als drets dimanants d’una patent establerts per llei, les infraccions doloses relacionades amb la lesió als drets dimanants d’un registre de marca establerts per llei i tota defraudació o usurpació dolosa a la propietat industrial són castigades amb penes de presó d’una durada màxima de dos anys. Article 343 Les conductes tipificades a l’article anterior comeses culposament no seran constitutives de delicte, sense perjudici de les responsabilitats civils que escaiguin. Article 344 Els qui, per alterar els preus d’adjudicació de les subhastes, demanin o ofereixin premi o recompensa, tant si és per participar-hi com si és per abstenir-se’n o perquè altres facin el mateix seran castigats amb pena de presó que no excedirà d’un any. Article 345 Els qui lliurin o negociïn maliciosament lletres de canvi per un import de fins a 500.000 pessetes, que no responguin a una operació real, seran castigats amb la pena d’un any de presó. No obstant això, el culpable quedarà exempt de pena si arribat el venciment la lletra és abonada. Article 346 Serà castigat amb la pena d’un any de presó el qui realitzi una operació de préstec usurari. Si ho fa habitualment, la pena aplicable serà de dos anys de presó. Títol V. Delictes menors culposos Article 347 Els delictes menors susceptibles d’ésser comesos culposament que s’executin d’aquesta forma seran castigats amb la pena de quatre mesos de presó com a màxim. El present article no és d’aplicació als delictes menors culposos que tenen assenyalada en aquest Codi una penalitat especial. Llibre quart Títol únic: de les contravencions penals Article 348 Són constitutives de contravenció penal contra les persones: 1. Les injúries de caràcter lleu. 2. Els maltractaments de paraula o obra que no causin lesions. 3. Les amenaces o coaccions lleus. 4. Les lesions causades dolosament que no tardin a curar més de 15 dies i no produeixin incapacitat de duració superior al mateix termini o perjudici estètic rellevant. 5. Les lesions causades per imprudència o negligència que no tardin a curar més de 30 dies i no produeixin incapacitat de duració superior al mateix termini o perjudici estètic rellevant. Article 349 Constitueixen contravencions penals contra el patrimoni: 1. Els furts, sempre que el valor de les coses sostretes no superi les 100.000 pessetes i no concorri abús de confiança i no es doni el supòsit del paràgraf b) de l’article 328. 2. Els furts amb abús de confiança, sempre que el valor de les coses sostretes no excedeixi de 50.000 pessetes. 3. Les estafes, les apropiacions indegudes i les altres defraudacions de quantia no superior a 50.000 pessetes. 4. La receptació no habitual de coses que han estat objecte de les contravencions tipificades en els apartats anteriors d’aquest article. 5. Els danys causats dolosament la quantia dels quals no excedeixi de 50.000 pessetes. 6. Els danys causats per imprudència o negligència sempre que llur quantia no excedeixi de 500.000 pessetes. Article 350 També constitueixen contravenció penal: 1. L’embriaguesa pública, sempre que causi escàndol. 2. La mendicitat professional o habitual. 3. La tinença en quantitat mínima de cannabis o estupefaents de toxicitat similar per al propi consum, o el consum individual i privat dels mateixos estupefaents. 4. La conducció d’un vehicle de motor sense estar legalment habilitat. 5. L’acció de deixar sense la deguda custòdia o vigilància animals que puguin causar danys o lesions. 6. Els maltractaments o actes de crueltat injustificadament causats als animals. 7. Els actes de pol·lució o degradació de la naturalesa que no posin en perill ni perjudiquin la salut de les persones o la vida animal o vegetal, així com la tolerància d’aquests actes i les seves conseqüències per part del propietari o posseïdor del lloc on es realitzen. Article 351 Les contravencions tipificades en els articles precedents seran penades, conjuntament o alternativament, amb les penes d’arrest de fins a dos mesos, arrest domiciliari de la mateixa duració màxima, arrests de caps de setmana fins a un màxim de quinze, multa de fins a 400.000 pessetes, amonestació privada o pública, retirada del permís de conduir fins a dos anys i comís dels instruments i efectes utilitzats. En el cas de l’apartat tercer de l’article 350, el Tribunal podrà adoptar les mesures curatives adients i, fins i tot, disposar que el temps d’internament de l’interessat en un establiment de desintoxicació es computi pel compliment de la pena de privació de llibertat. Aprovat per: Decret, de l'11 de juliol de 1990, pel qual es publica el Codi Penal Inclou modificacions de: Llei qualificada d'addició de l'article 307 bis al Codi Penal, de 13 d’abril del 2000 Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999 Llei qualificada de modificació del Codi penal (articles 9, 37, 98 i 160), de 10 de juny de1999 Llei qualificada de modificació del Codi penal, del 10 de juny de 1999 Llei qualificada de modificació dels articles 105 i 114 del Codi penal, de 14 de gener de 1999 Llei qualificada de modificació del Codi penal, del 10 de desembre de 1998 Llei qualificada de modificació del Codi Penal, del 27 de novembre de 1997 Llei qualific

Llei de la reforma del Codi Penal, de l’11 de maig de 1995 Decret, del 2 d'abril de 1992, relatiu a la modificació de les disposicions administratives que establien els límits màxims d'alcoholemia per conduir vehicles amb motor Decret, del 26 de febrer de 1992, pel qual se subsana algunes errades i omissions en el Codi Penal de 12 de juliol de 1990